THE CONVERSATION

Polèmica per la granja de pops a les Canàries: ¿és ètic criar-los en captivitat?

4
Es llegeix en minuts
Polèmica per la granja de pops a les Canàries: ¿és ètic criar-los en captivitat?

El pop és un ingredient popular en moltes cuines, amb unes 420.000 tones mètriques d’aquest mol·lusc capturades cada any arreu del món. La creixent popularitat mundial del pop s’ha atribuït als gustos cada vegada més aventurers dels consumidors més joves, als seus beneficis nutricionals i al declivi de les poblacions de peixos tradicionals com el bacallà.

Això ajuda a explicar per què l’empresa de processament d’aliments Nueva Pescanova pretén construir a Gran Canària la primera granja de pop d’interior del món: una instal·lació de 1.000 tancs per produir 3.000 tones de pop a l’any.

Els pops es poden engreixar un 5% cada dia

Els pops es poden arribar a engreixar un sorprenent 5%  del pes corporal en un dia, cosa que els converteix en una perspectiva atractiva per a l’aqüicultura, tot i que són notòriament difícils de criar en captivitat. No obstant, Nueva Pescanova afirma haver aconseguit un important avanç científic que li permetrà criar successives generacions d’‘Octopus vulgaris’, també conegut com a pop comú de l’Atlàntic.

L’empresa argumenta que la cria de pops reduirà mètodes de pesca com la pesca d’arrossegament als fons marins, per exemple. A més que garantirà el subministrament d’«aliments d’origen marí», alhora que «alleujarà la pressió sobre els caladors salvatges».

Però no és fàcil per als consumidors sospesar els costos i beneficis de menjar peix i animals marins de piscifactoria. És temptador creure que els sistemes organitzats redueixen el risc de sobrepesca, però també està demostrat que les piscifactories i altres formes d’aqüicultura contaminen les aigües costaneres amb productes farmacèutics i excrements. A això s’hi afegeix la greu qüestió moral de confinar criatures sensibles en sistemes alimentaris industrials.

Éssers sensibles atrapats en granges industrials

Els investigadors han suggerit que, com a criatures particularment intel·ligents i juganeres, els pops no són adequats per a una vida en captivitat i producció massiva. Els defensors dels drets dels animals argumenten que, basant-se en aquestes proves, la cria de pops provocarà un patiment innecessari a una escala sense precedents.

Científics del Dartmouth College, als Estats Units, han investigat la percepció dels pops en un laboratori especialitzat. Les seves investigacions susciten preocupació pels mètodes de sacrifici proposats per Nueva Pescanova: introduir els pops en una massa de gel per reduir-ne la temperatura fins al punt de morir. Qüestionen la idoneïtat d’aquest mètode per a una espècie que té una sofisticada capacitat de processament de la informació, un ús rudimentari d’eines, complexes vies visuals i, no menys important, la capacitat de sentir dolor.

Mentre que als mamífers terrestres se’ls sol matar amb cambres de gas o atordiment elèctric, hi ha hagut crítiques similars en relació amb les espècies de cervell gros i sensible, incloses les vaques i els porcs. Es tracta d’un tema polèmic que es va debatre al Parlament britànic i que al Regne Unit va donar lloc al reconeixement formal de la sensibilitat de moltes espècies, com crancs, llagostes i pops, en la llei de benestar animal del 2022.

Tan intel·ligents com els gats

Els resultats d’algunes investigacions suggereixen que els pops tenen una intel·ligència equivalent a la dels gats, una espècie que pocs decideixen consumir i que molts consideren una companyia adorable.

¿Per què mengem pops i no gats? Una possibilitat és la nostra dificultat per relacionar-nos i comunicar-nos amb els pops, a més que els seus cossos aquàtics semblen monstres marins en miniatura amb múltiples extremitats tentaculars i ulls sortints. Com tants altres animals marins, el carisma del pop rau en el fet que semblen éssers d’un altre món, amb segles de mites i llegendes en les cançons i històries dels pescadors.

Els mol·luscos no solen semblar-nos simpàtics i és difícil considerar-los amistosos, malgrat l’aclaparadora evidència científica de la riquesa dels seus repertoris de comportament. ¿Això fa que els pops –i altres criatures aquàtiques, com calamars i crustacis– siguin més fàcils de menjar? Jo crec que sí.

És una cosa que els investigadors han denominat especisme: el pensament que, de forma una mica arbitrària, justifica que alguns animals siguin percebuts com a mascotes o companys de feina valuosos i d’altres, simplement, com a menjar disponible.

El nostre problema a l’hora de relacionar-nos amb aquest segon grup pot servir de justificació ètica perquè menjar-los sigui acceptable, una cosa que he investigat en el context dels mamífers de granja.

Trobar l’equilibri

Com en altres debats sobre alimentació i agricultura, no hi ha solucions senzilles ni compromisos. Les tensions entre les demandes dels consumidors i la capacitat del mercat per satisfer-les no cessen. Amb tantes fonts de proteïnes, no està assegurat que ningú necessiti menjar pop en absolut. No obstant, l’alimentació també està lligada als valors culturals, la sociabilitat i la idea del bon gust.

Notícies relacionades

La producció d’aliments és un dels grans reptes morals a què s’enfronta la humanitat al segle XXI. Almenys la ciència pot informar-nos millor sobre les implicacions del que mengem i com ho mengem. I si, com en aquest cas, l’alternativa per evitar la sobrepesca implica que éssers sensibles paguin el preu de créixer atrapats en complicats sistemes alimentaris industrials.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeixi l’original.