¿Per què és tan greu aquesta sequera? Claus d’una crisi que va arribar per quedar-se

El període més àrid del qual es tenen dades a Catalunya és la sequera 2004-2008, però l’actual ja suposa el segon registre menys plujós. No se sap quant durarà i la falta d’aigua afecta sobretot les conques internes. Les capçaleres dels rius Ter i Muga, per exemple, no han tingut cap gran temporal l’últim any i acumulen els principals dèficits: només ha plogut aproximadament el 70% del que era habitual. Al Ter és precisament on hi ha el pantà de Sau.

L’últim estiu va ploure de manera considerable a part de la conca hidrogràfica del Ter. No obstant, l’aigua va caure únicament al Ripollès, i el que es necessita és pluja extensa i abundant. Tot i que a l’abril i al maig plogui (la primavera sempre és una de les finestres d’oportunitat per combatre les sequeres), per compensar la sequera hauria de ploure, abans de l’estiu i a tot Catalunya, la quantitat d’aigua que cau a Barcelona en un any.

Els informes científics més extensos elaborats fins ara assenyalen la península Ibèrica com un dels punts més afectats per la crisi climàtica. S’estima que en aquesta regió l’escalfament global avança més ràpid que en altres punts del món. En l’últim segle, els termòmetres s’han elevat 1,2 ºC respecte als nivells preindustrials. Els registres constaten que els últims vuit anys han sigut els més càlids des que hi ha dades.

Els embassaments estan a menys del 27% de la seva capacitat. A finals de febrer del 2021 superaven el 86%. Les imatges del pantà de Sau (poc per sobre del 6%) ja s’han convertit en l’exemple icònic de l’actual sequera. Els pescadors continuen treballant a l’embassament per capturar el màxim de peixos possible i evitar que l’aigua perdi qualitat. D’aquesta manera, es pot continuar traslladant aigua cap al pantà de Susqueda.

Els pantans del sud de Catalunya estan en millors condicions, però també molt per sota de la seva capacitat habitual. El mateix passa amb els recursos hídrics de la conca hidrogràfica de l’Ebre (no els gestiona la Generalitat). Aquests embassaments tampoc estan en una situació òptima.

Fa setmanes que les autoritats ho avisen. Si no canvia la situació, els efectes de la sequera s’acabaran notant a casa. El director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, calcula que aquesta conjuntura podria arribar a finals d’agost. Aquests dies, alguns agricultors ja utilitzen aigua regenerada per regar a certs punts. A més, s’ha limitat l’ús industrial i el reg de parcs i jardins. En el punt en què el proveïment es posi en risc, el consum per persona permès es reduirà. Seran els ajuntaments els que hagin d’assegurar que es compleix aquest màxim marcat.