Vuit de cada 10 presos excarcerats no delinqueixen de nou

Vuit de cada 10 presos excarcerats a Catalunya no tornen a delinquir després de complir la pena. És el 21,1% en la taxa de reincidència, la millor dada registrada des que s’avalua aquest indicador, fa 33 anys. Del 2014 al 2020, el descens ha sigut del 9,1% (del 30,3% al 21,1%), tenint en compte que un dels repunts es va produir el 2008 amb un 40,3%, segons una investigació del Centre d’Estudis Jurídics de la Generalitat. Des de la Conselleria de Justícia destaquen que l’aplicació cada vegada més extensiva del règim obert o de semillibertat i de les mesures penals alternatives a la presó, com treballs per a la comunitat i l’assistència a cursos especialitzats, afavoreixen la rehabilitació dels reclusos. Aquesta reincidència es concentra en un 81,3% del 8,2% de les persones que delinqueixen de nou.

És a dir, s’ha comprovat que quedar-se tancat a la presó durant molt temps no beneficia la reinserció i que és millor recobrar la llibertat total des del règim obert, que permet, per exemple, només anar a dormir al centre penitenciari. L’estudi revela que els interns que disfruten del medi obert reincideixen un 12% menys que els que no surten del centre penitenciari.

L’objectiu és que aquest sistema s’ampliï en els pròxims quatre anys per arribar al 30% de la població reclusa, ara que l’actual és del 21,2%. La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha assegurat aquest divendres en la presentació de l’estudi que «l’aposta per la reinserció i el medi obert és una aposta per la seguretat». Segons la seva opinió, «si limitem la permanència a la presó i prioritzem la reinserció, estarem construint una societat amb menys delictes i més seguretat». «Com més medi obert i menys presó, menys delictes.»

Hi ha una dada que desmunta la creença que les persones d’origen estranger delinqueixen més. I és que la taxa de reincidència dels immigrants és molt similar a les persones nascudes a Espanya. La taxa de persones estrangeres és del 22,2%, mentre que la de les persones de nacionalitat espanyola és del 20,4%. Segons la Conselleria de Justícia, «no s’aprecien diferències estadístiques significatives». Una valoració que, en el cas dels interns nouvinguts al país, ha descendit 10,8 punts en els últims sis anys.

A nivell de gènere, el nivell de reincidència entre homes i dones és similar (21,2% i 20%, respectivament). La població reclusa femenina comet més robatoris i furts no violents (67,7% dones i 38,7% homes). En canvi, en la masculina hi ha més proporció de delictes per violència de gènere (16% homes i 1,6% dones) i de tràfic (14,7% homes i 1,6% dones). Una altra diferència és que l’11,4% de dones que ingressen a la presó compleixen una responsabilitat penal subsidiària –entrar a la presó per no pagar una multa– i cap home reingressa per aquesta raó.

Els agressors sexuals i la violència sexista

Notícies relacionades

Gairebé 10.000 agressors masclistes han sigut reeducats a la presó

El maltractador que va descobrir el feminisme entre reixes

Les agressions sexuals tenen un nivell de reincidència baix, tot i que aquests delictes provoquen conseqüències més greus en les víctimes que no pas altres delictes. Les persones excarcerades per delictes contra la llibertat sexual són les que tenen la menor taxa de reincidència de tota la població empresonada: 5,3% S’ha demostrat eficaç el fet que els presos imputats per aquests delictes i amb un risc elevat de reincidència segueixin un tractament intensiu molt especialitzat i que la tornada a la comunitat es realitzi amb programes d’acompanyament, com és el cas del CerclesCat. Els reclusos que surten de la presó després de complir condemna per casos relacionats amb les drogues són els següents al rànquing, amb un 5,5%. Els infractors per violència sexista presenten una taxa una mica per sota de la general (17%)

A l’altre extrem, els interns que més recauen en la delinqüència són aquells que han comès majoritàriament robatoris (56% dels casos), que tenen antecedents penitenciaris (65%), que no solen rebre permisos (63%) i que surten en llibertat definitiva des del medi tancat (79%). A més, es caracteritzen per tenir més incidents, més regressions de grau i més presència en mòduls d’especial supervisió. Aquest fet posa de manifest que la millor política és la sortida esglaonada al tercer grau i l’acostament progressiu a la societat a la qual han de tornar, segons Justícia.