Aval a la LORE
El Constitucional fixa en la seva sentència sobre l’eutanàsia que el dret a la vida no està «desconnectat» de la «voluntat» personal
Aclareix, a més, que l’Estat no té «un deure de protecció incondicional» d’aquest dret
El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la llei orgànica de regulació de l’eutanàsia (LORE), en una decisió coneguda aquest dijous però avançada el 22 de març, rebutjant el recurs de Vox al considerar que la Carta Magna no concep el dret a la vida com un de caràcter absolut que impliqui una espècie d’«haver de viure», sinó que no pot estar «desconnectat» de la «voluntat» del seu propi titular.
La sentència, de 134 pàgines i l’esborrany de la qual va ser recolzat per la majoria del TC, arrenca aclarint que «no correspon a aquest tribunal avaluar la conveniència, qualitat o perfectibilitat d’una determinada opció legislativa, o de la seva relació amb altres alternatives possibles, sinó simplement analitzar, quan així se li demani, el seu ‘enquadrament constitucional’».
Assentat tot això, estableix també que «el ‘dret de prestació d’ajuda per morir’ configurat pel legislador per a persones que el demanen en contextos eutanàsics ha de ser considerat tenint en compte l’evolució cultural, moral i jurídica que s’ha produït en les últimes dècades en la nostra societat i en les del nostre entorn».
Davant l’al·legat de Vox que «el dret fonamental a la vida té un caràcter absolut» i l’Estat té el deure de protegir-lo «fins i tot contra la voluntat del seu titular», el TC respon que és en realitat «un dret a la protecció de l’existència física de les persones, que comporta per al poder públic deures negatius, o d’abstenció, i positius, de protecció davant atacs de tercers» i fins i tot propis «en determinades hipòtesis».
Així, afirma que els poders públics no tenen «un deure de protecció incondicional que impliqui un paradoxal haver de viure i, en tal mesura, impedeixi el reconeixement constitucional de decisions autònomes sobre la mateixa mort en situacions de patiment a causa d’una malaltia o patiment incurable mèdicament constatable i que la persona experimenta com a inacceptable».
Altrament, remarca, «hauria de pesar sobre la persona una mena d’obligació constitucional de mantenir-se amb vida o, dit d’una altra manera, que els deures de protecció que deriven de la proclamació del dret haurien de prevaler en tot cas sobre la voluntat de qui decidís posar fi a la pròpia vida».
«La Constitució no acull una concepció del dret a la vida i de la protecció del bé vida desconnectada de la voluntat del seu titular i, per tant, indiferent a les seves decisions sobre com i quan morir», aclareix.
«Certa disponibilitat de la vida»
A més, el tribunal recorda que en anteriors sentències, concretament la referida a les cures pal·liatives, ja va declarar que hi ha «una certa disponibilitat de la vida vinculada a l’autonomia de la persona».
El Constitucional apunta que «aquesta mateixa facultat d’autodeterminació respecte de la configuració de la pròpia existència es deriva de la dignitat de la persona i el lliure desenvolupament de la personalitat, clàusules que són la base del nostre sistema de drets fonamentals».
En aquest punt, recalca que «la facultat d’autodeterminació conscient i responsable de la pròpia vida cristal·litza principalment en el dret fonamental a la integritat física i moral», que «protegeix l’essència de la persona com a subjecte amb capacitat de decisió lliure i voluntària, i resulta vulnerat quan es mediatitza o instrumentalitza l’individu, oblidant que tota persona és una fi en si mateixa».
I és que, recalca la cort de garanties, «el dret a la vida ha de llegir-se en connexió amb aquests altres preceptes constitucionals i, amb això, ser interpretat com a curs d’exercici de l’autonomia individual sense més restriccions que les justificades per la protecció d’altres drets i interessos legítims».
El tribunal exposa que aquesta connexió amb altres drets permet «evitar transformar un dret de protecció davant les conductes de tercers (..) en una invasió de l’espai de llibertat i autonomia del subjecte».
Queixes «inconsistents»
El Constitucional també respon a les crítiques que fa Vox per la manera de tramitar la llei com a proposició, en comptes de projecte, cosa que va permetre eludir informes preceptius, i «de manera accelerada i durant la vigència d’un estat d’alarma», cosa que hauria privat «la ciutadania i els parlamentaris d’un debat imprescindible sobre una legislació que altera de manera total i radical la mateixa concepció de la vida humana».
Notícies relacionadesEl tribunal aclareix que «el que la demanda anomena, amb llenguatge aliè a la Constitució, ‘identitat funcional’ entre Govern i majoria a les cambres és expressió d’una apreciació política, no jurídica, que en absolut es compadeix amb la mateixa racionalitat de la democràcia parlamentària». «Tampoc autoritza, pel mateix, a qualificar de frau de llei la utilització d’una proposició de llei, no d’un projecte de l’Executiu», afegeix.
Així mateix, veu «inconsistents» les «queixes» relatives a la tramitació «accelerada» de la LORE durant la vigència d’un estat d’alarma, i respon que no arriba a veure com aquest estat va provocar «un menyscapte efectiu dels drets dels parlamentaris», per la qual cosa qualifica aquesta denúncia d’«absolutament indeterminada», a més de faltada de «relleu juridicoconstitucional».
