Pressió estètica: el Govern obligarà les marques de roba a oferir més talles

«Volem que les dones deixin d’estar en guerra amb el seu cos». Amb aquestes paraules, la consellera de Feminismes i Igualtat, Tània Verge, ha presentat aquest dilluns el pla de la Generalitatcontra la pressió estèticaque pateixen les dones. Un malestar –i violència invisible– que afecta el 15% de les nenes entre 8 i 15 anys i que s’eleva al 60% tant entre les dones més joves com en les més grans de 65 anys. Entre les mesures del pla, Verge ha avançat que el Govern està preparant una modificació «imminent» del codi català de consum per obligar les grans marques de moda a tenir més oferta de talles, adaptada a la diversitat corporal.

No és casualitat que el pla contra la pressió estètica s’hagi presentat aquest 27 de març. «Ara ja comencen a bombardejar-nos amb el fet que ens hem d’aprimar amb l’’operació biquini’», ha lamentat Verge, que ha insistit que la insatisfacció amb el propi cos té a veure amb el masclisme i el patriarcat.

Les dades que té el Govern són alarmants: el 47% de les adolescents de 12 a 16 anys es volen aprimar (el 41% ha començat una dieta sense control mèdic) i el 27% de les dones adultes deixen de menjar per estar més primes. «El patriarcat cosifica i hipersexualitza les dones: així ens tenen disciplinades i sense lluitar pels nostres drets perquè el nostre valor social és la bellesa, hem de complir uns cànons de primesa i joventut eterna», ha dit Verge.

Sancions

El Pla contra la pressió estètica ha sigut elaborat per l’Institut Català de les Dones i presenta més de 60 recomanacions i propostes: des de l’àmbit esportiu, fins al del món de la moda, passant per la televisió, la publicitat i les xarxes socials. La part més destacable és que la Generalitat està impulsant una modificació del Codi de Consum de Catalunya pel qual s’obligarà les botigues de roba a oferir més talles. «Les grans multinacionals n’hauran de tenir una oferta més àmplia i que siguin equivalents a les dimensions corporals», ha explicat la directora de l’ICD, Meritxell Benedí. Verge ha recordat que aquesta modificació és un projecte en el qual està treballant el Govern, que es presentarà de manera imminent i que no poden donar dades més concretes sobre aquesta mesura. Sí que ha avançat que el mateix codi inclou sancions per a qui no compleixi la norma.

Les mesures del pla també plantegen un acord amb les multinacionals de roba establertes a Catalunya per dissenyar un sistema de patronatge més real a la diversitat de cossos, així com iniciatives de sensibilització a les passarel·les 080 i la Bride Fashion Week. El pla, no obstant, afecta més sectors. En el camp laboral, per exemple, el Govern es proposa implementar processos «cecs» de selecció de personal , sense que hi compti l’aspecte físic de l’aspirant. Una altra línia d’acció passa per posar fi als uniformes discriminatoris per a les dones, com en el cas de la companyia Vueling, i anima a denunciar-ho a la recent Oficina per a la No-Discriminació de la Generalitat.

Avisos de filtres i retocs

Notícies relacionades

L'obsessió pels filtres d'Instagram amenaça l'autoestima dels usuaris

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

En l’àmbit de l’audiovisual i la publicitat, una de les recomanacions pretén que empreses i anuncis avisin dels retocs de les imatges. Una mesura que també es reclama als ‘influencers’ i ‘youtubers’ a les xarxes socials, en aquest cas perquè adverteixin de l’ús de filtres. Malgrat això, són conscients que no tenen capacitat de sanció. El que sí que promouran és que els ‘influencers’ parlin sobre pressió estètica i alimentació saludable a les xarxes socials, i que les campanyes de la Generalitat, així com els productes que financi la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, visibilitzin cossos diversos.

En l’àmbit educatiu, Feminismes es proposa implementar continguts curriculars sobre digitalització i pressió estètica en tots els cursos. Al seu torn, es formarà docents i professors, però també monitors, entrenadors, personal de serveis socials i mèdics sobre aquesta qüestió perquè puguin detectar i aturar algunes d’aquestes conductes que «suposen un greu risc per a la salut mental i física», segons Verge.