Medi ambient

El pla del Govern per al delta del Llobregat enfronta agricultors i ecologistes

Un dels punts de fricció és l’ampliació de les zones de protecció per a les aus

La Generalitat planteja una gestió unitària dels espais naturals i agrícoles

El pla del Govern per al delta del Llobregat enfronta agricultors i ecologistes

Ferran Nadeu

4
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

La Generalitat està obligada a abordar el futur del delta del Llobregat per donar resposta a les exigències de la Comissió Europea i a l’advertència de la fiscalia sobre la «greu» degradació de la zona que va avançar EL PERIÓDICO. Per fer-ho, el Departament d’Acció Climàtica proposa una gestió conjunta que agrupi espais agraris i espais naturals. És una opció que satisfà els ecologistes però que desagrada als agricultors.

La consellera Teresa Jordà destaca que agricultors i ecologistes «s’han discutit sempre». «O això canvia i es comencen a mirar cara a cara o la crisi ambiental no es resoldrà», adverteix el director de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur. No obstant, a la taula que ha organitzat el Govern amb els col·lectius implicats per establir les bases del nou model de gestió s’ha evidenciat que aquesta entesa és molt lluny de ser una realitat. A la cita hi han acudit, a més d’agricultors i ecologistes, representants d’AENA i de Port de Barcelona.

Jordà plantejava la jornada com un punt de partida, com una gran «oportunitat» per «començar a fer les coses bé». Des del Govern asseguren que no pretenen imposar res, només fomentar un debat perquè es plantegin diferents visions de com s’ha de gestionar aquest espai.

Centenars d’al·legacions

Els agricultors del Baix Llobregat han aprofitat l’acte per fer visible que estan enfadats: no estan d’acord amb l’ampliació de les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) que prepara la Generalitat. Segons el seu punt de vista, els pot perjudicar: «Si 1.400 hectàrees de camps passen a tenir aquest blindatge específic, ¿podrem utilitzar productes fitosanitaris o construir infraestructures per a les nostres tasques?», qüestiona Ferran Berenguer, membre d’Unió de Pagesos.

«Quan cultivem bledes se les mengen els ocells. Només ens queda la carxofa i el fet de no poder plantar gairebé res més l’està matant», lamenta Mauri Bosch, de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).

«¿Ampliar la ZEPA? Si els productes que plantem se’ls mengen els ocells»

Mauri Bosch, agricultor de JARC

El redactat del Govern sobre aquest augment d’espais naturals legalment blindats acumula ja més de 300 recursos, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Ecologistes, ajuntaments del Baix Llobregat, la patronal Foment del Treball o sindicats d’agricultors són algunes de les entitats que proposen canvis. Cada una, a favor dels seus interessos.

A la conselleria assumeixen que hi pot haver incerteses i dubtes, però Vilahur defensa una visió compartida: «La carta d’emplaçament de la Comissió Europea obliga a fer modificacions a l’hora de protegir la fauna». Grups en defensa del medi ambient com DEPANA o Ecologistes a Acció no ho veuen malament i reconeixen la importància dels agricultors com a part de l’ecosistema deltaic. Però exigeixen rapidesa, perquè critiquen que ja s’ha perdut massa temps.

«És molt fàcil dir que defenses l’Amazones, el repte és fer-ho al costat de Barcelona»

Lluís Toldrà, portaveu de DEPANA

El portaveu ecologista Jaume Grau adverteix: «Part del delta ja és sota el ciment, no podem continuar perdent espècies». Lluís Toldrà, des de DEPANA, opina que l’espai està menyspreat: «Pot alimentar gran quantitat de persones, però la Generalitat hi ha de donar respostes. És molt fàcil dir que defenses l’Amazones, el repte és fer-ho al costat de Barcelona». La gerent dels espais naturals, María José Albadalejo, advoca pel diàleg: «No ens podem enfrontar amb els agricultors, els espais agrícoles són part de l’ecosistema».

Més controvèrsia

Als ajuntaments que formen part del delta tampoc hi ha consens. Tots coincideixen en la degradació de l’espai natural, però discrepen a l’hora de buscar-hi solucions. El consistori del Prat ha presentat un informe que reivindica aquesta zona com «una infraestructura verda de primer ordre». L’alcalde Lluís Mijoler demana que es preservi la singularitat del delta i que s’ampliï la ZEPA: «La protecció ambiental ha d’anar acompanyada de la protecció agrícola».

«Si la consellera Jordà vol incendiar el Baix Llobregat, ella sabrà»

Carles Ruiz, alcalde de Viladecans

En canvi, els ajuntaments de Gavà, Sant Boi i Viladecans ho veuen d’una altra forma. Han constituït un ‘hub agroalimentari’ per millorar les infraestructures agrícoles. Carles Ruiz, alcalde de Viladecans, es mostra decebut amb el Govern: «Encara esperem una reunió de treball. Abans d’ampliar la ZEPA el que s’ha de fer és tractar bé els espais naturals que ja estan protegits».

Notícies relacionades

Defensa que no es poden anar traçant línies sobre camps agrícoles que tampoc serveixen per fomentar el benestar de la fauna. «Si la consellera Jordà vol incendiar el Baix Llobregat amb el seu pla, ella sabrà», vaticina.

Per la seva banda, Port de Barcelona i AENA es mostren disposats a col·laborar per mantenir el Delta en estat òptim al delta. El gestor aeroportuari ha aprofitat per reivindicar la renaturalització que ha posat en marxa en un dels seus antics aparcaments.