THE CONVERSATION
Una declaració per a l’abolició universal de la gestació subrogada, clau per al futur
El 3 de març del 2023 es va firmar a Casablanca (Marroc) la Declaració per a l’Abolició Universal de la Gestació Subrogada, també anomenada Declaració de Casablanca. Aquesta té les seves arrels en un grup de més 100 experts de 75 països, principalment juristes, metges i psicòlegs, professionals en els seus respectius camps, que fan temps que analitzen aquest fenomen i el seu impacte en les persones i en la societat.
El mateix dia 3 de març es va celebrar un seminari en el qual alguns dels experts signants van exposar diversos assumptes a fi d’obtenir una mirada global sobre el mercat de la gestació subrogada i el perquè de la imperiosa necessitat de prohibir-lo.
En el seminari també hi va ser present, com a observadora, Suzanne Aho, membre del Comitè de Drets del Nen de les Nacions Unides. Entre altres qüestions, es va analitzar el factor humà que hi ha darrere del fenomen. Es constata que el negoci de la subrogació està construït sobre el legítim desig de moltes persones de tenir un fill, que veuen en la subrogació una solució.
No obstant, es va concloure que aquest desig no es pot obtenir a qualsevol cost, especialment si aquest és tractar dones vulnerables com si fossin objectes, i els nens, com si fossin mercaderies que es compren i es venen. Un nen hauria de ser sempre un regal, no l’objecte del desig dels adults.
En el debat públic hi ha un ampli consens en contra d’aquesta pràctica: des dels grups feministes fins a les confessions religioses. Ara bé, el fet que alguns famosos estiguin recorrent a aquesta pràctica no ajuda que hi hagi un rebuig social més ampli cap a aquest negoci amb éssers humans.
Després de mesos de treball conjunt, aquests experts han arribat a la conclusió que la dimensió global de la maternitat subrogada requereix una resposta internacional. L’abolició universal és necessària perquè, malgrat que pocs països (uns 15 en l’actualitat) l’accepten legalment, les agències i clíniques que es dediquen a aquest negoci actuen en un mercat global, i utilitzen les xarxes socials i altres mitjans de publicitat per atraure persones d’arreu del món.
Cal col·laborar per desenvolupar un compromís universal i instaurar normes penals per erradicar aquestes pràctiques i protegir les dones i les criatures del mercat global dels ventres de lloguer. Mitjançant la Declaració de Casablanca, experts d’arreu del món han demanat als estats que prenguin mesures per combatre aquesta pràctica al seu territori i que es comprometin amb una convenció internacional amb vista a la seva abolició universal.
Marc internacional i situació a Espanya
L’‘Informe anual de la UE sobre drets humans i democràcia al món (2015)’ condemna explícitament la gestació subrogada i recomana la seva prohibició als països membres de la Unió. Es condemna aquesta pràctica com a contrària a la dignitat de la dona, ja que el seu cos s’utilitza com a matèria primera amb finalitats econòmiques, la qual cosa és particularment rebutjable en el cas de les dones vulnerables als països en desenvolupament.
Així mateix, l’article 3 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE (CDFUE) prohibeix «que el cos humà o algunes parts es converteixin en objecte de lucre». Totes les institucions de la UE i els estats membre, en el marc d’aplicació del Dret Comunitari, estan jurídicament obligats a complir-la. La gestació subrogada és il·legal a diversos estats membre de la UE com Itàlia, Alemanya o Polònia. Això comporta que els ciutadans de la UE hi recorrin a altres estats, a través de determinades agències, organismes, associacions o persones físiques que es lucren amb aquest negoci.
A Espanya, com a molts altres països, la subrogació no està permesa, però tampoc està terminantment prohibida. Aquesta situació permet que el mercat s’expandeixi sense unes barreres clares. De fet, al nostre país funcionen agències que ofereixen «encarregar» nens a l’estranger (principalment a països de l’est d’Europa o a Califòrnia, on aquesta pràctica està permesa) i després portar-los a Espanya per inscriure’ls com a fills propis.
El Tribunal Suprem espanyol ha reiterat la nul·litat dels contractes de subrogació firmats a Espanya, perquè vulneren els drets fonamentals, tant de la dona gestant com del nen gestat, i són manifestament contraris al nostre ordre públic. Per la seva banda, l’article 221 del Codi Penal estableix pena de presó per als supòsits de gestació subrogada en els quals hi hagi compensació econòmica. No obstant, això no impedeix recórrer a aquesta pràctica a l’estranger i registrar posteriorment els nens «obtinguts» per aquest mitjà.
Contingut i objectius d’aquesta declaració
La Declaració de Casablanca advoca per l’abolició de la maternitat subrogada en lloc de per la seva regulació. Els signants afirmen que la gestació subrogada és intrínsecament contrària als drets humans de les dones i els nens, i que cap marc legal pot fer-la acceptable.
S’ha demostrat a diversos països que la legalització d’algunes pràctiques ha implicat l’efecte denominat slippery slope –pendent relliscós–, que produeix un augment de les conductes que es desitgen evitar o reduir. Per exemple, a l’estat australià de Victòria es va legalitzar la prostitució el 1984. La legalització va ser un fracàs, ja que la prostitució no només no va disminuir, sinó que es va convertir en un negoci puixant. A més, la prostitució il·legal va créixer quatre vegades més que als estats que penalitzaven la prostitució.
La Declaració de Casablanca demana, per tant, als països que prenguin mesures concretes per erradicar la maternitat subrogada, sense entrar en les diverses maneres en què aquesta viola els drets humans. Es va prendre aquesta decisió deliberadament per no exigir un acord sobre tots els aspectes, posant èmfasi a aconseguir el resultat previst: l’abolició d’aquesta pràctica.
Annexa a aquesta declaració hi ha una proposta de convenció internacional que persegueix el mateix objectiu: permetre que els estats col·laborin entre si en el marc d’una convenció internacional sense haver de posar-se d’acord sobre les seves motivacions o prioritats.
Notícies relacionadesEl 3 de març del 2023 és un dia històric, no és un punt d’arribada, sinó el punt de partida per aconseguir aquest objectiu ambiciós: inscriure aquesta declaració en la història dels grans combats per al futur de la humanitat.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
