Prova pionera a Espanya: la Vall d’Aran deixa avançar un incendi per millorar el bosc

Aquesta vegada, a Canejan, s’ha donat via lliure a l’incendi –només en certes zones de matolls i prat alpí– perquè hi havia un programa en vigor pensat per gestionar el bosc de manera natural en llocs delimitats (el pla estratègic de gestió sostenible de la Vall d’Aran). «És molt important, és el primer lloc d’Espanya on es dissenya un pla d’aquest tipus i s’aplica», celebra Lluís Brotons, ecòleg forestal i investigador del CREAF i el CSIC, que va treballar en aquest pla. També va participar en el programa Andrea Duane, investigadora d’incendis forestals: «Tinc sensacions positives de veure que el previst funciona, però crec que s’hauria de donar més a conèixer».

Pasturar les flames

«No apagues el foc, l’acompanyes cap a on tu vols, com si fossisel pastor, fins que arribi als límits previstos», relata Carlos Lastera, alcalde de Canejan. A la zona on es va declarar l’incendi, hi havia punts amb molt combustible: «Eren terrenys que estaven molt plens de branques, arbustos i sotabosc, de fet hi teníem previst fer cremes prescrites l’any que ve». Els Pompièrs d’Aran (bombers de la comarca) van envoltar les flames i van baixar-ne la intensitat, però no el van extingir com a primera intenció, sinó que el van portar fins als punts establerts.

«Això només es pot fer quan les condicions són les adequades, amb molta calor o massa vent seria impossible», explica Duane. Brotons opina que aquest model ha d’ajudar a canviar la visió sobre els incendis: «Es discuteix molt sobre la gestió forestal, i de vegades, ens oblidem dels processos naturals». Afirma que les autoritats planifiquen molta gestió, però que de vegades no es deixa que el bosc es gestioni a si mateix. «Córrer a apagar un foc quan es declara, ¿no és gestió forestal, també?», es pregunta. «Doncs deixar-lo cremar també ho és, en certs casos», conclou.

¿Pot un incendi ser sa per a un bosc? «Sens dubte, disminueix el risc de futurs focs i el valor natural del bosc també s’enriqueix, quan passa el temps, i la fauna i biodiversitat de la zona no ho pateix especialment», apunta l’investigador. Duane assegura que en aquesta part de la Vall d’Aran el paisatge era molt homogeni: «Hi havia massa matolls de gairebé dos metres, ara es recuperen pastures però també hàbitats d’espais oberts òptims per a algunes espècies d’ocells en declivi».

¿Aplicable a tot Catalunya?

Aquesta proposta de comptar amb els incendis com a controladors del creixement forestal és pionera a Espanya. Fins al cas de Canejan, no s’havia posat en pràctica.

L’important, no obstant, és que estigui ben planificat: «No serà fàcil implementar un projecte com aquest a la resta de Catalunya. Hi ha zones molt forestals i no tenim el paisatge de la Vall d’Aran a tot arreu. S’hauria de planificar molt bé», adverteix Brotons. El 99% del sòl de la Vall d’Aran és públic. A la resta de Catalunya, en canvi, hi ha molts propietaris privats. Tot i així, Brotons i Duane suggereixen estudiar-ho en alguns llocs.

Notícies relacionades

L’avís del mariner que ho va aconseguir el 2005: pescar a Sau és un «repte majúscul»

Operació Sau: els pescadors de Blanes canvien el mar pel pantà

«Quan es va preparar el pla, vam discutir amb tots els professionals implicats i vam veure que en certs hàbitats i en moments d’any com l’hivern o l’inici de la primavera, es podia deixar avançar el foc», recorda Brotons. I ho han fet. «És gestió forestal i gratis, perquè els bombers van haver treballat igualment», assenyala.

El foc ha cremat pi roig, matolls i prat alpí. Algunes d’aquestes plantes han mort, però de cara a l’estiu, serà molt més complicat que sorgeixi un gran incendi en aquests boscos. Les més de 300 hectàrees engolides ara per les flames a Canejan en podrien haver sigut 1.000 o moltes més en ple estiu sense aquesta crema natural. Han passat de veure el foc com un enemic i el tracten també com un aliat.