Educació implicarà els ajuntaments en la lluita contra l’abandonament escolar

El percentatge d’abandonament escolar a Catalunya està en el 17%, per sobre de la mitjana espanyola (14%); alhora que la Unió Europea estableix com a objectiu per al 2030 un índex d’abandonament del 9%. Com a principal mesura per intentar acostar-se a aquest encara llunyà objectiu, el Departament d’Educació ha presentat aquest dijous a Manresa un pla de xoc contra l’abandonament escolar prematur, que té com a mesura principal el compromís de compartir amb els ajuntaments les dades dels alumnes que abandonen els estudis de manera prematura, una reivindicació històrica del món local. El curs 2023-2024 es demanarà a les famílies el consentiment firmat i les dades es compartiran a través de la inspecció a les taules locals de planificació educativa de manera trimestral.

Aquesta és la mesura més destacada del pla que la conselleria ha presentat durant la primera cimera contra l’abandonament escolar prematur, organitzada pel Departament d’Educació i en la qual han participat entitats, ajuntaments, agents locals i la Sindicatura de Greuges.

Les dades fan evident la urgència del pla: un 6,5% d’alumnes de 4t d’ESO van deixar els estudis el curs passat a Catalunya. A 3r de l’ESO, els estudiants que abandonen han passat del 2,5% (curs 2020-2021) al 4,7% (2021-2022). Pitjor és la situació als cicles d’FP de grau mitjà: un de cada quatre alumnes no acaba el primer curs.

A més de la implicació dels municipis, el pla fa una recopilació –i un compromís de reforç– de mesures ja existents: el protocol contra l’absentisme, els programes de diversificació curricular o l’orientació educativa.

Una altra de les principals mesures del pla són els canvis en la preinscripció dels cicles d’FP de grau mitjà: els alumnes que vinguin de 1r de batxillerat i de les escoles d’adults tindran la mateixa prioritat que els de 4t d’ESO. Aquesta era també una vella reivindicació. La falta d’orientació de molts alumnes feia que comencessin un batxillerat que no aconseguien acabar i, al voler tornar a estudiar fent un cicle mitjà el curs següent, es trobaven que el sistema els deixava en últim lloc, perquè la prioritat a l’hora d’accedir a places públiques era per als alumnes procedents de 4t d’ESO.

Dificultat afegida

Al matricular-se els últims era fàcil que no aconseguissin plaça als estudis que desitjaven, cosa que dificultava precisament la seva reincorporació als estudis. El mateix passava amb els estudiants que arribaven des de les escoles d’adults o les escoles de segones oportunitats. Era una situació molt frustrant per als nois i noies que després d’haver fet tot el procés d’empoderament per tornar a estudiar es trobaven que no podien per falta de places.

Aquests canvis en la matrícula, acompanyats d’una ampliació de places públiques a l’FP que el conseller Josep Gonzàlez-Cambray ha avançat que presentaran dilluns vinent, pretenen ser un primer pas en la reducció de les taxes d’abandonament, juntament amb l’obertura de dades amb els ajuntaments.

Efectes de l’abandonament

¿De què parlem quan parlem d’abandonament escolar prematur? L’abandonament escolar prematur inclou la població que no ha completat l’educació secundària obligatòria o que, havent-la finalitzat, no ha acabat la formació postobligatòria i no segueix cap tipus d’educació o formació. L’abandonament està associat a més possibilitats d’atur, feines mal remunerades, exclusió social o pobresa i menys perspectives de progressió professional, cosa que s’aguditza en les noies.

Notícies relacionades

¿Educació obligatòria fins als 18? Sí, però acompanyada de beques-salari i més variada oferta pública d’FP

L’abandonament escolar i l’impuls al català, primers objectius del Pla d’Investigació Educativa del Govern

El pla de xoc inclou també la creació de grups de treball amb els diferents agents implicats i el seguiment per part del Síndic de Greuges. En concret, es crearan dos grups de treball amb la participació de representants de les escoles de noves oportunitats i d’altres entitats per crear els indicadors de detecció dels alumnes potencialment abandonadors i d’acompanyament als municipis en l’elaboració de plans locals de prevenció de l’abandonament.

Des de la Fundació Bofill, que fa anys que assenyala el problema social que suposen les alarmants dades d’abandonament escolar prematur, valoren el compromís polític de voler arribar a aquest 9%, però consideren negatiu que el pla de xoc no inclogui mesures, al seu parer imprescindibles, com la creació de beques, vitals per evitar l’abandonament del sistema de les persones que el deixen per problemes econòmics (en els col·lectius vulnerables les xifres d’abandonament escolar són el doble de la mitjana).