Ana Obregón obre el debat sobre la maternitat tardana: ¿on són els límits?

El tsunami generat després de conèixer que Ana Obregón ha sigut mare –per segona vegada– als 68 anys per gestació subrogada a Miami (Estats Units) ha generat incomptables reaccions en totes les esferes. També ha afegit un altre encès debat sobre la maternitat tardana. Aquest diari ha consultat dos dels experts més importants en reproducció assistida a Espanya: Juan José Espinós, president de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), i la doctora Juana Crespo, pionera en reproducció assistida. El primer, ho considera una cosa inusual i diu que el debat ha de ser un altre: la baixa natalitat al nostre país. La segona, demana respecte i que, si s’opina, es faci també sobre la paternitat tardana.

Diu el doctor Espinós que poques vegades s’ha parlat tant de reproducció assistida com aquests dies. Dit això, sobre el cas particular d’Ana Obregón, remarca que es tracta, d’una banda, d’un tema sobre «els drets individuals» i, de l’altra, «els drets socials». La gestació subrogada, afegeix, és un tema que «en aquest país està legislat i aquí no hi ha més controvèrsia. La nostra legislació ens permet actuar, però es pot fer en alguns països i no podem fer-hi absolutament res».

Ser mare als 70

El metge al·ludeix a dues situacions diferents. D’una banda, la d’una dona «que buscarà la gestació i vol quedar-se embarassada ella mateixa i tenir una criatura». Les gestacions en edats avançades «impliquen un risc tant per a les mateixes mares com per als futurs nounats quant a un augment de morbimortalitat maternofetal. És una cosa que està demostradíssima. Com més gran ets més complicacions pots tenir».

A Espanya, no hi ha legalment un límit d’edat per accedir a tractaments de fertilitat. Les mitjanes oscil·len entre els 40 i 50 anys per a les dones i els 55 anys per als homes segons es practiqui a la sanitat pública o a la sanitat privada i depenent de les tècniques.

L’altra situació, afegeix, «és la possibilitat de fer una subrogació». En aquest cas, el de la presentadora, als 68 anys. «Hem de procurar tant com puguem que els passos no siguin lesius per a la mare i el nounat, però també hem de pensar com aquesta criatura es desenvoluparà en els pròxims anys. I en aquest sentit, el primer factor que penses és en del la supervivència mitjana», afegeix el president de la SEF.

El doctor Juan José Espinós considera que si es té un fill a una edat molt avançada «la probabilitat que aquest fill acabi perdent la mare o el pare és molt més alta i, per tant, el dèficit que li crearà des del punt de vista social a aquesta persona, serà el que tots coneixem». És a dir, el més lògic, diu, és que quan els pares siguin grans –tenint en compte l’esperança de vida mitjana a Espanya– el fill pugui valer-se per si mateix. En el cas d’Ana Obregón, apunta, «si fas números t’adones que està molt al límit».

«Comprar un nen»

El president de la SEF afegeix que el debat hauria de ser un altre més enllà del missatge de: «Mira, si tens diners, et pots comprar un nen». És molt més profund. Hem de pensar en aquestes futures criatures, com serà el seu desenvolupament des del punt de vista psicològic o emocional i, en aquest sentit, hi ha molts dubtes. El paper que pugui exercir un pare o una mare no és el mateix quan tens 25 anys que quan en tens 70, entre altres coses perquè la vida no saps on et portarà, per molts diners que tinguis i molta salut. En un moment donat, et pot aparèixer una malaltia i això, amb l’edat, empitjora, i no té res a veure amb l’estatus social».

Diu el metge que, més enllà de situacions concretes, el que s’hauria de fer és parlar més de fertilitat. «O la baixa fecunditat que tenim, que no arribem al relleu generacional, que caldria promoure polítiques perquè les dones es quedessin embarassades molt més joves». Problemes que, afegeix, afecten molt més la població en general. L’ocorregut amb Ana Obregón, diu, és «una cosa inusual i si a sobre correspon a una persona molt mediàtica, sembla com si això fos la normalitat i és l’anormalitat».

Maternitat i paternitat...

Quan se li pregunta l’opinió a la doctora Juana Crespo, ginecòloga i obstetre i una de les pioneres de la reproducció assistida a Espanya, es mostra contundent i es manifesta en una línia molt diferent. «La maternitat als 70 anys té les mateixes circumstàncies que la paternitat als 70 anys i per mi, el debat social és que si decidim limitar l’edat de la maternitat, també hem de limitar la de la paternitat. No puc entendre aquest debat, mateix dret a tenir un pare que una mare».

Personalment, diu, no pot evitar «l’empatia» que li provoca «el cas d’Ana Obregón per moltes coses». Empatia, afegeix, perquè «el pitjor que ens pot passar a la vida és que se’ns mori un fill» i empatia, perquè, «a més, era un fill únic». Malgrat això, la doctora Crespo entén les reticències per part de la societat davant una maternitat o paternitat tardana que es pot considerar «antinatural».

Esperança de vida

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A partir d’aquí, matisa: «És veritat que l’esperança a dia d’avui és d’uns 88 anys a Espanya, per tant l’expectativa de la filla d’Ana Obregón és que tingui mare, almenys, fins als 20 anys. Si ens plantem en que limitarem l’edat simplement biològica per protegir el nen que naixerà, també hauríem de plantejar-nos fer-ho en una persona que, en edat fèrtil, tingui, per qualsevol tipus de patologia, una esperança de vida escurçada».

En aquest cas, diu la doctora Crespo, «hauríem de prohibir-los l’embaràs, tot i que sigui natural. Podríem parlar dels cardiòpates, dels fumadors, dels obesos. Si l’esperança de vida d’aquestes persones és fins als 60 anys, als 40 no els hauríem de deixar que s’embarassessin». La metge conclou la seva reflexió: «Al final el respecte ha de ser una paraula en majúscules en la nostra societat i les decisions preses responsablement i amb salut mental han d’imperar».