Samuel Reyes: «Si l’aigua del pantà de Sau no passa el control de qualitat, suspendrem l’operació»

Ja ho notem al carrer. El reg de zones verdes i la neteja dels carrers està regulada.

¿I dins de casa?

Dependrà de cada municipi, però segurament a partir d’estiu, a l’agost, possiblement.

¿Entrarem en l’estat emergència, a l’agost?

Si seguim com fins ara, en quatre mesos alguns municipis entraran en aquesta fase, sí. I hi haurà més restriccions que a l’actual escenari d’excepcionalitat.

¿Ens tallaran l’aigua?

Es pot tallar a certes franges o es pot reduir la pressió. Això va en funció de la capacitat de cada poble i ciutat. Nosaltres marquem una dotació màxima. En cada lloc determinen com la compleixen.

De moment, per complir amb els 230 litres per persona al dia, no s’han requerit aquestes mesures.

No. Cada persona de mitjana gasta una mica més de 100 litres. La diferència entre aquests 100 i els 230 és el que es consumeix a hospitals, restaurants, empreses. Si la dotació diària es redueix (pot arribar a 160 l/persona), s’acabarà per limitar l’aigua de l’aixeta.

¿Hi ha algun ajuntament que no estigui complint, l’actual límit?

Dels municipis que estan en alerta o excepcionalitat, un 30% incompleixen, però suposen només un 10% de la població.

¿Els multaran?

Els ajudarem per no haver de multar-los. Espero que facin els deures i que no sigui necessari. Molts ja estan millorant amb les eines que els oferim, per exemple subvencions per arreglar fuites d’aigua o altres solucions.

¿Com avança l’operació Sau, dues setmanes després?

Bé. Com esperàvem. Tothom parla dels peixos però el nostre objectiu principal era portar l’aigua de Sau cap a Susqueda abans que perdi qualitat i ja hem transvasat 15 hm³.

¿Ha empitjorat, ja, l’estat de l’aigua?

Ja està més calenta per la calor intensa. Patim per si empitjora ràpidament, per l’efecte del sol. Si les últimes anàlisis mostren que està en mal estat, que pot passar, tancarem comportes i pararem de desembassar.

¿I continuaran pescant?

Deixarem l’operatiu en ‘stand by’ per veure si venen pluges.

¿S’ha pescat molt?

Sabíem que era difícil. Hem anat eliminant peixos, però viuen al fons, són pelàgics i s’amaguen entre les branques i és complicat. Els pescadors han trencat les xarxes dues o tres vegades.

¿Quanta quantitat n’han tret?

Encara no tenim les dades, però ha anat variant. Un dia en van treure 50 quilos, un altre dia 500 i un altre 200. Ja farem el balanç.

Les previsions de més d’una tona al dia no s’han complert, per tant.

Doncs perfecte, senyal que hi ha menys espècies invasores de les que esperàvem. Nosaltres volem protegir l’aigua. Si només en traiem quatre o cinc tones, no hi ha problema. No dono importància als peixos, com menys en traguem, menys diners ens costarà l’operatiu. Si no els eliminem és perquè no hi són.

¿En algun moment han tornat a posar sobre la taula transvasar aigua de l’Ebre?

És innecessari. Hi ha altres maneres de garantir el subministrament a l’àrea metropolitana. Tenim tecnologia per proveir-nos sense necessitat d’intercomunicar xarxes.

¿Es refereix a depuradores, dessalinitzadores i regeneració?

És clar, són solucions per les quals apostem. En menys de vuit anys doblarem la quantitat d’aigua potable que es dessalinitza.

Aquestes plantes consumeixen molta energia. ¿És sostenible el model?

Intentarem que siguin autosuficients en un 80% amb energies renovables. Ara, encara estem al 20%, però si el canviem, el model serà viable. A més, les millorem perquè siguin més eficaces i consumeixin menys.

¿De quina qualitat és l’aigua que surt de les depuradores i va als rius?

Compleix el que s’exigeix. Però ens plantegem anar un pas més enllà i aconseguir que l’aigua que surt de les depuradores estigui en millor estat, sobretot al Besòs i el Llobregat.

També hi ha aigua de les depuradores que va directa al mar.

Ens proposem aprofitar-la i aconseguir que cada vegada sigui menys. L’objectiu és abocar-la al riu perquè després, barrejada amb el cabal, es potabilitzi.

L’aigua subterrània d’alguns pous en desús no està en gaire bon estat.

En som conscients. En alguns casos hi ha nitrats o sulfats. Algun ajuntament hi ha trobat fluor. Ajudem els municipis perquè facin tractaments d’osmosi o perquè barregin l’aigua de l’aqüífer amb aigua de gran qualitat.

¿Què els diuen als agricultors quan es queixen per les restriccions?

Entenem la seva situació. Molts d’ells utilitzen aigua regenerada i construirem 25 plantes regeneradores més. Això, a més de millorar els cultius de regadiu. Però més que als agricultors, diria a tot el món que estalviï: si a casa la gent aconsegueix estalviar aigua, els ciutadans que depenen de l’aigua per a les seves activitats econòmiques com els agricultors estaran millor.

Notícies relacionades

Operació Sau: els pescadors de Blanes canvien el mar pel pantà

Els agricultors, davant la sequera: «M’estic replantejant si plantar tomàquet aquest estiu»

¿Queden molts mesos de sequera per davant?

Esperem que plogui, però nosaltres ens hem de preparar per als pitjors escenaris. Aquesta sequera l’hem de passar com puguem. Confio que la següent sequera ni la notem, amb els nous recursos. Aquesta ha de ser l’última sequera amb restriccions.