Cada dia moren 38 catalans esperant les ajudes a la dependència

Un any més, Catalunya lidera el rànquing de les llistes d’espera per a les ajudes a la dependència a tot Espanya. Així ho afirma el dictamen anual de l’Associació de Gerents i Directors de Serveis Socials, que aquest divendres ha presentat les dades de la desatenció a la dependència. Entre el desembre del 2021 i el novembre del 2022 van morir 13.801 catalans esperant aquestes ajudes, ja siguin residències, centres de dia o ajudes per cuidador. Són 38 cada dia. De fet, el 27% de catalans que han sigut valorats i que tenen el dret reconegut estan esperant les esmentades prestacions, quan la mitjana d’Espanya és de l’11,9%. L’informe també situa Catalunya com una de les comunitats més infrafinançades pel Govern central.

El Govern ha sortit al pas d’aquest informe assenyalant que les dades que maneja no quadren amb les d’aquest dictamen, però ha evitat donar les seves xifres sobre les llistes d’espera.

L’anàlisi, realitzada partint de les dades de l’Imserso, tornen a posar el focus en el Departament de Drets Socials, responsable de gestionar les ajudes a la dependència a Catalunya. Durant l’any passat hi havia 69.770 catalans esperant les ajudes a la dependència que ja tenien valorades i reconegudes com a tals, el 27% del total. Una taxa que no supera ni La Rioja (18,9%) ni el País Basc (17,5%).

Les comunitats amb menys llistes d’espera són Castella i Lleó (0,18%), Castella-la Manxa (3,71%) i Aragó (4%). A Espanya hi ha 177.423 dependents esperant les ajudes a la dependència, el 60% són catalans i andalusos.

La mortalitat redueix les llistes d’espera

El dictamen també indica que la llista d’espera a Catalunya s’ha reduït un 11% respecte a l’any anterior, són 8.772 persones menys esperant, quan la variació mitjana de tot Espanya no arriba al 9%. Una dada aparentment positiva, tot i que els experts justifiquen aquesta reducció no per una millora de les prestacions, sinó per totes les persones que han mort esperant. «Tota la reducció de la llista d’espera es deu a la mort de persones que ja tenien el dret reconegut però estaven esperant resolució de prestació», indica el document. La segona comunitat amb més morts és Andalusia (8.443). A tot Espanya van morir 41.170 persones esperant l’ajuda social: 112 al dia.

Infrafinançada

El gran argument de la Generalitat quan toca valorar aquests temes és que l’aportació del Govern central continua sent insuficient i totes les despeses recauen sobre l’administració autonòmica, tot i que la llei de la dependència fixa que l’aportació ha de ser al 50%. L’informe dona la raó al Govern: el govern català aporta el 72% de la despesa de la dependència, 976 milions d’euros a l’any, mentre que el Govern central finança el 28% restant amb 377 milions. Unes dades lluny de la mitjana estatal: de mitjana el Govern finança el 33,9% de la despesa mentre que les comunitats assumeixen el 66,1%.

Catalunya també suspèn en el sistema d’atenció domiciliària (SAD). És una de les quatre comunitats que més ha reduït aquest servei, malgrat ser clau per a la prevenció i detecció primerenca, junt amb Castella i Lleó, el País Basc i Castella-la Manxa. Continuem sense recuperar el nombre de places disponibles a nivells previs de la pandèmia, malgrat ser la tercera comunitat que ha guanyat més llits en residències.

També cal destacar que Catalunya és la comunitat on més persones sol·liciten ajudes a la dependència. El 2022 es van atendre 20.999 persones més, un 12,6% més que l’any anterior, mentre que la resta de comunitats van registrar un augment del 7,5%. La meitat de les peticions que es tramiten a Catalunya són per a les persones que cuiden altres familiars. El 42% dels tràmits demanen la prestació econòmica per cures en l’entorn familiar, que és de 231 euros al mes, una quantia, que, segons aquest informe, s’ha reduït un 2%. El 17% dels dependents demanen ingressar en una residència amb finançament públic; el 9,5% busquen ajuts econòmics per pagar algun servei i el 7% volen anar a un centre de dia públic.

La Generalitat ha reaccionat a aquestes dades publicant un comunicat a la premsa. Insisteixen que les dades que es fan públiques a l’Imsersono coincideixen amb les que ells manegen. Segons explica Drets Socials, hi ha 23.450 expedients que el Govern ha arxivat i denegat però que no consten en les dades estatals. Una incidència que el Govern mira de resoldre amb un pla de millora informàtica. Tot i així, eviten donar la xifra de persones que tenen reconegut el dret a una prestació però estan esperant a percebre-la.

Notícies relacionades

Només el 3,5% d’avis catalans tenen un cuidador públic a casa

¿Han canviat els geriàtrics després de la covid?: «Continuem com abans»

La Generalitat insisteix que, segons les seves dades, ha disminuït la llista d’espera per a les valoracions de les ajudes a la dependència en 6.516 persones i 8.799 expedients. «Dels 613 dies que hi havia l’agost del 2021, el gener del 2023 vam arribar als 294 dies», diu el comunicat.

També asseguren que Catalunya és la segona comunitat amb més sol·licituds (18% d’Espanya) i amb més persones dependents en una residència amb aquestes ajudes (17%). A més, treuen pit insistint que tant les persones beneficiàries com les prestacions atorgades han crescut un 8%. El Govern afirma que els nous pressupostos permetran reduir un 50% les llistes d’espera i prometen ampliar 4.500 places en diferents serveis.