Educació a Catalunya

Famílies de Sants-Montjuïc s’organitzen per exigir més places públiques d’I-3

  • El pes històric de la concertada a Barcelona, en paral·lel a l’increment de la demanda de la pública i, des de l’any passat, de la reducció de ràtios a I-3, fa témer moltes famílies quedar-se sense plaça pública a l’escola que volen

Famílies de Sants-Montjuïc s’organitzen per exigir més places públiques d’I-3

ACN

3
Es llegeix en minuts

Cada mes de març Barcelona viu una situació molt similar. La por –no és exagerat definir-ho així– es va traslladant de llar en llar d’any a any, però el sentiment és idèntic: ¿i si el meu fill es queda sense plaça a l’escola pública que volem per a ell? El gran pes històric de la concertada a la capital catalana –bastant més important que la mitjana catalana– en paral·lel a l’increment de la demanda de la pública i, des de l’any passat, de la reducció de ràtios a I-3 (a 20 alumnes per grup-classe) conformen una mena de tempesta perfecta que aquests dies fa perdre el son a les centenars de famílies immerses en l’estressant tràngol de la preinscripció escolar de les criatures.

Un dels enclavaments de la capital catalana en els quals la situació s’està vivint pitjor és al districte de Sants-Montjuïc, on un grup de famílies amb fills que al setembre han de començar I-3 s’estan organitzant per denunciar el que consideren discriminació en el dret a l’ensenyament públic i de qualitat de la infància.

En una carta entregada al Consorci d’Educació de Barcelona denuncien el dèficit de places públiques per al curs 2023-24. «Les dades que han fet públiques el mateix Consorci en la sessió informativa del curs 2023-24 mostren que hi ha 597 nens i nenes nascuts el 2020 a la zona; i l’oferta de places a I-3 (amb ràtio de 22 alumnes) per als centres públics és de 634 places, de les quals 326 són concertades (el 52%)», assenyalen. Una situació, afegeixen, que porta moltes famílies que voldrien matricular els seus fills a la pública a fer-ho directament a la concertada per por de quedar-se sense plaça a la pública que volen i acabar en un centre (llunyà) que no encaixi en les seves necessitats.

«Aquesta infradotació de centres i places en centres públics a determinades àrees de Barcelona és una tendència reiteradament documentada pel Síndic de Greuges», insisteixen aquest grup de famílies, que remarquen que, malgrat el descens de la taxa de natalitat, no s’ha produït una millora de la cobertura de places públiques a la zona d’escolarització Sants, Hostafrancs, la Bordeta i Badal.

Qüestió de planificació

Qüestió de planificacióLes famílies mobilitzades destaquen en el comunicat que «la mala planificació del consorci deforma el procediment de preinscripció, ja que les famílies, per reduir els nivells d’incertesa i angoixa del procés de preinscripció, acaben escollint centres concertats [on la quota mensual supera els 200 euros de mitjana] o bé centres allunyats però amb previsió de poca demanda de la zona [per la distància als domicilis]».

En l’esmentat escrit, les famílies exigeixen la creació de més places públiques a la zona i la publicació durant el procés de preinscripció. «Si ja se sap que no hi ha prou places, demanem no esperar al final del procés per fer els canvis i crear les línies addicionals o augmentar la ràtio; així reduïm el risc d’augmentar la desesperació de les famílies i fer-les optar per opcions no desitjades», insisteixen.

Garantir places per a tothom

Notícies relacionades

Demanen també la creació de centres públics, i l’absorció de centres concertats en l’oferta pública, que «garanteixi una cobertura 100% pública del 100% de la demanda d’escolarització».

En paral·lel, la carta de les famílies reivindica també que el Consorci d’Educació de Barcelona actuï per «eliminar les quotes il·legals a les escoles concertades» i «altres pràctiques segregadores a les escoles públiques».