Com es poden dissenyar ciutats més segures (més enllà de la presència policial)

La seguretat és un dels elements més importants per garantir el benestar dels ciutadans. Per això mateix, quan parlem de dissenyar les ‘ciutats del futur’, un dels grans reptes és entendre quins factors contribueixen a donar tranquil·litat a la gent i quins altres, tot i que sigui de forma circumstancial, incentiven l’angoixa de la ciutadania. «La seguretat no només té a veure amb la quantitat de policies que hi ha als carrers. Hi ha molts altres factors que poden contribuir que la gent se senti més segura a la seva ciutat i que tenen a veure amb coses que veiem a peu de carrer», va destacar el conseller d’Interior de la Generalitat, Joan Ignasi Elena, durant una jornada organitzada per EL PERIÓDICO.

El debat, presentat per la responsable de la secció de Política, Júlia Regué, ha comptat amb la participació de representants del món municipal, així com d’experts en criminologia i urbanisme. «Quan parlem de seguretat és molt important diferenciar què diuen les dades objectives sobre delictes i quina és la percepció ciutadana sobre el tema. A Catalunya, les estadístiques indiquen que els delictes greus o violents són una minoria i que, en general, estem en una societat segura. Però més enllà d’això, s’ha d’entendre i abordar quins són els factors que poden provocar que la gent se senti insegura quan va pel carrer», va explicar Helena Mulero, criminòloga i experta en prevenció i seguretat.

¿Però quins són els elements que poden fomentar la sensació d’inseguretat a les ciutats? L’arquitecte Eduard Rodríguez Villaescusa va explicar que el sentiment d’intranquil·litat es pot deure tant a factors urbanístics (com quan passem per un carrer brut, poc il·luminat i amb les llambordes en mal estat) com a factors socials (com si, per exemple, creuem un barri marcat per la pobresa i les desigualtats socials). «La forma en què percebem el nostre entorn és clau en la nostra sensació de seguretat. Per això, el manteniment i la millora dels espais públics és una de les mesures més importants que podem impulsar per donar tranquil·litat als ciutadans», va exposar Aurora Carbonell, alcaldessa de Sitges, durant el debat celebrat dijous passat al Palau Macaya de Barcelona.

Teixit veïnal

Un dels factors més importants per crear ciutats segures és, segons van explicar tots els ponents de la taula, fomentar el teixit veïnal dels barris. «A les zones on hi ha més propietaris (i veïns que viuen allà de forma estable) veiem que la gent cuida i s’implica més en la cura del patrimoni», va afirmar Rodríguez. «El simple fet que els veïns es coneguin entre ells ajuda a fomentar la sensació de seguretat col·lectiva, perquè hi ha més control sobre el que passa en l’entorn», va afegir Mulero.

El conseller, per la seva banda, va posar èmfasi en la importància que existeixin aquestes xarxes ciutadanes en què, a més dels veïns, també s’impliquin els comerços locals i el sector privat. «Les festes de barri són un exemple molt clar de com les iniciatives populars generen una complicitat entre veïns, comerços i entitats i tot això, al final, acaba creant un espai més segur i controlat», va apuntar Elena durant la seva intervenció en el debat. El titular d’Interior també va posar com a exemple a seguir les iniciatives organitzades a diverses zones de discoteca de Catalunya en les quals, gràcies a la unió d’empresaris locals i entitats de barri, s’han creat rutes segures a les zones d’oci i millores a la xarxa de transport per als ciutadans que acudeixen a aquests espais.

Policia de ‘proximitat’

Un altre dels factors en els quals ja està treballant l’administració catalana és a acostar les patrulles als barris. La Generalitat ha posat en marxa un nou programa per crear deu ‘comissaries de proximitat’ en ciutats com Manresa, Tarragona o Barcelona. «L’objectiu no és que hi hagi més agents als carrers, sinó acostar els policies als barris, als comerços, a la gent», va afirmar Elena. «A Manresa, entre el setembre i l’octubre, les patrulles van efectuar unes 500 visites als comerços locals. L’únic que van fer va ser entrar a les botigues, presentar-se i saludar els veïns. Aquest gest tan senzill ha ajudat molt a millorar la sensació de seguretat als barris», va il·lustrar el conseller durant la seva intervenció.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Carbonell va explicar que Sitges és un clar exemple de com la coordinació entre les entitats de barri, l’administració i les forces policials és clau per garantir la seguretat dels ciutadans. En aquest sentit, l’alcaldessa d’aquest municipi del Garraf va assegurar que el desplegament de punts liles durant els esdeveniments i a les zones d’oci nocturn és una mesura clau perquè la gent se senti emparada perquè «tot i que no passi res, en cas de necessitat poden anar allà i sempre hi haurà algú disposats a ajudar-los». Aquesta proximitat també es trasllada a les actuacions policials. «Quan es registra algun incident, el dia després que passi la policia local de Sitges sol trucar personalment els afectats per assegurar-se que estan bé. Això fa que la gent se senti molt avalada i, al seu torn, es generi una sensació més gran de seguretat», va mantenir Carbonell.

Durant el debat també es van abordar aspectes com, per exemple, la necessitat de «replantejar el disseny urbà de les ciutats» per crear espais més segurs. Sobretot, tenint en compte la perspectiva de gènere. En aquest sentit, tant Mulero com Rodríguez van destacar la importància de garantir que totes les zones públiques estiguin ben il·luminades i sense ‘punts cecs’ perquè les dones i les persones grans –dos dels col·lectius que més pateixen aquesta sensació d’inseguretat– puguin estar tranquil·les. Així mateix, la criminòloga i l’urbanista van incidir en la necessitat de repensar la xarxa de mobilitat (des del transport públic fins a les infraestructures) per garantir la seguretat de tots els usuaris.