Gestació subrogada: tot el que has de saber, preguntes i respostes

És una tècnica de reproducció assistida en la qual una dona gesta al seu ventre el fill d’una altra persona, renunciant als drets propis d’una mare sobre el nadó una vegada nascut. Aquesta és la via que hauria triat Ana Obregón per tenir la seva segona filla als 68 anys.

Atenint-nos a la classificació més essencial d’aquesta tècnica podríem dir que la gestació subrogada pot ser parcial o gestacional i comercial o altruista. Serà parcial quan la gestant sigui qui, a més del seu ventre, cedeixi els seus propis òvuls per a la fecundació, mentre que es qualifica com a gestacional o completa quan aquesta només actua com a portadora durant nou mesos de l’embrió fecundat d’una altra parella, de la qual seria fill biològic.

Si la gestant, bé sigui parcial o completa, rep una compensació econòmica a canvi de donar a llum el futur fill d’altres persones es considerarà que porta a terme una gestació subrogada comercial. En canvi, si no percep diners per això, més enllà potser de les despeses pròpies derivades de l’embaràs, es considerarà que la gestació subrogada és altruista.

A Espanya, no. Aquesta pràctica està prohibida per la llei 14/2006 sobre tècniques de reproducció humana assistida, que declara nul de ple dret el contracte de gestació per substitució i aclareix que la filiació ve determinada pel part. També el Tribunal Suprem va declarar nuls de ple dret aquests contractes fa més d’una dècada al considerar que els contractes de «gestació per substitució comercial» comporten un dany a l’interès superior del menor i una explotació de la dona que són «inacceptables» i els tracta com a «mers objectes» i no com a persones dotades de la dignitat pròpia dels éssers humans.

A més, des de l’entrada en vigor de la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, l’1 de març passat, la pràctica dels ventres de lloguer es considera violència contra les dones. Aquesta norma també prohibeix expressament la publicitat de les agències intermediàries, els anuncis de totes les pràctiques comercials per a la gestació per substitució.

Tot i que la gestació subrogada és il·legal a Espanya, hi ha una mena de buit legal si aquesta es produeix fora de les nostres fronteres i els nens arriben al país després que espanyols viatgessin a altres països on sí que està permesa. És el que ha passat en el cas d’Obregón. El Ministeri d’Igualtat va intentar incloure en la llei de llibertat sexual que es perseguissin els contractes sobre la gestació subrogada a tercers països, però no hi va haver acord a causa de les complicacions per la prioritat que dona l’Estat espanyol a garantir els drets del nen i no posar-los en risc. Com que els menors no poden quedar en una situació d’inseguretat jurídica, Espanya permet la inscripció en el Registre Civil dels nens nascuts a l’estranger mitjançant aquesta tècnica. 

Als Estats Units i al Canadà, a Amèrica, així com a Ucraïna, Rússia, Geòrgia i al Regne Unit, a Europa, serien, amb diferents matisos cada un, països destí. També a Austràlia és legal. De tots, el més flexible és els Estats Units, que permeten l’accés a qualsevol persona o tipus de parella a qualsevol modalitat de gestació subrogada. El Canadà, en canvi, només contempla la legalitat de la gestació subrogada altruista.

A Europa, Ucraïna i Geòrgia només permeten l’accés a aquesta tècnica a parelles heterosexuals casades. Rússia, també té vetada aquesta opció a parelles homosexuals, si bé sí que admet que dones solteres recorrin a ella. A Grècia, des de l’any 2002, la que està permesa és només la gestació subrogada altruista, mentre que al Regne Unit és legal tot i que amb moltes restriccions: només l’altruista s’accepta i queden vetades les persones solteres, llevat que siguin dones incapaces de gestar.

A Austràlia només l’altruista està permesa i per a parelles heterosexuals i homosexuals en segons quins estats. A més, la gestant té dret a decidir si vol quedar-se amb el nadó que porta al seu ventre una vegada que hagi nascut.

Finalment, es pot destacar que en llocs com Sud-àfrica, Tailàndia i l’Índia també és legal la gestació subrogada, tot i que només es permet a nacionals en els dos primers, mentre que a l’Índia també tindrien accés a ella els ciutadans d’aquells països en els quals és legal.

