Malaltia del petó: descobreix com es contagia i com prevenir-la

La malaltia del petó, coneguda en termes mèdics com ‘mononucleosi infecciosa’, és una afecció causada pel virus d’Epstein-Barr, un tipus d’herpes que es transmet principalment per la saliva. En general, la malaltia del petó és una malaltia lleu que fins i tot pot passar desapercebuda o mostrar tan sols símptomes de debilitat i cansament.

¿Com es contagia la malaltia del petó?

La malaltia del petó es transmet principalment a través de la saliva, al mantenir contactes íntims i prolongats, d’aquí el seu nom i per això s’explica que sigui més freqüent entre els adolescents de 15 a 17 anys. Malgrat això, és bo aclarir que aquesta infecció es pot presentar a qualsevol edat.

La mononucleosi també es pot contagiar pel contacte pròxim amb algú infectat, i és que n’hi ha prou amb un esternut o tos perquè el virus es transmeti a una persona sana que comparteixi amb freqüència el mateix espai que l’afectat per la malaltia del petó.

Compartir estris com coberts, begudes o menjar amb una persona amb la malaltia del petó també augmenta la probabilitat de contagi, raó per la qual s’ha d’evitar fer-ho si sospitem que algú pròxim o nosaltres mateixos la tenim.

Finalment, s’han presentat alguns casos per contagi a través de transfusions sanguínies, per això es recomana no donar sang durant els sis mesos següents de passar la malaltia del petó. Tot i així, aquesta contínua sent la via menys freqüent de contagi.

¿Com es pot prevenir la malaltia del petó?

Tot i que no hi ha cap vacuna específica per a la malaltia del petó, la clau en la seva prevenció rau a evitar el contacte directe o íntim amb les persones infectades. Per evitar contraure la malaltia del petó, és recomanable seguir cinc consells bàsics de salut:

• Rentar-se les mans freqüentment, sobretot abans dels àpats utilitzant aigua calenta i sabó.

• Evitar compartir coberts, vasos i altres estris tant de menjar com de beguda.

• Mirar de no estar en espais reduïts amb la persona que pateix la malaltia del petó.

• Intentar tossir i esternudar tapant-se la boca i el nas, preferentment en el buit del braç i el colze.

• No fer petons a les persones que hagin estat afectades per la malaltia en els dies següents al final de les manifestacions clíniques.

¿Quin és el tractament de la malaltia del petó?

En l’actualitat, no hi ha cap tractament específic per curar la malaltia del petó. En general, es recomana molt repòs i dormir perquè la febre i la inflamació dels ganglis s’alleugin. Per rebaixar la febre poden prendre medicaments com ibuprofèn o paracetamol, sempre sota la supervisió d’un metge.

Notícies relacionades

Jessica McCabe: "L’error més comú amb el TDAH és pensar que no ens importa tenir-lo"

El pacte de Bakú deixa un regust agredolç malgrat els avenços

Durant el transcurs de la malaltia del petó, haurem d’evitar  qualsevol esforç físic i esports de contacte, i mantenir-nos sempre ben hidratats. Tot i que és el menys habitual, en alguns pacients, la malaltia del petó pot desembocar en una infecció provocada per bacteris, que pot tractar-se amb l’ajuda d’antibiòtics.

Finalment, els corticoides són un tractament eficaç en el cas que es presentin complicacions més greus a causa de la malaltia del petó, com l’amenaça d’obstrucció del tracte respiratori, així com l’anèmia o una possible disminució de plaquetes.