Estudiants acusen d’assetjament sexual el professor de Filologia de la UAB suspès per abús de poder

La secretària general de la UAB, Esther Zapater, ha donat la raó al conseller d’Universitats, Joaquim Nadal, sobre la necessitat d’«adoptar mesures restrictives» quan hi ha una denúncia d’assetjament, però ha avisat que el marc legal no ho permet. «Hauria pogut comportar la nul·litat de tot el procés», ha assegurat en relació amb el cas del catedràtic de Física condemnat a any i mig de presó per assetjament sexual. Respecte al professor de Filologia suspès de sou i feina per abús d’autoritat a diverses alumnes de doctorat, Zapater ha mantingut que se’n van adoptar algunes de cautelars, si bé cap de les dues va ser apartar-lo de la docència. D’aquest mateix docent, fins a set alumnes de grau han denunciat haver rebut missatges d’assetjament sexual i han acusat la UAB «de mirar cap a un altre costat».

El govern de la Universitat Autònoma de Barcelona ha comparegut aquest divendres assegurant que el 2019 no va apartar cautelarment el catedràtic de Física ara condemnat perquè la causa penal havia «absorbit» la investigació interna. «Havíem d’esperar que la causa judicial acabés i que els fets quedessin determinats», ha ressaltat la secretària general, que ha precisat que la sentència del catedràtic no és ferma. «La decisió d’apartar-lo ara és, a efectes pràctics, una mesura cautelar perquè hi pot presentar un recurs de cassació», ha apuntat Zapater.

Dilació

Després que el conseller d’Universitats manifestés aquest divendres que s’ha de ser «més proactiu» i apartar preventivament els docents en cas de denúncia, Zapater ha dit que comparteix aquesta voluntat, tot i que ha assegurat que el marc legal no ho permet: «Si l’apartàvem podíem posar en risc les actuacions legals, i havíem de ser rigorosos». En aquest sentit, ha reclamat als poders polítics «canvis legals importants» per afrontar aquests casos.

Zapater també s’ha defensat de la dilació entre la sentència dictada pel jutge i la decisió del rectorat d’apartar el catedràtic. Ha justificat aquest mes de diferència en el fet que «no s’havia rebut autorització i coneixement formal» sobre la sentència. Zapater ha assegurat que «dilluns a la tarda» va ser quan el rector va tenir una comunicació oficial de la resolució judicial i llavors van acordar apartar-lo de la docència. Segons la secretària general, no podien actuar abans.

Un any d’investigació interna

D’altra banda, Zapater i la degana de la Facultat de Filosofia i Lletres han defensat la investigació interna realitzada cap a un professor de Filologia Hispànica, a qui han acordat suspendre de sou i feina durant 14 mesos per abús de poder. Si bé han admès que «el procés podria haver sigut més àgil i eficient» i han afirmat que «cal millorar» perquè ha durat gairebé un any, també han defensat que van activar tots els mecanismes interns quan van rebre la denúncia d’una antiga doctoranda i d’un grup d’actuals doctorands acusant-lo d’irregularitats.

La degana Margarita Freixas ha relatat que el març de l’any passat van unificar les causes, que incloïen 88 queixes formals d’estudiants de doctorat. El cas es va posar en coneixement de la comissió tècnica assessora, que va obrir un expedient informatiu, que es va tancar al juny. És llavors quan es va determinar que la causa mereixia un expedient disciplinari, que comença al setembre i s’ha resolt ara amb la suspensió de feina i sou durant 14 mesos.

Mesures cautelars

Segons ha relatat Freixas, les alumnes acusaven el docent de «mala praxi docent» perquè, entre altres motius, hi havia «moltes persones suspeses a l’aula», les avaluacions no recollien tots els treballs entregats, el professor no s’explicava «de forma prou clara», utilitzava les xarxes socials personals per a la docència i els proposava apujar nota assistint a conferències externes al currículum universitari.

Freixas ha dit que des de la facultat van acordar diverses mesures cautelars, com garantir que les denunciants no coincidissin amb ell i introduir a l’aula una segona professora «que vetllés per les bones praxis docents». També li van demanar que deixés d’utilitzar les xarxes socials personals per a usos acadèmics. Segons la degana, el professor va deixar de fer classes des de setembre «per motius personals», coincidint amb el moment en què s’obre l’expedient disciplinari.

Tant Freixas com Zapater han garantit que la UAB ha ofert «en tot moment» assessorament jurídic i psicològic a les afectades, i han manifestat «empatia i suport a totes les persones de la comunitat universitària que s’han pogut veure afectades per aquesta situació» .

Denúncies per missatges d’assetjament

A part de la investigació per abús de poder, Freixas i Zapater han refusat contestar si el mateix professor havia rebut denúncies per assetjament o abús sexual. No obstant, una vegada acabada la roda de premsa, tres representants del grup de suport a víctimes d’assetjament sexual han denunciat que el govern de la UAB té constància de diversos enviaments de missatges assetjadors per part d’aquest docent, Àngel Gallego, i els han acusat de «mirar cap a un altre costat».

Segons aquests representants, fins a set alumnes del Grau de Llengua i Literatura Espanyoles han rebut missatges d’índole sexual on els preguntava sobre la seva roba interior i realitzava comentaris despectius sobre les seves parelles o insinuacions fora de lloc.

Crítiques a la gestió

El col·lectiu també ha assegurat que Gallego incorria en les mateixes pràctiques amb alumnes de segon de batxillerat que es preparaven per a les PAU (proves d’accés a la universitat), a qui els presentava un altre professor de la facultat per tenir cites fora del campus. Tots dos eren coordinadors de les PAU.

Aquest grup de suport també ha assegurat que el març de l’any passat –coincidint amb la denúncia de les doctorands– van traslladar aquests missatges a la secretària general de la UAB, «que va afirmar que eren fets gravíssims i que s’havien d’adoptar mesures cautelars». «Però aquí no ha passat res», ha lamentat Mercè Márquez, que ha retret a la universitat que «anteposi un buit jurídic per davant de la protecció de les doctorandes i estudiants».

Assessorament psicològic incompatible

Notícies relacionades

¿Qui ha de pagar la factura del caos climàtic?

"L’esborrany és un insult"

Des del grup de suport, el professor Ermengol Gassiot ha retret a la UAB que no acceptés que ells fessin d’intermediaris a l’hora de denunciar els fets i ha assegurat que van instar les noies a denunciar els missatges a títol individual, «amb la indefensió que això suposa». Segons Gassiot, van demanar que les víctimes tinguessin garantida la seva privacitat i que s’allunyés el professor per por de represàlies, però la UAB «va respondre amb un ‘no taxatiu’ i també apunten que «els van advertir que s’haurien d’enfrontar a un cara a cara amb el professor durant la investigació»

Els mateixos acompanyants de les víctimes també han criticat que l’assessorament psicològic prestat per la UAB «és una cita setmanal dimecres al matí, incompatible amb l’horari laboral», i per això les afectades han hagut de recórrer a especialistes privats. Així mateix, el grup de suport recrimina a la universitat «que no hagi compensat els danys emocionals i mentals patits pel silenci de la UAB». «És més necessari que mai fer un MeToo a l’Autònoma», han reblat.