L’FP dual continua sense créixer a Espanya, amb només el 3,7% de l’alumnat

La nova llei de formació professional –aprovada al Parlament fa un any– converteix tota l’FP en dual. A Espanya, aquest model, que combina formació i ocupació, va començar a implantar-se el curs 2013-2014 i, des d’aleshores, ha experimentat un fort creixement en el nombre de persones matriculades, han passat de 4.292 a 37.841 l’any acadèmic 2020-2021. Va ser especialment intens l’increment el 2016-17 (86%). Tot i que aquestes dades parlen d’un creixement accelerat, les persones matriculades en la modalitat dual continuen representant un percentatge molt petit de l’alumnat total de formació professional: 3,7% el 2020-21, segons destaca l’informe ‘Formació Dual a Espanya: situació i perspectives’, aprovat avui pel ple del Consell Econòmic i Social, òrgan consultiu del Govern centra format per sindicats, patronals, consumidors i altres consellers independents. Catalunya supera aquesta dada mitjana, registrant 2.751 estudiants d’FP dual en grau mitjà en règim presencial (4,4%) i 6.322 en grau superior (9,8%).

La formació dual –que implica una connexió entre els centres educatius i les empreses i que afecta tant l’FP com la universitat– és «la palanca que necessita Espanya» per afrontar dos grans reptes: l’ocupació i la productivitat, ha destacat Antón Costas, president del CES, en la presentació de l’informe, que demana estendre la formació dual no només a l’educació reglada, sinó també a les polítiques d’ocupació perquè les persones que estan a l’atur puguin reciclar-se acadèmicament i tenir així més opcions de trobar feina.

L’estudi destaca que el contracte per a la formació i l’aprenentatge, l’altra via concebuda per a l’FP dual el 2012, podria haver sigut una peça clau per a l’impuls de la formació dual afavorint la transició entre l’etapa educativa i la laboral, sobretot per a la població jove sense qualificació reconeguda. No obstant, a la pràctica, «es va desvirtuar la seva finalitat formativa i ha tingut un paper marginal com a via d’accés de la població jove al mercat de treball».

Catalunya

El CES també destaca que l’FP dual no té una implantació global a Espanya, sinó que es concentra en pocs territoris, sobretot des del curs 2016-17. L’any acadèmic 2020-2021, gairebé set de cada deu persones matriculades a FP dual (sense comptar Euskadi i Navarra, on la implantació és aclaparadora) ho estaven a Andalusia, Catalunya i Madrid. Els motius són dos: la clara aposta de la comunitats per aquest tipus de formació i el fort teixit empresarial.

Tant en l’FP dual com en la no dual, hi ha una concentració molt significativa de l’alumnat al voltant de determinades famílies professionals. Les més demandades són les que pertanyen a la branca STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Tant, que va acaparar el 40% dels estudiants de l’FP dual el curs passat.

L’informe del CES remarca un desequilibri de gènere en l’elecció d’estudi que respon, entre altres motius, als habituals estereotips de gènere, el mateix que passa en els estudis universitaris, segons va explicar el ministre del ram, Joan Subirats, dilluns passat a Madrid. En general, la presència femenina a FP dual és inferior a la masculina. A més, es produeix una important infrarepresentació femenina en els camps STEM. Una vegada més, la causa és «la persistència d’estereotips de gènere», així com unes oportunitats d’inserció laboral menors. Les taxes d’ocupació, de fet, són menors entre les graduades (tant en els cicles de grau mitjà com els de superior) que la dels seus companys homes.

FP bàsica

L’FP bàsica constitueix la principal via de rescat per a l’alumnat de secundària amb més dificultats al final de l’ESO i per reduir l’encara elevat abandonament escolar prematur a Espanya. No obstant, l’estudi insisteix en les altes taxes d’abandonament en l’esmentada modalitat de formació (41,7%), així com també en els cicles de grau mitjà (30,7%). Aquest problema –segons els autors de l’informe– no és exclusiu de la formació professional, sinó que es dona en els estudis obligatoris i en els universitaris, afectats també per importants condicionants socioeconòmics.

El CES considera imprescindible, ja que la nova llei considera que tota la formació professional és dual, conèixer la incidència i els motius del fracàs i abandonament. «La falta de dades sobre aquesta qüestió és una de les llacunes que limiten el millor coneixement d’aquesta», conclou l’informe.

També hi ha motius per a l’optimisme, com el fet que l’actual llei d’FP especifica molt més la formació a l’empresa, estableix clarament la figura del tutor o tutora i orienta la formació cap a les competències que demanden les empreses.

Passos a fer

L’informe considera necessari fer alguns passos, com culminar l’aprovació dels decrets que desenvolupen la llei i dotar de recursos suficients i eficients. A més, es necessita fer efectives les oportunitats de formació al llarg de la vida, així com considerar tota la formació professional (de graus C, D i, en el seu cas, E) com a FP dual. Això últim suposa, segons l’informe, «un canvi de paradigma que exigirà escalar significativament la quantitat de llocs de formació disponibles en empreses». Es tracta –acaben– d’expandir l’FP dual intensiva, però sense descuidar, modernitzant-la i potenciant-la abans, l’FP dual general.

L’informe recorda que les noves demandes de qualificació en l’àmbit de la digitalització, la sostenibilitat mediambiental i el sector de les cures aconsellarien l’adequació de l’oferta existent i la creació d’àmbits formatius nous. «És necessari que les noves necessitats de qualificacions detectades es traslladin de manera àgil a l’oferta formativa mitjançant el disseny de noves titulacions i la revisió de les existents», asseguren els autors.

Notícies relacionades

La nova FP inclourà cursos de 50 hores

Arriba 4t d’ESO i el teu fill no sap què estudiar: claus per orientar-lo

A més d’incrementar l’oferta, considerant els problemes que han tingut molts estudiants per trobar plaça, una altra reclamació del CES és ampliar substancialment la participació de les empreses com a formadores a l’FP dual, especialment en la dual intensiva, i l’extensió d’aquesta participació a altres àmbits de la formació dual, en especial a la universitat, és una meta crucial per aconseguir en els pròxims anys un creixement definitiu de la formació dual.

L’exemple d’altres països

L’informe de CES afegeix que els països on s’observen millors resultats són aquells que tenen els sistemes d’FP implantats des de fa dècades, com Alemanya, Àustria, Suïssa i Dinamarca. L’èxit d’aquests models es deu a la confluència de diversos factors, com els interlocutors socials i el fet que les cambres de comerç siguin una peça clau. Aquests països –on també es dona molta importància al finançament públic i privat– s’han caracteritzat per l’elevat nivell de coordinació entre administracions i organitzacions socioeconòmiques. Han generat sistemes amb una llarga tradició de participació i corresponsabilitat de les empreses al sistema, incloses les de mida petita, que veuen l’FP dual com un mecanisme fonamental per comptar amb les persones treballadores qualificades que necessiten.