El papa Francesc: 10 anys sobrevivint entre intrigues i emboscades conservadores

En particular aquesta última iniciativa, que es va posar en marxa el 2022, pot derivar en un dels canvis més grans a l’Església, fins i tot des d’un punt de vista estructural, ja que s’ha articulat amb principis de la democràcia horitzontal. L’objectiu és arribar a una gran reforma el 2024, després de dos anys en què totes les conferències episcopals del món han estat debatent de forma simultània i directament ‘in situ’ –és a dir, fins i tot als racons més recòndits del planeta– sobre els problemes que consideren urgents dins l’Església. La idea és que la reunió final sigui una síntesi de tot el que cada diòcesi ha discutit prèviament.

Crítiques desactivades

Però un altre indici que el Pontífex gaudeix d’un bon moment és que sembla que s’ha sobreposat al disgust pels atacs del sector conservador el gener, després de la mort del papa emèrit Benet XVI. Fins i tot l’exsecretari del difunt papa alemany, Georg Gänswein, que després de la mort de Benet va emetreferotges crítiques contra Francesc per la seva decisió de limitar les misses en llatí, ha entonat finalment una espècie de ‘mea culpa’ i ha demanat perdó. 

«Li soc fidel i lleial, és el Papa de l’Església catòlica i el successor de Pere, com he sigut fidel a tots els seus predecessors», va afirmar Gänswein en una entrevista en un programa de la televisió italiana. Gänswein també va dir que la seva finalitat no era crear guerres dins del clergat. «El meu únic objectiu era aclarir punts en els quals hi havia molts problemes», va assegurar el prelat alemany.

En realitat, el sector conservador està últimament una mica tocat. A més de Benet XVI, recentment també ha perdut un altre dels seus grans portaveus, el cardenal George Pell, que va morir sobtadament al gener. Pell, que també va estar a la presó per una acusació de pederàstia de la qual va ser posteriorment absolt, va arribar a qualificar de «catàstrofe» el papat de Francesc. El pitjor va ser que aquelles declaracions van aflorar després de la mort de l’australià, a qui un vaticanista va identificar com l’autor d’una àcida nota en la qual lamentaven algunes obertures de l’actual Papa. Entre elles, la seva opinió sobre els gais i els espais que les dones han d’ocupar a l’Església. 

Sobre aquesta qüestió, el Papa també ha impulsat passos cap endavant al llarg d’aquesta dècada. Tal com va difondre aquesta setmana l’oficina de premsa de la Santa Seu, el nombre de dones que treballen dins del Vaticà ha passat de 846 el 2013 a 1.165 el 2023, el 23% del total. Dit això, les dones encara tenen un camí llarg per recórrer: no se’ls permet tenir vot en molts dels fòrums més importants de l’Església i les seves atribucions són molt lluny de les dels capellans.

Ambigüitat

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

AmbigüitatNo obstant, el papa Francesc ha mantingut una posició pragmàtica però no gaire moderna sobre molts d’aquests temes. A finals de gener va afirmar que ser homosexual «no és delicte [...], però sí pecat». I el mateix va dir dels actes sexuals fora del matrimoni, que també va considerar com a «pecats». De la mateixa manera, tampoc ha donat –almenys de moment– senyals que indiquin que està disposat a obrir el sacerdoci a les dones o permetre que s’implementi de manera sistemàtica la possibilitat que els sacerdots puguin casar-se, com en altres confessions cristianes. 

No obstant, totes aquestes obertures són rebutjades pel clergat nord-americà, un dels més rics dins de l’Església catòlica, en una pugna en la qual, al pol oposat, es troba Alemanya. Allà hi ha la petició de tirar endavant les reformes trencadores que Francesc va prometre i que en aquesta dècada encara no s’han vist, com recorden amb insistència els analistes més progressistes. Molts analistes entenen que, enmig d’aquestes baralles, serà difícil que aquest pontificat acabi amb alguna reforma transcendental. Només el temps dirà qui té raó.