El 8,4% de famílies amb nens no poden pagar a temps el lloguer a Espanya, segons Save The Children

La falta de vivenda pública, agreujada per l’augment dels preus, s’està acarnissant amb les famílies que pateixen per arribar a fi de mes. Ho exposa un nou informe de Save The Children que revela que a Espanya el 8,4% de les famílies amb nens petits no poden pagar a temps la seva hipoteca o lloguer, el doble que la mitjana de la UE, mentre s’estima que entre el 70% i el 80% de les famílies que pateixen undesnonament tenen fills al seu càrrec. Espanya és el tercer país de la Unió Europea amb més percentatge de llars que han experimentat retards en el pagament del lloguer o la hipoteca –un 6,5%–, només per darrere de Grècia i Irlanda, i per sobre de la mitjana europea (3,2%).

Save the Children adverteix que dos de cada 10 nens i adolescents –el 21,4%– viuen en cases insalubres, que presenten goteres al sostre, humitat a les parets, el terra o els fonaments, o podridura als marcs de les finestres o el terra. L’informe assenyala que el 7,2% de les llars no compleixen les condicions mínimes per garantir la salubritat.

A Catalunya, una de cada 10 llars (10%) amb nens és insalubra, enteses com a tals aquelles sense ventilació, aigua corrent o accés a la llum del sol. A més, el 8,5% d’aquestes famílies viuen enpisos compartits o en habitacions.

Save The Children alerta que els desnonaments estan tornant a créixer, malgrat la moratòria per la pandèmia del coronavirus, que Pedro Sánchez va allargar per la crisi de la inflació, i adverteix de les greus conseqüències psicològiques, físiques i socials que aquesta situació té i tindrà en aquesta generació de nens.

«És com un peix que es mossega la cua», repeteix Ona Lorda, responsable d’incidència política de Save The Children a Catalunya i coordinadora de l’informe ‘Aquí no es pot viure’, que aborda la greu vulneració dels drets humans que suposa la crisi de la vivenda.

Segons Lorda, tot el cercle viciós de l’emergència residencial comença amb els alts preus del lloguer. Una realitat que afecta especialment grans ciutats com Barcelona i la seva àrea metropolitana, on el preu del lloguer ha tocat sostre, o Girona. L’últim any, el preu del lloguer a totes dues ciutats ha crescut un 12%. «El lloguer està pujant exponencialment, s’ha duplicat els últims deu anys, i això afecta la capacitat econòmica de les famílies, perquè els ingressos no han pujat», explica Lorda.

Segons les dades de Save the Children, el 20% de les famílies a Catalunya fan un autèntic sofreesforç per poder pagar un sostre digne sota el qual viure. Aquestes llars gasten més del 40% dels seus ingressos a pagar la seva vivenda. «Tenen menys diners per assumir necessitats bàsiques com l’alimentació i l’educació, i això provoca que moltes famílies malvisquin a llars inadequades o en risc de desnonament», assenyala l’informe.

Hi ha moltes famílies que opten per deixar de pagar la vivenda per poder afrontar despeses quotidianes com alimentar els seus fills o comprar material escolar. Unes despeses bàsiques que amb la inflació també s’han disparat. A Catalunya, l’11,8% de les famílies estan en risc de desnonament. El 2021 va tornar a ser la comunitat amb més expulsions practicades (més de 8.500 el 2022), malgrat la moratòria estatal. Segons apunta l’informe de Save the Children, els desnonaments amb nens van créixer un 30% el 2021.

Drets incomplerts

¿On van aquestes famílies desnonades? «Quan hi ha persones vulnerables, especialment nens o persones amb discapacitat, les administracions han de garantir que no es queden sense casa: han d’anar a un pis de lloguer social, hi ha d’haver un reallotjament. I això no està passant. S’està incomplint el dictamen de les Nacions Unides, que així ho demana, i les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans. Espanya no està complint els drets internacionals i humans», es queixa Lorda. Moltes d’aquestes famílies acaben en habitacions en pisos compartits, cosa que s’ha rebatejat com a ‘pisos pastera’, o en vivendes que no haurien de ser considerades com a tal.

Davant la falta de respostes de l’Administració, alguns opten per ocupar. D’altres viuen en naus, llocs sense cèdula d’habitabilitat o fins i tot en barraques. «Són pisos sense ventilació, sense subministraments bàsics com l’aigua potable, amb molta brutícia...», es queixa Lorda. Hi ha qui opta per viure amb els nens a habitacions compartides, amb uns preus que també són d’escàndol.

A Catalunya, el 8,5% de les llars amb nens de menys de 18 anys viuen en pisos en els quals no es pot garantir un mínim de 15 metres quadrats per persona. Són el doble de la mitjana estatal. El 10% de les llars amb menors són insalubres, tres punts més que a la resta d’Espanya. A més, un 17% dels menors a Catalunya viuen a llars on els pares no es poden permetre encendre la calefacció o l’aire condicionat.

Repercussions en la salut

L’entitat insisteix que aquesta situació té efectes en la salut dels menors. «Implica tot tipus de malalties respiratòries, però també trastorns de salut mental: ansietat, estrès...», exposa Lorda.

Als pisos minúsculs o a les habitacions compartits, els menors no disposen d’una cosa tan bàsica com un espai on fer els deures o jugar, una cosa que afecta el seu desenvolupament mental i acadèmic.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La convivència en espais petits suposa més tensions i conflictes entre la família. «Pot contribuir a un augment de la violència intrafamiliar, abusos, violència de gènere...», afegeix la coordinadora de l’estudi.

Save the Children insisteix a assenyalar la necessitat d’augmentar, de manera urgent, el parc de lloguer social. Una mesura clau perquè les famílies que no poden pagar els alts preus de la vivenda en el mercat privat tinguin un sostre sota el qual els seus fills puguin viure de manera digna. «Menys del 2% de totes les vivendes a Catalunya són de protecció social. Som al mateix nivell que Romania i Bulgària, tot i ser la quarta economia d’Europa. Els desnonaments amb menors són evitables», assenyala Lorda. A més, puntualitza que cal evitar que els pisos de lloguer social es puguin revendre en el futur. «Hem perdut tot allò construït fa dècades. Les lleis s’han fet molt malament», lamenta.