ADOLESCENTS | Tres joves amb trastorns de salut mental ens expliquen la seva experiència

La salut mental dels joves, sobretot els adolescents, ha empitjorat, especialment des de l’inici de la pandèmia del coronavirus. Ho diuen les dades. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els suïcidis de menors de 15 anys van augmentar un 57% el 2021. I els experts adverteixen que entre el 10 i el 20% dels adolescents pateixen algun trastorn de salut mental. Una situació preocupant, que ha suposat un repte social de grans dimensions per a l’administració pública, la sanitat i les famílies.

L’adolescència és una de les èpoques més complicades en el desenvolupament personal. I una de les proclius per desenvolupar problemes de salut mental. De fet, i segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de la meitat dels trastorns es manifesten abans dels 14 anys i gairebé un 70% abans dels 18. Actuar-hi a temps pot ajudar a redirigir la situació i evitar que la situació es cronifiqui amb conseqüències encara més importants.

Ita, una xarxa de centres especialitzats en el tractament integral de problemes de salut mental a Espanya. Treballa des de fa anys amb joves amb trastorns de la conducta alimentària, trastorns de la conducta, de personalitat i addiccions, entre d’altres. De fet, es tracta d’una xarxa de centres pioners al país a crear una unitat especialitzada en el tractament de problemes de salut mental adolescent, USMA.

En aquest article parlem amb tres dels seus pacients. Joves que s’han enfrontat a diferents problemes de salut mental com l’anorèxia, el trastorn de comportament i la depressió.

L’experiència de la Paula, una jove que va tenir anorèxia nerviosa

L’experiència de la Paula, una jove que va tenir anorèxia nerviosa«La gent parlava sobre el meu cos. Em deien que estava massa grassa o massa prima en un mateix dia. No tenia sentit. M’invalidaven pel meu físic». Parla la Paula, una jove malaguenya de 20 anys que va passar per una anorèxia nerviosa durant l’adolescència. Els primers símptomes van començar amb un sobreexcés d’esport i el seguiment de diferents dietes restrictives. La situació es va tornar insostenible entre els 16 i els 17 anys. «Ja no podia fer la meva vida i em costava relacionar-me amb el meu entorn. La malaltia dominava la meva vida», assegura.

La Paula compleix amb el perfilmajoritari dels casos de trastorn de la conducta alimentària: dona i adolescent. Segons la Fundació FITA, a Espanya hi ha 400.000 persones que tenen algun tipus de TCA, i la majoria són adolescents. I en 9 de cada 10 casos la persona afectada és una dona, explica l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB). La pressió estètica i les xarxes socials, entre altres causes, juguen un paper molt important en el desenvolupament dels TCA.

I el cas d’aquesta jove malaguenya n’és un exemple. «Les xarxes socials fan molt mal. Veus un cos perfecte que, en realitat, està editat, amb una postura assajada davant la càmera que ressalta els punts bons i amaga el que la societat pot criticar. Hi ha algú darrere d’un perfil que mostra una vida perfecta, que et diu que sense aquest cos seràs infeliç i que motiva la resta a seguir-lo. Ara tot això em sembla irreal i malaltís», explica la Paula.

La seva situació va arribar a un punt extrem. «Em sentia atrapada. Tenia por i estava feble tant físicament com mentalment. M’aclaparava la vida. Odiava tot el que m’envoltava, fins i tot la meva família. La meva vida es basava a castigar-me pel que menjava o per l’esport que feia. Era l’únic que em deixava fer la malaltia», lamenta. La Paula volia sortir de la situació, però no va ser capaç de demanar ajuda perquè no considerava que havia arribat a la seva meta. «Mai l’aconsegueixes i sempre en vols més. La meva mare ho va fer per mi i ho vaig acceptar perquè no podia més», explica la jove, que va ser tractada a Ita ABB Málaga. 

El tractament va ser dur, amb recaigudes i moments dolents. Però al centre especialitzat en el tractament de Trastorns de la Conducta Alimentària, situat a Màlaga, li van oferir tots els recursos que necessitava ella i la seva família. «Va ser el meu renéixer. La meva psicòloga em va ajudar molt. Vaig estar vigilada i acompanyada en tot moment, no només per ella, sinó per tot l’equip. Validaven els meus sentiments, una cosa que és molt important en aquest tractament», apunta.

Ara com ara, la Paula assegura que torna a sentir-se ella mateixa. «Avui puc dir que visc feliç i tranquil·la. Em sento forta, confio en mi mateixa, em valoro i em respecto. Tinc ganes de viure i de disfrutar de tot. La vida al final té moments dolents per a tothom, però la comprensió que em dono ara és fonamental per poder portar-los de la millor manera», explica.

