Vaga de professors associats: «Som el 60% dels docents i cobrem entre 300 i 900 euros»

Els professors associats de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) –el 60% del total dels docents– s’afegeixen avui a la vaga contra la nova llei universitària, recentment aprovada al Congrés dels Diputats. La norma, que va néixer amb l’objectiu d’evitar la precaritat laboral, aixeca les sospites del col·lectiu, que denuncia «falta de garanties». Dels 3.760 professors que té la UAB, 2.256 (60%) són associats, i el seu salari se situa «entre els 300 i els 900 euros». «Si nosaltres parem, es per a la universitat», adverteix Neus Molina, docent i investigadora que imparteix classes de Periodisme Cultural, Gènere i Mitjans i Escriptura Periodística a la UAB.

L’Associació Estatal de Professors Associats de les Universitats Públiques va convocar, el 31 de gener, setmanes abans que es ratifiqués la norma al Parlament, una vaga indefinida i intermitent durant tres dies a la setmana: els dimarts, dimecres i dijous. Dues setmanes després, l’aturada va tenir un seguiment desigual, amb més adhesió a València, Castelló, Múrcia i Granada. Alguns docents associats de la Universitat Politècnica de Catalunya s’hi van sumar al febrer, com els de la Universitat de Barcelona. A partir d’avui ho fan els de l’Autònoma sota el lema ‘No a la Losu. Prou precarietat a la universitat. Per una docència i recerca al servei de la classe treballadora’. Aquest matí, piquets informatius estan als campus repartint fullets en els quals expliquen els motius de l’aturada. A les 12.30 hores es concentraran davant el rectorat i a les 18.30, acompanyats per sindicats com CGT, s’afegiran a la manifestació general dels associats en vaga de totes les facultats catalanes a la plaça de la Universitat.

Els associats demanen una actualització dels salaris, el dret a cobrar quinquennis, i un augment de la contractació i del pressupost per a la recerca. «L’alumnat ha de deixar de ser tractat com si fos un client. No a la mercantilització de la universitat, defensem la seva funció social», adverteixen als fullets.

Sense garanties

La Losu ja està en vigor, tot i que, per a tot el que té a veure amb el professorat i la seva estabilitat laboral, l’aplicació s’ajornarà fins al curs 2025-2026.  Els docents associats critiquen que la norma no especifica els mecanismes dels seus nous contractes fixos. «Per no saber, no sabem ni el que cobrarem a partir d’ara», remarca Isabel de la Cruz, presidenta de l’Associació Estatal d’Associats i Docents de Sociologia i Antropologia Social a València. «No tenim garanties», afegeix. «¿Com em pot importar que em facin un contracte fix si cobro 400 euros?», afegeix la professora i investigadora Molina. Un altre article de la Losu que critiquen els docents en vaga és el concurs que hauran de passar abans de firmar els seus nous contractes.

Resposta d’Universitats

Davant la massiva mobilització, fonts del Departament de Recerca i Universitats asseguren que en els Pressupostos hi ha una partida de 15 milions d’euros per posar en marxa un pla que permeti crear places de professors permanents. Aquestes mateixes fonts insisteixen que la figura del professor associat no està lligada a la precarietat laboral, perquè es tracta de «professionals que tenen una activitat laboral principal fora del campus» i que «únicament fan classes als estudiants pel valor de la seva experiència professional».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Els associats, efectivament i en teoria, són professionals amb sòlida i rellevant experiència laboral en l’assignatura que imparteixen i han de tenir una altra feina fora del campus. Molts no la tenen, així que cotitzen com a (falsos) autònoms, una cosa freqüent en els graus d’humanitats. Els seus contractes a la facultat són renovats cada any i cada tres passen un concurs.

«Si fóssim, de veritat, associats, tindríem sempre el mateix horari i donaríem assignatures optatives, en lloc de les troncals. Però la realitat és molt diferent. Tenim una responsabilitat molt gran, igual que un professor titular, i cobrem tres vegades menys. Per no parlar de les hores que dediquem a la correcció d’exàmens, preparació de les classes o celebració de seminaris. Molts som falsos associats i falsos autònoms. La nostra fiscalitat és un caos», es queixa Molina, que està fent el doctorat a la UAB i que està donada d’alta en el règim d’autònoms perquè no té feina fora del campus.