Hi ha tota una indústria d’intermediaris que gestionen tot el procés en països on està permesa aquesta pràctica, com Ucraïna o els Estats Units. Per diverses desenes de milers d’euros, es pot contractar el procediment que culminarà amb l’«obtenció» d’un nadó, que sol ser gestat per dones vulnerables en situació de pobresa que recorren a aquesta pràctica per supervivència.

Aquestes empreses garanteixen l’«èxit» amb independència de «contingències» com pugui ser la mort del nadó i arriben a oferir «paquets de subrogació vip» en els quals es pot triar el sexe del nadó o les característiques de la dona gestant. Hi ha «catàlegs» de dones amb candidates «blanques, joves, atractives i amb expressions de felicitat» i també de nadons «rodanxons, de color blanc i ulls clars».

Aquests contractes regulen qüestions com la interrupció de l’embaràs o la reducció embrionària, com serà el part, què pot menjar o beure la dona embarassada i els seus hàbits de vida. Se li prohibeix mantenir relacions sexuals, se li restringeix la llibertat de moviment i de residència i està obligada a sotmetre’s a proves a l’atzar de detecció de drogues o alcohol segons el desig de la dona que contracta el ventre de lloguer. La persona que paga per la gestació d’aquest nadó s’atribueix la decisió sobre si la mare gestant ha de seguir o no amb vida en cas que patís alguna malaltia o lesió potencialment mortal.

El preu d’un procés de gestació subrogada depèn del país de destí que s’elegeixi per realitzar-lo. «Els futurs pares han d’estar preparats financerament abans de començar aquestt tractament», precisa l’empresa Gestlife Surrogacy, que presta serveis a Barcelona. Això sí, avança que el cost d’una maternitat subrogada en total oscil·la entre els 50.000 euros i els 200.000 euros. Als Estats Units, un ventre de lloguer costa «a partir de 120.000 euros». No obstant, la companyia precisa que «el preu pot acabar sent molt més gran, ja que, en cas de tenir complicacions mèdiques, no hi ha una seguretat social en aquest país».

Aquesta empresa, com moltes d’altres, també treballa en països europeus on la gestació subrogada és legal. Allà el preu és menor. El cost a Ucraïna és a partir de 43.000 euros, a Geòrgia ascendeix a una suma inicial de 47.200 euros i a Albània costa un mínim de 61.900 euros, un preu similar al de Txèquia (62.900 euros), detalla Gestlife Surrogacy en la seva pàgina web.

El cost del procés també variarà segons la compensació econòmica que rep la mare que presta el seu úter. La mateixa agència admet que «el preu canvia cada tres o quatre mesos, i sempre a l’alça». «Les gestants europees encara estan molt lluny de la compensació que percep una nord-americana.

Aquelles persones de països en les quals la gestació subrogada no és legal –com Espanya– i es desplacen a aquells altres on sí que se’ls permeti accedir-hi, hauran de tenir en compte que el més difícil de tot aquest procés pot ser aconseguir demostrar la filiació del nadó concebut a través de l’esmentada tècnica al tornar al seu propi país. La filiació que s’estableix al lloc de naixement de la criatura no sol ser reconeguda, almenys directament. A Espanya, només si el procés s’ha realitzat als Estats Units, com ha sigut el cas d’Ana Obregón, resulta més fàcil la filiació, ja que la tornada al país d’origen es realitza amb una sentència judicial mitjançant la qual es reconeix legalment aquest vincle, una cosa que també fan els jutges canadencs.

Per contra, per a nens gestats en destinacions com Ucraïna, Geòrgia i Rússia, els tribunals espanyols exigeixen que la gestant hagi renunciat expressament als seus drets de mare en favor del pare internacional, sempre que aquest sigui al seu torn el pare biològic. D’aquesta manera, aquest seria l’únic pare legal a Espanya, situació que canviaria si la seva presumpta parella volgués posteriorment adoptar el nen.

Tot i que estan prohibits els ventres de lloguer a Espanya, els menors no poden quedar en una situació d’inseguretat jurídica. Per això, hi ha una instrucció de la Direcció General dels Registres i del Notariat que atén l’interès superior del menor que determina les condicions d’accés al Registre Civil espanyol d’aquests nascuts a l’estranger.

La persona que vol inscriure el menor com a fill seu ha d’aportar al consolat corresponent una resolució judicial del país d’origen que constati la plena capacitat jurídica i d’obrar de la dona que ha donat a llum el nadó, l’eficàcia del seu consentiment irrevocable i que verifiqui que no existeix tràfic internacional de menors.