Els alcaldes exigeixen al Govern que consensuï amb ells les mesures antisequera

L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón (PSC), considera que la situació actual de sequera és «dramàtica» i «mereix accions decidides». Accions, això sí, remarca Parlón, que «han de ser consensuades amb tots els agents implicats». La regidora socialista lamenta que el decret antisequera aprovat pel Govern no preveu destinar recursos extraordinaris perquè els municipis afrontin la sequera, i que tampoc «detalla quines són les infraestructures prioritàries per afrontar el problema». 

Davant les possibles sancions que podrien recaure sobre els ajuntaments que incompleixin els plans d’alerta, Parlón acusa la Generalitat de «no haver pres cap mesura eficaç en una dècada», i adverteix: «Si es tracta d’endossar el problema als ajuntaments, es tornen a equivocar». Per a l’alcaldessa, «aprovar un decret amb aquests eixos i parlar de sancions als ajuntaments és un greu error». Parlón recorda que Santa Coloma és el municipi que «menys litres d’aigua per habitant consumeix dels 23 proveïts per Agbar».

L’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro (PSC), coincideix amb Parlón. Critica que la cimera es convoqués «sense avisar la resta de partits». Guijarro, de fet, va més enllà i assegura que se’n van assabentar «pels mitjans de comunicació». A Badalona, explica l’alcalde, s’estan aplicant les mesures establertes per la Generalitat i l’AMB. Tot i així, el Govern municipal mostra preocupació per algunes zones verdes, «que ja no es poden regar i que costarà tornar a la normalitat quan passi la sequera».

Guijarro veu bé que la Generalitat sancioni els ajuntaments que incompleixin amb les restriccions, però també envia un dard a l’ens públic de proveïment d’aigua Ter-Llobregat (ATLL): «ATLL té pendent, des de fa 17 anys, resoldre una fuita d’aigua al barri de Canyet de Badalona». Es tracta d’una fuita que perd 180.000 litres d’aigua al dia: «En temps de sequera, ens sembla un despropòsit que no s’hagi arreglat encara».

Al Baix Llobregat, els agricultors són els principals afectats. Lluïsa Moret (PSC), alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, es mostra crítica amb les mesures aprovades per la Generalitat: «És un decret fet a l’esquena dels ajuntaments i que els penalitza». «Les sancions ens preocupen i no ens agraden perquè és un decret que s’ha realitzat sense coordinació amb els diferents sectors de les realitats locals», afegeix l’alcaldessa. Així, reivindica que la solució no ha de ser sancionar les administracions locals, sinó «acompanyar-les i anar de la mà mitjançant una coordinació interinstitucional».

Malgrat les crítiques, Moret explica que des del consistori «evidentment» compliran les restriccions ja que «cal fer front» a la situació de sequera, tot i que matisa: «Podria haver-se fet d’una altra manera».

Moret recorda que les restriccions afecten de forma molt explícita el sector agrari, «un sector econòmic molt important per a la ciutat». Així, comenta que ja treballen respecte a això amb la Cooperativa Agrària Santboiana i que els acompanyaran en la seva interlocució amb la Generalitat.

L’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler (el Prat en Comú), manté que en situacions d’emergència cal estar al costat del Govern: «És una cosa que ja ens va demostrar la pandèmia». Tot i així, reivindica la veu pròpia dels ajuntaments que, segons considera, haurien de participar en el debat.

«Volem fer pedagogia a la població i els demanem que redueixin el consum d’aigua, però hi ha municipis que no han fet els deures ni ho tenen previst», afegeix. «Per sort, al Prat tenim un sistema d’aigua, a través de l’empresa pública, que ens evita pèrdues», destaca Mijoler.

La ciutat està connectada directament al sistema Ter-Llobregat. Però de tota manera, ja apliquen restriccions com la prohibició de l’ús de fonts ornamentals. També recupera una qüestió molt urgent: «S’ha de tornar al riu l’aigua regenerada de la depuradora a l’altura de Sant Vicenç dels Horts per facilitar la feina als agricultors».

A Girona, l’alcaldessa Marta Madrenas (Junts per Catalunya) considera que la sequera ha posat en evidència un problema per resoldre: «Han quedat molts deures per fer i ara ens toca preservar les existències que queden». No està d’acord amb l’actitud de la Generalitat: «El que no es pot fer és centrifugar les responsabilitats cap als ajuntaments».

«No hi pot haver sancions ni s’han d’aprovar decrets que no estiguin consensuats», lamenta. Segons assegura, molts municipis dels voltants de Girona opinen de forma similar: «Ens vam quedar estupefactes amb la manera d’actuar. Esperem que la cimera de divendres serveixi per treballar conjuntament i millorar l’actual decret».

A Girona, que es proveeix amb aigua del Ter (que també arriba a llocs de la província de Barcelona), ja fa mesos que estan reactivant pous i que fomenten l’estalvi.

A Blanes també es proveeixen amb l’aigua del Ter, amb la singularitat de l’extra de turisme de cada estiu. L’alcalde, Àngel Canosa (ERC), mostra preocupació pel que pugui passar en els pròxims dies. Aquest dimecres han convocat una comissió de sequera municipal. Estaran receptius a tot el que demani l’ACA, però sí que creuen que cal treballar conjuntament amb municipis.

Espera que a la cimera de divendres el Govern tingui clares les necessitats de cada municipi i que quedi tot ben ajustat. «Se’ns donen responsabilitats difícils de complir, però passarà com amb la pandèmia, a poc a poc anirem traient-ho endavant», confia Canosa.

Al seu municipi ja han parat el reg i les plantacions previstes. Quan arribi el turisme, els habitants momentanis de Blanes augmentaran, fet que dificultarà el compliment de les restriccions: «Els establiments s’hauran d’ajustar al consum d’aigua».

«Davant aquesta situació d’extrema gravetat s’han de prendre mesures dràstiques», assegura de forma contundent la regidora de Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla. «Qualsevol sanció que pugui interposar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) té per objectiu revertir la situació actual», remarca.

Exigeix que les administracions treballin conjuntament. Ingla explica que Sant Cugat és una ciutat «molt verda» i que es necessita «conscienciació». De moment, no arriben als 240 litres permesos per habitant, però estan molt per sobre de la mitjana de Catalunya (gasten 203 l/persona). Manifesta que abans que la Generalitat interposés mesures, des del consistori ja s’havia impulsat un pla de sequera per estalviar.