L’escola afronta el repte de perdre el 20% de l’alumnat en la pròxima dècada

Tancar escoles perquè es queden buides no és precisament una bona notícia. I les que més perill corren són, lògicament, les més petites. Els especialistes en política educativa demanen al Govern prendre mesures ja per afrontar un desafiament que també afecta països del nostre entorn, com Itàlia, Portugal i Grècia. Mentrestant, França i els EUA se salven perquè el seu índex de natalitat és més elevat.

Entre el 2015 i el 2020, Espanya ha patit un descens demogràfic mitjà del 19,2%, segons les estadístiques de l’INE. Algunes comunitats superen aquest percentatge. Com Astúries (25,8%). I d’altres estan per sota, com les Balears (11,7%). Xavier Martínez-Celorrio, professor de Sociologia de la Universitat de Barcelona i expert en temes educatius, explica que la baixada de natalitat no tindrà un impacte immediat a les aules, però sí a partir del curs 2026-27. Els territoris més afectats seran els menys poblats, com Castella i Lleó, Astúries, Galícia, Cantàbria i Extremadura.

Ja va passar a Europa de l’est

Lucas Gortazar, investigador d’ESADE i especialista en educació i política social, recorda que la pèrdua d’alumnes ja és una cosa que va patir Espanya en els anys 90 del segle passat. «Va ser més suau i es va saldar amb el tancament d’algunes escoles de primària», explica. La fuetada que s’acosta a Espanya és similar al que van viure, en la dècada dels 90, els països d’Europa de l’est. «Es va desplomar la natalitat i hi va haver un tancament massiu d’escoles, sobretot a les zones rurals», destaca l’investigador, que pronostica que aquesta història es repetirà al nostre país si no es prenen ara polítiques preventives necessàries.

Una baixada considerable d’estudiants no és una bona notícia per a les arques públiques perquè implica un augment del cost per alumne. Sobretot, a les escoles petites, aquelles que tenen una sola línia i uns 20 nens per aula. «Hi ha menys estudiants, així que les despeses de professorat, instal·lacions, neteja, menjador, llum, calefacció es disparen fins al doble o el triple que una escola gran», remarca l’investigador d’ESADE. Davant aquest panorama, hi ha dues opcions. «Una és no fer res. L’altra, prendre decisions que poden ser doloroses però que són necessàries per afrontar el repte», conclou Gortazar, que investigarà aquest fenomen a ESADE i publicarà el corresponent informe, com ja han fet amb el ‘boom’ de les classes particulars a Espanya.

Per a l’investigador no té cap sentit mantenir centres amb aules de 8 o 16 alumnes perquè «l’escola, sobretot a secundària, és un espai de sociabilització». «Hi ha una clara defensa de l’Espanya buidada, però no podem tenir-ho tot. S’haurien de tancar línies o escoles i utilitzar els recursos per millorar infraestructures i redirigir alumnes. S’han de prendre mesures polítiques. I és molt millor fer-ho de manera consensuada i planificada que no amb presses i de cop», destaca.

Gortazar insisteix que la partida econòmica destinada a educació és limitada, i més que ho serà quan s’acabin els fons europeus per a la recuperació després de la pandèmia. En la pròxima dècada, la despesa pública anirà a parar a pensions, sanitat i cures. «Pensar que Espanya destinarà el 7% del seu PIB a educació és imaginació pura», conclou.

Si no es prenen mesures amb temps, Gortazar pronostica una cosa així com una guerra escolar o una caça per l’alumne (una cosa que també està passant a la universitat). El sistema educatiu espanyol –entre l’escola pública i la concertada– fa que entri en joc la ideologia que cada comunitat, que, en funció del seu color polític, apostarà i defensarà un tipus d’escoles en detriment de d’altres.

El professor universitari Martínez-Celorrio es mostra convençut que una part de l’escola concertada (especialment, les familiars, les més petites) tancarà davant la pèrdua d’alumnes o serà absorbida per la xarxa pública, una cosa que ja ha començat a passar, amb comptagotes, a Catalunya. La seva visió, no obstant, no és tan pessimista perquè considera que la immigració pot ajudar a compensar la pèrdua demogràfica. «Segons les previsions, fins al 2050 vindran a Espanya uns 8,6 milions de migrants», apunta. «Davant els nous problemes cal trobar noves solucions. No pronostico un tancament massiu de centres educatius. Més aviat aposto per redimensionar-los», explica.

Notícies relacionades

Una escola religiosa de l'Eixample, primera concertada que passa a la xarxa pública

Barcelona inicia l’expropiació del convent de Sant Felip Neri per convertir-lo en institut

El docent afegeix que la caiguda dels nous naixements provocarà la universalització de l’educació 0-3 anys (primer cicle d’infantil) gratuïta. Respecte al tancament de determinades escoles petites, l’expert suggereix la possibilitat que es reconverteixin en pisos per a joves o per a la tercera edat. Una altra idea que suggereix Martínez-Celorrio és la recuperació de la figura dels instituts escoles, espais que ja hi ha a Catalunya i on s’agrupen els alumnes de primària i secundària.

Baixada de ràtios

Abans de tot això, la primera mesura que hauria de prendre el Govern, insisteix Martínez-Celorrio, és la baixada de les ràtios, una cosa que exigeix un canvi legislatiu. «Els màxims no es baixen des del 1991, ja va sent hora», remarca l’expert, que demana restringir de 25 a 20 a primària, de 30 a 23 a l’ESO (igual que a FP) i de 35 a 24 a batxillerat. La baixada de ràtios és important a tot el territori, però més als instituts ubicats en barris vulnerables, on la mitjana espanyola se situa en els 27,8 alumnes malgrat que la mitjana de l’OCDE està en 24,2. «Les ràtios cal baixar-les amb criteris d’equitat. El més urgent és fer-ho als mil barris més pobres d’Espanya», afegeix.