La inflació asfixia el tercer sector català, que assumeix el 54% de les polítiques socials de la Generalitat

Les dades presentades aquest dimarts per La Confederació del Tercer Sector revelen que les entitats socials estan assumint uns costos que posen en risc la seva viabilitat i, per tant, també la de la política social a Catalunya. Segons l’últim Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials de la Generalitat, del 2021, les entitats socials gestionen el 54% dels serveis i establiments socials (gairebé 4.500), davant el 25% d’iniciativa pública (2.062) i el 20,8% de la mercantil; és a dir, empreses amb ànim de lucre (1.712).

Els que gestionen serveis públics subcontractats pel Govern han fet front a l’augment de la factura energètica i a la cistella de la compra amb diners de la seva butxaca. De mitjana, la despesa de l’electricitat de les oenagés s’ha incrementat un 65,6%; el gas, un 60%, i l’alimentació, un 17,8%. A més, el 70% de les entitats socials han tingut altres despeses que s’han disparat, especialment el combustible, però també el lloguer de locals, la neteja i el manteniment.

Donatius i crèdits

Això ha impactat directament en els comptes de les entitats socials. El 37% ha tancat en negatiu, el 25% veu perillar la viabilitat econòmica dels seus projectes i el 5% es veuran obligats a tancar serveis o reduir l’atenció a les persones si el Govern no impulsa mesures específiques de compensació econòmica. Són xifres «alarmants», segons la Confederació del Tercer Sector, ja que, en paral·lel a aquesta crisi de sobrecostos, el nombre de persones que necessiten atenció social no para de créixer, perquè tampoc poden fer front a les despeses de la vivenda, l’alimentació o el transport. Moltes oenagés assumeixen els sobrecostos amb donatius de socis i estalvis. A altres no els queda res més que demanar crèdits als bancs.

De fet, es tracta d’una tempesta perfecta, ja que els serveis socials que estan subcontractats o que es financen amb subvencions per part de l’Administració arrosseguen des de fa anys el mateix problema. Des de les retallades del Govern d’Artur Mas, el 2010, les tarifes socials que abona la Generalitat per mantenir aquests serveis públics s’ha mantingut al congelador, mentre que l’IPC seguia a l’alça. Ja el 2019 les entitats i patronals parlaven d’una dècada perduda, perquè aquestes ajudes no havien augmentat.

Augments insuficients

A partir de la pandèmia del coronavirus, el conseller d’Afers Socials Chakir el-Homrani i després la consellera Violant Cervera van pactar augments de finançament de mínims. En els últims dos anys, els ingressos que aporta la Generalitat han pujat un 3%, eren 44 milions més. En aquest exercici els nous pressupostos augmenten el finançament un 4%, tot i que en la negociació dels pressupostos el PSC reclamava arribar fins al 7%. Això s’aplica a les entitats socials que gestionen els serveis públics, però també a les empreses mercantils que es presenten als concursos de l’administració. En total, per al 2023, l’aportació de més que va fer el Govern no supera els 60 milions d’euros per a tots els serveis socials, una xifra que queda molt per sota dels més de 280 milions que estan assumint tan sols les entitats socials.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

La Confederació, que representa més de 3.000 entitats i associacions sense ànim de lucre, reclama a la Generalitat un fons extraordinari per compensar aquests sobrecostos, línies d’ajudes específiques per a reformes i de transició energètica. A més, reclamen a Drets Socials que cada any revisin els preus de finançament d’aquests serveis, perquè les oenagés i fundacions socials no hagin de suportar aquests estralls econòmics. Si no es produeixen, adverteixen, la política social i d’atenció a les persones està en risc, ja que els únics capaços d’assumir aquests sobrecostos són les grans empreses privades.

Lucre en els serveis socials

Es tracta d’una tendència que ja s’evidencia en els serveis per a la tercera edat. El 65, 5% de les residències assistides a Catalunya són d’iniciativa mercantil, davant el 14,9% de públiques i el 19,7% en mans d’entitats socials. Igual passa amb els centres de dia. El 59,5% està en mans d’empreses, el 23,8% els gestiona el tercer sector i el 16,7% restant són públics. Una cosa que, per exemple, no passa als centres on viuen els menors tutelats. Segons les dades de 2021, el 88% està en mans d’entitats socials, davant l’11% que gestiona directament l’administració, sense la presència d’empreses ni projectes amb ànim de lucre.