Arriba 4t d’ESO i el teu fill no sap què estudiar: claus per orientar-lo

Se suposa que els pares i les mares coneixem els nostres fills i els seus punts forts i febles. Però, de vegades, el problema rau que ni els mateixos xavals saben com són ni el que volen. L’edat i la revolució que viu el seu cervell no hi ajuda precisament. El professor i divulgador Juan Fernández, autor de l’assaig ‘Educar en la complejidad’, aconsella els progenitors que acostin els seus fills i filles al món laboral, que el trepitgin per «evitar miratges». Fernández posa com a exemple el programa ‘4 d’ESO i Empresa’ de la Comunitat de Madrid, on els estudiants s’acosten a un parc de bombers o un despatx d’advocats per veure, de prop, com són aquests treballs. «Han de trepitjar aquest terreny. Si la comunitat en la qual vius no disposa d’aquest tipus de programes, busca’ls tu i acosta el teu fill a un lloc de treball perquè vegi, de veritat, en què consisteix i que parli amb professionals que estan treballant en aquest camp», explica. 

De vegades, els preadolescents tenen una vocació clara. Això és un gran avantatge de cara a decidir l’itinerari acadèmic. Però ¿què passa quan no la tenen? Imposar mai dona bons resultats. Sylvie Pérez, psicopedagoga i professora dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, recomana als progenitors parlar amb els seus fills (sí, a aquesta edat és molt complicat) i oferir-los la seva opinió. «Una bona manera d’acostar-se a ells és amb una frase tipus ‘a mi em sembla que a tu se’t pugui donar bé això o allò’», comenta. La psicopedagoga assegura que 4t d’ESO dona molt vertigen a les famílies perquè, fins aquell moment, l’itinerari és més clar i marcat: infantil, primària i secundària. Una vegada finalitzat l’últim curs de la secundària obligatòria (en el cas, clar, que l’acabin, que també n’hi ha molts que es queden al camí) s’obren moltes opcions i portes. La ruta no és lliure perquè estarà marcada per diverses coses: els gustos del xaval, les seves notes i, fins i tot, el lloc de residència.

«Si el teu fill no té gens clar el seu futur acadèmic, convida’l que esculli assignatures variades. És a dir, el terme mitjà. Una mica de ciències i una mica de lletres», explica la docent.

«Tu, com a pare, tens molta més experiència i un horitzó diferent. Però el teu fill té el seu propi horitzó, que és molt més curt. No li imposis el teu punt de vista. Posa’t al seu lloc. Potser tu ets una prestigiosa advocada i vols que la teva filla segueixi els teus passos. Assumeix que potser no ho fa. Oblida’t dels prejudicis. Estudiar és dur, dona-li flexibilitat», recomana la psicopedagoga.

«No podem contagiar els nostres fills del pessimisme vital que convida a pensar que un mai trobarà una bona feina malgrat saber idiomes i tenir una carrera universitària. Ja n’hi ha prou», reclama l’autor d’‘Educar en la complejidad’. «Els pares han de saber transmetre il·lusió als seus fills i contagiar-los de l’interès per aprendre perquè saber coses sempre és bo. Igual que ser creatiu i tenir pensament crític», afegeix.

La psicopedagoga convida a restar pressió a les llars. «La vida fa moltes voltes i res és irreversible. El teu fill pot començar un grau mitjà d’FP sense fer batxillerat i acabar a la universitat», explica. Pérez anima els pares i les mares a conèixer totes les vies educatives. «Fins i tot si el teu fill no acaba l’ESO hi ha camins per tornar-s’hi a enganxar. Hi ha molta oferta acadèmica, però has de conèixer-la», conclou.

«Tothom té algun talent. Però identificar-lo no és una feina fàcil. Per això la importància de l’autoconeixement», explica Noemí Frechet, cofundadora de Futureo, empresa especialitzada en orientació que va desembarcar fa dos anys a Espanya després de 10 d’experiència a França. «Nosaltres treballem amb la família. En funció de les seves prioritats, apostem per un itinerari o un altre. ¿Quin és l’objectiu familiar? ¿Assegurar-se un futur, apostar pel desenvolupament sostenible o treballar al mateix lloc de residència? Manegem totes aquestes claus perquè la família prengui una decisió, en funció de les aptituds o l’ambició personal», explica.

Frechet reconeix que, des de fa uns anys, l’oferta acadèmica és molt abundant. «Hi ha estudis amb noms molt bonics, però és fonamental saber, de veritat, en què consisteixen», conclou després d’insistir que cada persona és única i, per tant, cada pla escolar i laboral també ho és.