Maternitat subrogada

Els problemes que pot tenir Ana Obregón per inscriure la nena: les claus del cas

Haver revelat que el pare de la nena és en realitat el seu fill pot complicar el tràmit

Els problemes que pot tenir Ana Obregón per inscriure la nena: les claus del cas
3
Es llegeix en minuts
El Periódico

El naixement a través de gestació subrogada de la que, segons ha revelat la mateixa Ana Obregón, és la seva neta ha obert tot un debat sobre les implicacions jurídiques que pot portar la inscripció en el Registre Civil d’aquesta petita i els problemes a què es pot enfrontar l’actriu i empresària espanyola.

Notícies relacionades

Fa una setmana saltava la notícia que Ana Obregón, als seus 68 anys, es convertia en mare gràcies a la gestació subrogada, una tècnica prohibida a Espanya, però legal en països com el Canadà i els EUA, fins on la famosa presentadora ha acudit per tenir el nadó.

Aquest dimecres, en una entrevista a ‘Hola’, l’actriu afirmava que la nena nounada és en realitat la seva neta, ja que per a la seva concepció es va utilitzar l’esperma congelada del seu fill Alejandro Lequio García, mort als 27 anys, el maig del 2020 a conseqüència d’un càncer. Més enllà dels debats bioètics, el cas llança un grapat d’interrogants jurídics i processals. Són els següents

¿Hi pot haver problemes per inscriure la nena?

La resposta és sí. Així ho explica a EFE la vocal de l’Associació Espanyola d’Advocats de Família, María Dolores López-Muelas, que, tot i que reconeix les múltiples incògnites que amaga el cas, adverteix que, si la nounada és del fill d’Ana Obregón, és possible que se’n pugui impugnar la inscripció en el Registre Civil, ja que és contrària a l’ordre públic espanyol.

I la principal raó és que, segons la llei de reproducció assistida, la fecundació post mortem no podria realitzar-se passats 12 mesos de la mort del pare (Alejandro Lequio va morir el maig del 2020), amb la qual cosa, malgrat comptar amb un testament hològraf amb el seu consentiment, a Espanya després de 12 mesos no es permet la fecundació post mortem.

¿Quins tràmits cal fer?

El fet és que l’actriu ha de comptar amb una partida de naixement de la nena i una sentència judicial que determini que la mare gestant ha renunciat al nadó i que el cas compta amb tots els requisits legals que s’exigeixen als EUA, on la gestació subrogada està permesa.

Aquest procés judicial, juntament amb la sentència i la partida de naixement, és el que es porta al Registre Civil consular a Miami, on ha nascut la nena i és allà on Obregón mirarà d’inscriure la menor a Espanya amb el seu nom. Ella figurarà com a mare.

Perquè la nena sigui inscrita a Espanya, aquest procés ha de ser homologat per l’encarregat del Registre Civil, que ha de comprovar si la sentència compleix tots els requisits que s’exigirien en un procediment espanyol anàleg: si compta amb la voluntat de la mare, amb un certificat de naixement autèntic, una resolució ferma contra la qual no cap recurs i que s’hagin complert totes les garanties processals que es compleixen a Espanya.

«Si aquest procediment compleix aquests requisits, aquesta nena es pot inscriure a Espanya», afirma López-Muelas.

¿Qui figurarà com a mare legal?

¿Quin és el problema? Que Ana Obregón ha revelat que el pare de la nena és en realitat el seu fill.

«Jo no conec la resolució judicial, però aquest document es mirarà amb lupa perquè sembla que el material genètic és del fill», adverteix. Pot ser que en la sentència no s’esmenti aquest extrem i només aparegui la mare intencional, que és Ana Obregón. Si és així, afirma l’experta, no hi hauria problema per inscriure-la aquí. «No obstant, si la nena és filla del seu fill, aquesta inscripció es podria impugnar a Espanya per la Fiscalia perquè és contrària a l’ordre públic espanyol».

Així doncs, tot dependrà del que figuri en aquesta resolució judicial, tot i que aquesta experta presumeix que l’actriu i empresària espanyola «deu estar molt ben assessorada» i imagina que en la inscripció en el Registre no constarà el pare, sinó que simplement apareixerà Ana Obregón com a mare intencional.

Un altre dels escenaris que López-Muelas obre és la possibilitat que la nena quedi inscrita a Espanya i la Fiscalia actuï contra aquesta inscripció per ser contrària al nostre ordenament.

En aquest cas, ella podria iniciar un procediment judicial a Espanya i, si això passa, adverteix López-Muelas, generaria jurisprudència perquè la realitat social i jurídica és molt canviant.

«Hi ha molts interrogants», conclou aquesta experta en dret de Família que creu que la resolució judicial que porti Ana Obregón dels EUA serà estudiada a fons per comprovar si es pot inscriure o no la menor a Espanya.