El testimoni de la Sandra: depressió, ansietat i conducta autolesiva

El testimoni de la Sandra: depressió, ansietat i conducta autolesivaEl ‘bullying’ o assetjament escolar és una de les xacres que pateixen 1 de cada 3 menors en edat escolar al món, segons la UNESCO. Només durant el primer trimestre d’aquest curs, per exemple, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en va atendre 167 casos. L’assetjament escolar porta conseqüències greus per a la salut mental com l’ansietat i la depressió i, en extrems molt greus, fins i tot pot induir a conductes suïcides com el recent cas de les bessones de Sallent.

La Sandra, una jove madrilenya de 18 anys, és un exemple que les conseqüències del ‘bullying’ poden alterar la vida d’una persona. Des de fa uns anys té quadros d’ansietat i depressió, a més d’autolesions, a causa d’un cas de ‘bullying’ que va començar a segon de l’ESO. «Tot va ser inesperat. Una persona que jo considerava amiga meva es va començar a posar amb mi de manera molt seriosa i va començar el rebuig de la gent», narra la Sandra. Malgrat que ella ho va explicar a l’escola, aquesta no hi va actuar al principi i va explicar als pares una versió diferent. «Va passar un temps fins que em van fer cas i va ser quan vam començar a buscar ajuda», assegura.

La situació li va generar malestar emocional, tristesa, soledat i una sensació d’incomprensió. «Pensava moltes coses negatives i no tenia ganes de fer res», lamenta. La Sandra va passar per ajuda psiquiàtrica i va passar per diversos centres de 24 hores a causa de l’ansietat i la depressió. Finalment, al setembre es va començar a tractar a la Unitat de Salut Mental de l’Adolescent (USMA) d’Ita Mirasierra.

La jove madrilenya ha fet teràpies internalitzants i d’altres per treballar la identitat i les habilitats socials. A més, la família de la Sandra també ha format part del procés terapèutic de la jove; així, la família juga un paper central en tot el procés de recuperació. «Ara estic en un punt més avançat. He començat a recuperar la meva vida, torno a anar a l’escola i poc a poc es va normalitzant tot. Ha sigut un procés dur amb moltes pujades i baixades. I he hagut d’acostumar-me a noves rutines», explica la Sandra.

El cas de la Míriam, consum de drogues als 17 anys 

El cas de la Míriam, consum de drogues als 17 anys La majoria dels Trastorns de Conducta estan relacionats amb una mala gestió de les emocions. Un divorci, sobretot en casos complicats, pot portar problemes seriosos en l’estabilitat emocional dels adolescents. És el cas de la Míriam, una jove catalana de 17 anys que, després de la separació dels seus pares, va començar a tenir problemes d’autocontrol i va començar a consumir drogues. Una situació que la va portar a tenir seriosos problemes a casa.

«No vaig ser capaç de gestionar-ho de la millor manera. No vull culpabilitzar els meus pares, però entre ells hi havia problemes i això m’afectava moltíssim. Em vaig allunyar d’ells i de gairebé tot el meu entorn. Passava més temps al carrer que a casa meva», explica. La situació li generava malestar i se sentia sola. «El consum feia que m’evadís de tot i pensava que estava bé. En realitat era una sensació falsa», assegura la Míriam.

Aquesta percepció feia que la jove no demanés ajuda. Van ser els seus pares, davant una situació ja desbocada els que van demanar ajuda. «No m’adonava que estava malament i no vaig saber demanar ajuda. Van ser els meus pares els que van decidir fer-ho», narra la Míriam. L’última «Enquesta ús de drogues en ensenyaments secundaris a Espanya» (ESTUDES), elaborada pel Ministeri de Sanitat el 2021, va revelar que el 53,6% dels adolescents d’entre 14 i 18 anys havien begut alcohol un mes abans de ser enquestats, i un 1,6% asseguraven consumir cànnabis diàriament.

La Míriam va ingressar a Ita Argentona TC, on ha seguit un tractament per reorientar la seva conducta i desintoxicar-se del consum de drogues. «Ha sigut un carrusel d’emocions. Hi ha hagut pujades i baixades. Però caure moltes vegades i aprendre a aixecar-me m’ha ajudat molt. Em sento molt millor, però encara tinc por del que vindrà», explica la jove.

Si et trobes amb alguna d’aquestes situacions, pots consultar l’equip d’experts d’Ita.