La Síndica de Greuges alerta que les polítiques d’atenció a la infància són «insuficients»

L’augment de la pobresa a Catalunya registrat en els últims anys està tenint un impacte en el malestar emocional i les oportunitats socioeducatives de la infància. I segons la Sindicatura de Comptes això «evidencia que les polítiques actuals no donen prou resposta a les necessitats de nens i adolescents en situació de vulnerabilitat». És una de les conclusions de l’informe de l’activitat d’aquest organisme fiscalitzador corresponent al 2022, que aquest dimecres ha presentat al Parlament la Síndica, Esther Giménez-Salinas.

Així, en el període 2016-2021, va augmentar un 14,9% el risc de pobresa en nens i adolescents, que van passar de ser 348.600 a 400.400. Van augmentar un 19,6% els expedients de la DGAIA de menors en situació de risc greu i van créixer un 94,3% el nombre de menors en possible situació de desemparament. Aquestes xifres, apunta l’informe, s’expliquen en part per l’augment de l’arribada de migrants no acompanyats, que s’ha triplicat i ha passat de 973 a 2.948, i per l’increment de les famílies usuàries de serveis socials. Així mateix, en aquests anys s’ha duplicat el percentatge de risc de tenir un problema de salut mental: del 5,1% s’ha passat al 9,4%.

I davant aquest escenari de creixent vulnerabilitat, les polítiques públiques no són suficients, tot i que algunes, admet la Sindicatura, han millorat. L’informe recull, per exemple, que el 38,6% de menors en situació de pobresa extrema no són beneficiaris ni de l’ingrés mínim vital ni de la renda garantida de ciutadania. També que malgrat la millora «molt significativa» (18%) en la detecció d’alumnat amb necessitats educatives per raons socioeconòmiques, aquest curs 22-23 només s’ha detectat el 60% d’estudiants en situació de risc de pobresa. Aquesta taxa se situa a Catalunya en el 29,3% entre la població infantil de menys de 16 anys.

Una altra dada que recull la Sindicatura és que el 20,6% d’aquest alumnat vulnerable que cursa estudis secundaris postobligatoris (FP i batxillerat) no rep cap ajuda a l’estudi de caràcter general. Abunda a l’FP, i remarca que l’oferta d’FP «no dona sortida al conjunt de la demanda perquè no hi ha encaix entre l’oferta i la demanda». Recorda que hi ha 638 alumnes que al setembre no van accedir a cap dels cicles de grau mitjà que havien sol·licitat.

Salut mental

Quant a l’atenció psicopedagògica i de salut mental, l’informe assenyala que l’11,1% de menors de sis anys van ser atesos als centres CDIAP d’atenció precoç. Atenció que, de mitjana, era de menys d’una hora (0,65) a la setmana. En el cas dels centres de salut mental (CSMIJ), van atendre el 5,4% de nens i adolescents, quan les xifres de prevalença de problemes de salut mental se situen per sobre del 10%.

Al setembre hi havia més de 50.000 menors en llista d’espera per a consultes externes, més de 4.500 pendents de proves diagnòstiques i més de 12.000 esperant intervencions quirúrgiques.

I en el dia d’avui hi ha 57 menors esperant accedir a places residencials per a nens i adolescents amb discapacitat, tenint en compte que el total de places és de 131.

En positiu, l’informe admet que hi ha hagut una millora de l’atenció a la infància. Entre el 2016 i el 2021, ha augmentat un 12,8% (5.014 més) el nombre de menors atesos als CDIAP i un 17,1% (10.802 més) els atesos als CSMIJ. Així mateix, han crescut un 84% (20.150 més) els menors que reben la renda garantida. També han crescut les ajudes a les beques menjador o a l’estudi.

Més de 18.000 ciutadans

En línies generals, l’informe reflecteix que l’any passat, encara sota la direcció de Rafael Ribó, la Sindicatura va atendre més de 18.068 ciutadans i va iniciar 23.527 actuacions entre queixes, consultes i actuacions d’ofici. La xifra de queixes (unes 10.000) ha tornat a nivells prepandèmia, però la xifra de consulta continua creixent: de les 9.987 del 2018 s’ha passat a les 13.381 del 2022.

Quant als motius de les queixes, el 45% de les presentades feien referència a vulneració de drets en l’àmbit social. El perfil del ciutadà és, principalment, el d’una persona en situació d’exclusió social.

Dels més de 14.000 expedients tancats, en la meitat s’ha detectat alguna actuació irregular o millorable per part de l’Administració. En aquests casos la institució fa recomanacions que, en el 80% de les més de 4.500 resolucions, s’han acceptat totalment, i en el 19,4%, s’han acceptat parcialment.

Per matèries, les qüestions socials copen les consultes i queixes. Els temes més habituals, les llistes d’espera sanitària, els processos d’informació sanitaris o l’atenció personalitzada a persones més fràgils. L’informe també reflecteix la «necessitat de modificar alguns aspectes de la renda garantida» perquè arribi a més persones vulnerables.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En l’àmbit de vivenda, el Síndic ha registrat un 34% més de queixes, bàsicament relacionades amb casos d’emergència residencial. I en consum, l’informe remarca deficiències com que la tramitació del bo social «continua sent molt complexa» i «continua deixant fora persones que hi tindrien dret». Finalment, en l’àrea d’administració pública, l’informe ha destacat que la cita prèvia «no pot ser un requisit imprescindible» perquè les administracions atenguin les persones.

Vist això, per Giménez-Salinas «resulta imprescindible arribar als col·lectius més vulnerables, i en particular a aquelles persones en risc d’exclusió social, menors, gent gran i migrants».