Els límits d’edat per a tractaments de fertilitat a Espanya varien entre 40 i 50 anys en dones i 55 en homes

A Espanya no hi ha legalment un límit d’edat per accedir a tractaments de fertilitat, ja que la llei sobre tècniques de reproducció humana assistida no especifica un límit màxim d’edat per accedir a aquestes pràctiques i només s’inclou com a usuàries d’aquestes tècniques «tota dona més gran de 18 anys i amb plena capacitat d’obrar». En tot cas, segons es practiqui en la sanitat pública o en la privada i depenent de les tècniques, els límits varien entre els 40 i 50 anys per a les dones i els 55 anys per als homes.

Així, el Sintema Nacional de Salut imposa un límit de 40 anys per a les dones i 55 per als homes, mentre que en el sector privat el límit ronda els 50 anys per a les dones. No obstant, en algunes comunitats autònomes, com la de Madrid, han elevat aquest límit de 40 a 45 anys.

Estudi de fertilitat

En tot cas, en l’ordre sobre la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i el procediment per a la seva actualització i en l’apartat sobre els criteris generals d’accés a tractaments de reproducció assistida assenyalen que només es practicaran en persones que compleixin certs requisits, com que les dones siguin més grans de 18 anys i més petites de 40 i, en el cas dels homes, que siguin també majors d’edat, però no més grans de 55 anys. En els dos casos, en el moment de l’inici de l’estudi de fertilitat.

Un altre requisit és que la dona no tingui patologies en les quals l’embaràs pugui comportar-li un greu i incontrolable risc, tant per a la seva salut com per a la de la seva possible descendència; o que compti amb un fill previ i sa. En cas que sigui sol·licitada per una parella, no hi pot haver un fill previ entre tots dos.

De la mateixa manera, l’SNS no permet accedir a la reproducció assistida qui s’hagi sotmès a una esterilització voluntària prèvia; quan hi ha contraindicació mèdica documentada per al tractament de l’esterilitat, per a la gestació o que interfereixi de forma greu en el desenvolupament de la descendència; quan hi ha impossibilitat per complir el tractament per motius relacionats amb la salut o familiars; i davant l’existència d’una situació documentada referida a qualsevol altra circumstància que pugui interferir de forma greu sobre el desenvolupament de la descendència sotmesa a consideració d’un comitè d’ètica assistencial o òrgan similar.

En aquest text, recollit per Europa Press, s’especifica també per tècniques el límit d’edat, en aquest cas només de la dona, que, per exemple, per a la inseminació artificial baixa fins als 38 anys, i s’amplia en el cas de transferència a través de criopreservació de preembrions fins als 50 anys.

No obstant, la no existència d’un límit d’edat en la llei permet la llibertat, en aquest sentit, a les clíniques de fertilitat privades. Tot i que la Societat Espanyola de Fertilitat aposta per fixar l’edat límit per accedir a aquests tractaments en els 50 anys i la majoria dels centres, segons expliquen els experts, treballen entorn d’aquesta xifra.

Donants

Quant als donants del semen utilitzat per a aquestes tècniques, Sanitat no parla d’edat, però exigeix una anàlisi de mostra que s’analitza per comprovar que el semen compleix els criteris de qualitat seminal establerts i que són viables per a la inseminació.

A més, el donant ha de realitzar una entrevista en la qual se li valora l’estat psicofísic, que inclou característiques físiques i psicològiques, i es recullen dades sobre els antecedents familiars, i passar per controls per confirmar que no té malalties genètiques, hereditàries o infeccioses que poguessin ser transmeses a la descendència, i que no n’és portador asimptomàtic.

Gestació subrogada

D’altra banda, i tot i que la gestació subrogada –pràctica mitjançant la qual, previ acord amb una altra persona o parella, una dona queda embarassada amb un òvul aliè i dona llum a un nadó per a aquesta persona o parella– no és legal a Espanya, com recull la llei sobre tècniques de reproducció humana assistida, sí que es permet el registre del menor al país quan hi ha sentència de filiació del país d’origen.

Les famílies espanyoles que han recorregut a aquesta pràctica i que en reclamen la regulació al país han explicat que en la seva proposta de llei sí que proposen que hi hagi un límit d’edat per recórrer-hi.

Antonio Vila-Coro, portaveu de l’associació ‘Són els nostres fills’, impulsora del text, ha explicat a Europa Press que no inclouen una xifra concreta perquè creuen que ha de dependre de factors com, per exemple, l’esperança de vida. Segons ha indicat, l’objectiu és que no es porti al món nens «que el dia de demà es quedaran sense pares ben aviat» i seguir la línia dels tractaments de reproducció assistida.

L’adopció, no més tard dels 45

Sí que hi ha límits d’edat en l’adopció. En concret, l’adoptant no podrà tenir menys de 25 anys (en el cas d’una parella, només s’exigeix a un dels cònjuges), ni més de 45. A més, es recull que la diferència entre adoptant i adoptat no sigui més petita de 17 anys i més gran de 45.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Només es permetrà una diferència superior als 45 anys entre l’adoptant i l’adoptat en cas que el primer estigui en disposició d’adoptar un grups de germans o nens amb necessitats especials.

La normativa sobre aquest procés també apunta que, com a norma general, només podran ser adoptats els menors no emancipats i que, com a excepció, podran ser adoptats un major d’edat o un menor emancipat, si just abans de complir la majoria d’edat o de l’emancipació, hi hagués hagut un acolliment o una convivència estable amb els futurs adoptants, almenys, per un any.