Nou rècord: 76 ossos bruns ja viuen al Pirineu

«Observar els ossos bruns a les nostres muntanyes és una sort que ens ha tocat viure», celebra Santiago Palazón, biòleg del servei de fauna i flora de la Generalitat en conversa amb EL PERIÓDICO. Aquesta «sensació inoblidable» és cada vegada més probable d’experimentar perquè, any rere any, la població d’ossos establerts al Pirineu continua batent rècords, una cosa semblant al que els passa als seus veïns cantàbrics.

En l’últim recompte, d’aquest últim 2022, s’han comptat (com a mínim) 76 exemplars. Són més que els anys 2020 (69) i 2021 (74). «És normal, la població està creixent i, amb el temps, va augmentant el nombre d’ossos», assenyala Palazón.

La novetat és que s’observen més cadells: aquest any se n’han vist 13, xifra que suposa un 17% del total de plantígrads que hi ha al radar. «Molts d’aquests cadells tiren endavant, i això és important, perquè és l’única manera d’ampliar i consolidar l’os al Pirineu», comenta el biòleg.

Els 11 fundadors

Aquests animals no han esgotat encara el marge de creixement a la serralada, segons Palazón: «Hi ha zones d’hàbitat a què l’os es pot adaptar, de manera que es pot expandir més.» Se n’han observat a Espanya (Catalunya i Aragó), França i Andorra.

El nucli dels que habiten a Catalunya (se n’han comptat 38), no obstant, és principalment a la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà, tot i que també a l’Alta Ribagorça. És a dir, que aquests grans mamífers encara podrien avançar fins a altres comarques (Alt Urgell, Pallars Jussà, la Cerdanya...) del Pirineu, unes muntanyes en què van viure sempre, fins a la seva extinció al segle XX.

Després d’aquella desaparició, a través d’un projecte de reintroducció als anys 90, es van alliberar exemplars procedents d’Eslovènia perquè reconquerissin les terres de les quals havien sigut desterrats per l’acció humana. «Es van arribar a reintroduir 11 individus, que són els pares i les mares de l’actual població», detalla Palazón. «Pyros, un d’aquests exemplars, és una mica el pare de tots, perquè es va anar reproduint amb diverses femelles fins que es va donar per mort el 2019».

Bambou, Aran o F001

La confirmació de l’expansió, segons els experts, és important perquè assegura la varietat genètica, fet que consolida la població pirinenca d’ossos. Els mascles són els que tenen més capacitat de dispersió: s’allunyen de la zona on han nascut i busquen nous territoris. En canvi, les femelles, solen quedar-se a prop d’on les va parir la seva mare. «Aquest comportament es diu filopatria i implica que alguns exemplars es mantinguin a prop d’on han nascut», explica l’expert.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Les femelles que han parit aquest últim any són Bambou, Aran, Boavi, Plume, Callisto, Gaia, Reglisse i New18-11. Quan hi havia pocs exemplars, tots els ossos del Pirineu portaven un nom de pila. Ara, amb l’augment de la població, s’ha hagut de canviar la nomenclatura i els noms seran més científics: Ziva, per exemple, alliberada el 1996, es diu ara F001.

Palazón adverteix de la cura que cal tenir quan s’observen aquests animals: «Cal disfrutar del moment, però que la gent tingui clar que és gairebé impossible trobar-se’l de cara, el que s’ha de fer és contemplar-lo des de lluny amb una ullera de llarga vista».