Falta de límits, patiment i inseguretat: la rebotiga del malestar adolescent

«Els adults de totes les generacions pensen que la joventut no té respecte a l’autoritat. És un clàssic que es repeteix», assegura Mònica Nadal, directora d’investigació i membre de l’equip directiu de la Fundació Bofill. Segons Juan María González-Anleo, sociòleg i investigador de l’Observatori de la Joventut a Iberoamèrica, l’origen d’aquesta falta de respecte es troba en els anys 50 i 60 «quan tota una generació es va regirar contra uns adults que havien destruït el món amb la Primera i la Segona Guerra Mundial i les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, entre altres drames». «Era una transgressió i un enfrontament generacional –afegeix– basat en la utopia de crear un món nou i millor. Més endavant, en els 70 i 90, amb el punk va desaparèixer gran part d’aquest idealisme i va quedar la rebel·lia per la rebel·lia, lluitar per la festa, per no voler estudiar, etcètera. La societat era una merda i era millor passar-s’ho bé», prossegueix. 

Pares permissius

«Certament la falta de respecte caracteritza la joventut. No atorguen autoritat als adults. Això es pot deure al fet que no tenen els mateixos referents en qüestions de valors. I els pares tenen por de posar límits, el que comporta la falta d’autoritat que tenen», argumenta Maria Rosa Buxarrais, catedràtica d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB) i directora de l’Observatori de Civisme i Valors de la Generalitat. Una anàlisi compartida per González-Anleo. «Els pares ho permeten tot i tiren la tovallola d’educar en valors bàsics. I li passen la patata calenta als centres educatius», afirma. Uns centres que, com recorda, «cada cop estan més massificats, més mal pagats i amb més tasques administratives».

«El canvi important va ser amb l’ESO, ja que adolescents que abans entraven en un circuit laboral ara havien de continuar estudiant», afirma Carles Feixa, catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i expert en cultures juvenils, amb referència a l’escolarització obligatòria, que va passar dels 14 als 16 anys. «L’escola secundària –prossegueix– no s’ha adaptat a aquest canvi, i de cara als estudiants rebels, que sempre han existit, l’única mesura és el càstig o l’expulsió, que sol centrar-se en els sectors més vulnerables i amplia el ressentiment i la marginació».

El psicòleg, educador i periodista Jaume Funes es focalitza en dos pilars bàsics de l’ESO: els itineraris personalitzats i les tutories. «A Catalunya els itineraris personalitzats només van durar dos cursos. Ara hi ha pocs crèdits diferents. I si et carregues això, els adolescents no tenen motivació per seguir en aquest tipus d’escola». Respecte a les tutories, apunta que «actualment es demana a professors que tenen 10 classes que acompanyin tots aquests alumnes. Això no pot funcionar». 

Precisament, aquesta setmana la Fundació Bofill ha alertat de l’alt índex d’abandonament escolar a Catalunya, que se situa en el 16,9%, el més alt d’Espanya i gairebé el doble d’Europa. Un abandonament que, com destaca Nadal, llança molts adolescents a un mercat laboral precaritzat i amb poques perspectives de futur. I que està vinculat amb aquesta falta de motivació a les aules. 

Crisi de la masculinitat i porno

A tot això s’afegeix l’augment del masclisme entre els joves. L’any passat, les dades de l’Institut Nacional d’Estadística van reflectir que els menors de 18 anys són el grup d’edat en què més creix la violènciamasclista. Una dada que s’engloba en una crisi de la masculinitat que viuen uns adolescents que sovint es troben desubicats. «En el nostre penúltim baròmetre de l’Observatori de la Joventut a Iberoamèrica hem vist que creuen que les dones estan mirant d’agafar avantatge sobre els homes, que ja no lluiten per la igualtat, sinó per la dominació. I això, com molts fenòmens juvenils, es basa en la falta d’informació», afegeix González-Anleo. 

Per la seva banda, Buxarrais assegura que es tracta de «discursos demagògics que incideixen de manera negativa en joves que estan construint la seva identitat». I s’hi afegeix, recorda, el fàcil accés al porno a internet. Una tecnologia que també permet una ràpida distribució. «El ‘bullying’ i les actituds masclistes han existit sempre en l’entorn escolar, perquè per desgràcia formen part de la nostra societat. La novetat és la seva viralització gràcies a la transmissió ‘online’ d’algunes d’aquestes pràctiques, així com més sensibilitat social sobre el tema», assenyala Feixa.

Mirall dels adults

El masclisme entre els adolescents s’engloba, segons els experts, en una onada conservadora entre els joves que afecta molts països. Funes assegura que s’explica pel moment de gran incertesa que vivim. «Davant la inseguretat i el canvi, un es torna conservador. I davant això, molts xavals fan el mateix que els adults: buscar seguretat. Anar als valors de tota la vida. Dir que les coses estan bé o malament, els dogmes, la pàtria, la simplificació de la vida», analitza.

Notícies relacionades

«Li deien gras immigrant»: afloren més casos de ‘bullying’ a l’institut de Sallent

Com el sexe de les sèries condiciona (per mal) el despertar sexual dels adolescents

El que està clar, segons els experts, és que els joves no sempre coincideixen amb l’anàlisi de la gent gran. «Fem grans problemes de coses que ells no veuen com a tal», afirma Funes. I recorda que moltes coses que els passen tenen l’origen en els adults. «Els adolescents són un mirall aguditzat dels nostres defectes, que els adults hem après a dissimular», assenyala. Per això, demana donar veu als adolescents. «Falta saber discutir, escoltar, descobrir els seus arguments», assegura.

«Els adolescents actuals –apunta Nadal– estan vivint un patiment emocional fort. Mai com ara hi ha hagut tantes autolesions, anorèxia, bulímia i intents de suïcidi. Deixem de criminalitzar-los i escoltem-los».