La sequera extrema aboca Catalunya a un escenari d’incendis catastròfics

Un dels mètodes que s’utilitzen per prevenir entre octubre i març són les cremes prescrites. Una feina que consisteix a calar foc a certes zones que segons els bombers han reverdit massa. S’elimina vegetació i es converteixen aquests espais en futurs punts claus per a les tasques d’extinció.

Aquest hivern se n’han pogut fer molt poques per culpa del clima: «Hem tingut una tardor molt seca i un hivern ventós, i això ha permès poques finestres de temps adequat per a la campanya de cremes habitual». A partir de març, com que comença la nidificació de moltes aus, també es limiten aquest tipus de treballs. L’ideal, asseguren Miralles i Sanitjas, seria que se n’haguessin fet més, però l’important és analitzar-ho amb perspectiva, més enllà d’un únic hivern. Aquest element de prevenció, per l’augment de les temperatures i l’alt risc d’incendi, cada vegada és més difícil de posar en pràctica.

Es revisa l’inventari disponible en les estructures d’extinció: els bombers treballen en el manteniment dels camins que porten als punts d’aigua i es neteja la vegetació al voltant d’aquestes zones perquè siguin llocs segurs per als seus vehicles. A més, identifiquen ubicacions estratègiques de gestió, on hi pot haver una oportunitat per aturar un foc, per exemple amb l’aprofitament de les zones agrícoles discontínues. En aquests llocs es creen camins d’entrada adequats. La conselleria també es coordina amb les ADF perquè arreglin camins i per assegurar-los els materials necessaris. Aquest any s’han donat subvencions a pastors perquè els ramats pastin i eliminin vegetació. Aquesta mesura s’ha posat en marxa per exemple a Collserola, on aquest any l’ajuntament continua treballant per trobar un pastor.

Segons Sanitjas, cada vegada hi ha més sensació del risc en boscos i paratges naturals: «Ara com ara, molt poca gent té la idea d’organitzar una barbacoa al camp en ple estiu». «Les agrupacions juvenils –assegura– tenen molt assumit que si el nivell del pla alfa augmenta, poden quedar-se sense campaments». A la conselleria, consideren que s’ha treballat molt en aquesta línia perquè les causes dels focs siguin naturals i no per errors humans. Ara mateix, 9 de cada 10 focs són causats per l’activitat humana.

Aquesta és una assignatura pendent: gran part dels boscos catalans són privats. Sanitjas exposa que estan tan secs perquè s’ha fet poca gestió en els últims anys. Hi ha territoris forestals a prop d’urbanitzacions i això posa en risc les persones que viuen allà, com ha passat en les últimes amb l’incendi de Calafell, en el qual les flames s’han acostat a zones habitades. «Treballem per adaptar el paisatge», reivindiquen des del Govern. La conselleria ha activat un projecte de prevenció amb una inversió de 70 milions durant quatre anys que inclouen plans per a massissos com el Montseny i les Gavarres, per saber en quines zones cal desbrossar, una tasca que també es veu condicionada per les limitacions per sequera contemplades en el pla Alfa.

També s’han disposat subvencions per als propietaris de boscos. «Fins ara aquests treballs forestals eren poc sostenibles econòmicament, però ara hi ha demanda. Hem de ser capaços d’aprofitar aquesta fusta i així millorar la situació dels boscos», detalla Sanitjas. Dona per fet que aquest ha de ser el futur: «Som a les portes d’una revolució forestal, hi ha una oportunitat al sector i els propietaris han d’actuar per assegurar el bon estat d’aquests terrenys». No obstant, fins i tot amb aquestes línies de subvencions, a la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris/es Forestals són crítics i demanen a la Generalitat que els faciliti més la feina.