La sequera amenaça les zones humides de Catalunya, claus en la lluita climàtica

«Pensem sempre en l’aigua per al consum humà, però aquests llocs pateixen terriblement els efectes de la sequera i això ens perjudica tots», adverteix Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica. Però, ¿com ens ajuden aquests reservoris de biodiversitat? L’aiguamoll de costa actua com una barrera entre el mar i l’interior, i alenteix la velocitat d’entrada de l’aigua marina, per la qual cosa mitiga els efectes del temporal. Però la cosa no acaba aquí. Les zones humides de l’interior suposen importants reservoris d’aigua, retenen nutrients i emmagatzemen carboni, un gas que, en cas d’alliberar-se a l’atmosfera, contribuiria a accelerar l’escalfament global.

Inventari sota pressió

En total, a Catalunya s’han delimitat 2.977 zones humides, de les quals 27 es consideren rellevants. Aquests refugis climàtics, segons l’últim informe de l’Observatori de Patrimoni Natural i la Diversitat, fa temps que perden biodiversitat. «Ens preocupa moltíssim perquè evidencia la crisi climàtica. No és només que s’hi trobi una espècie o una altra, es tracta que la salut d’aquests espais incideix en què la cadena tròfica funcioni bé», assenyala Barnadas. Segons les dades amb què treballa la conselleria, hi ha diverses pressions que compliquen la supervivència d’aquests llacs, basses, estanys i llacunes.

El 67% d’aquestes masses d’aigua pateixen les construccions que es fan als voltants o al seu interior. Les espècies invasores, tant vegetals com animals, asfixien la vida dels aiguamolls en el 63% d’aquests reservoris. A més, també es ressenten per l’empremta dels visitants i les activitats industrials i agrícoles.

Estat precari

Amb la sequera, l’escenari es torça encara més, ja que la falta de pluja agreuja el mal estat de l’aigua. Un 74% de les zones humides d’interior (20 de 27) no compleixen l’estat ecològic requerit. Barnadas n’explica les causes: «Les masses d’aigua han pujat de temperatura i s’han eutrofitzat –proliferació descontrolada d’algues que consumeixen oxigen i empitjoren l’estat de l’aigua– més del normal. Com que no plou, no arriba aigua nova i l’estat empitjora».

Als llacs de Banyoles, Montcortès i Basturs les coses no van tan malament. Són llacs càrstics que beuen de les muntanyes de la Garrotxa i el Pirineu, per la qual cosa es podran mantenir durant més temps. «Seran els grans reservoris de biodiversitat del futur», comenta Barnadas.

A les llacunes costaneres, és la pressió urbanística la que complica la situació. «Això s’evidencia en casos flagrants com el del delta del Llobregat», assenyala la secretària del departament. Al delta de l’Ebre, un espai que pateix especialment les conseqüències dels temporals per la falta de sediments, les masses d’aigua salabrosa tenen un estat relativament òptim, segons la Generalitat: «Grans llacunes com la Tancada o l’Encanyissada resisteixen millor perquè tenen ecosistemes més potents».

Més al nord, als aiguamolls de l’Empordà, el paisatge és preocupant per la falta d’aigua a la conca del riu Muga. «La sequera prolongada no és gens positiva, ho estem notant en el cens d’aus d’hivern», es lamenta Sergio Romero de Tejada, director d’aquest parc natural. En aquestes maresmes, l’ecosistema s’està adaptant a l’aridesa durant els mesos d’estiu, que és quan se solen assecar les llacunes.

El problema és que cada vegada costa més que les basses s’omplin i s’inundin els camps. «Per tant, hi ha menys hàbitat i menys menjar. Les últimes tardors no hem fet el ‘reset’ habitual per la falta de pluja i això s’ha notat en el nombre d’ocells», assenyala Romero de Tejada.

Equip de salvament

Notícies relacionades

¿Per què és tan greu aquesta sequera? Claus d’una crisi que va arribar per quedar-se

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Els pròxims anys, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) invertirà 12 milions d’euros per a la recuperació de les zones humides. Barnadas assegura que l’estratègia del Govern és lluitar per la preservació d’aquests aiguamolls. «És una prioritat de la Generalitat, no ens podem permetre el luxe de renunciar a aquests espais essencials».

Consideren que encara hi som a temps i que es poden salvar: «A la costa, gràcies a les platges, els aiguamolls segueixen vius, per això treballem reforçant zones de dunes que protegeixin les llacunes». La conselleria es conjura per protegir aquestes zones humides i continuar aportant el cabal ecològic necessari als rius perquè aquests reservoris de fauna i flora en declivi no morin.