Espanya descarta portar el final del canvi d’hora a debat durant la seva presidència de la UE

La Barcelona Use of Time Iniciative ja tenia assumit el ‘no’. Marta Junqué, cocoordinadora de la plataforma d’experts, explica a aquest diari que en l’última reunió mantinguda amb el Ministeri d’Afers Estrangers per demanar-los que posessin el tema sobre la taula, se’ls va dir que «havien sondejat els estats membres i que no hi havia consens sobre aquest tema per posar-lo a l’agenda durant els sis mesos de presidència espanyola».

Una resposta que els va arribar després d’haver contactat amb França i Suècia, els anteriors països ‘presidents’ del Consell –Suècia li passarà el testimoni a Espanya–. «Ens van dir que els interessava el tema però ja estaven fora de temps i ens van suggerir que el plantegéssim a Espanya», recorda Junqué.

La vista posada a Bèlgica i Hongria

L’esperança recau ara en el trio ‘presidencialista’ que Espanya forma amb Bèlgica i Hongria. Segons el sistema de funcionament de la UE, el trio fixa els objectius a llarg termini i elabora un programa comú amb els temes i principals assumptes que abordarà el Consell en un període de 18 mesos. És per això que la Barcelona Use of Time s’ha dirigit a Exteriors per demanar que traslladin l’encàrrec a Bèlgica i Hongria.

¿En quina cosa no hi ha consens entre els Vint-i-set? En el detall de com ha d’executar-se aquest final de la reforma horària. És a dir, amb quin horari ens quedem (el d’hivern o el d’estiu) i en quina franja horària queda cada Estat membre si s’acorda anar amb l’horari natural. A Espanya li correspondria, per exemple, l’horari del Regne Unit. També a França, Portugal o Bèlgica.

Perquè no es tracta només de dir ‘ja no canviem més l’hora’, sinó de plantejar una reforma horària més ambiciosa. «Un mal final seria acabar amb el canvi d’hora però que cada país seguís en la seva actual franja horària, en molts casos no natural, i que ens quedéssim amb l’horari d’estiu. Un bon final seria suprimir el canvi d’hora, que cada país se situés en la franja horària que li correspon naturalment i que ens quedéssim amb l’horari d’hivern», resumeix Junqué.

Així que en aquests moments no hi ha data per al final del canvi d’hora perquè els estats de la UE no l’han abordat encara. Però podria ser abans del 2026, últim any que apareix al BOE. «El BOE publica cada tres anys una previsió, a efectes organitzatius. Però això no significa que no es pugui eliminar abans», apunta Junqué.

Un pla en dues fases

El pla dels experts que pressionen la UE per acabar amb el canvi d’hora defensen la idea que cada país adopti durant tot l’any l’hora que li correspon segons el mapa de 24 franges horàries en les quals està dividit el planeta. Aquesta és la que es considera l’hora natural o hora solar de cada país. I, per deixar-ho clar en el vocabulari a peu de carrer, es tracta de quedar-nos amb el que anomenem ‘horari d’hivern’.

Notícies relacionades

Prats de Lluçanès, la prova pilot frustrada de la reforma horària

El clima i el gènere

En una primera fase, tots els països de la UE eliminarien el canvi d’hora a la primavera i mantindrien l’hora que utilitzen a l’hivern. Aquells països amb la zona horària recomanada que ja sigui la seva hora estàndard actual no necessitarien realitzar més passos.

En una segona fase, aquells països on, després d’executar la primera fase, la zona horària recomanada encara no sigui l’hora estàndard (cas d’Espanya, Portugal, Bèlgica, França, Grècia, Irlanda, Luxemburg i els Països Baixos), retrocediran els seus rellotges per última vegada a la tardor, per poder adoptar la seva zona horària recomanada com a nova hora estàndard.