«Les mascaretes es canviaven cada 15 dies»: les 10 negligències del geriàtric de Tremp

Després de la debacle a les residències durant la primera onada de la pandèmia, la Generalitat va obligar els geriàtrics a tenir un pla de contingència que dictava com havia de procedir el centre davant un cas de covid, i que s’havia d’actualitzar puntualment. La residència de Tremp va redactar el seu el maig del 2020 i el va actualitzar el setembre del mateix any, amb la firma de la directora del centre i la responsable higienicosanitària. Mai va incorporar les correccions que va reclamar la Conselleria de Salut. Diferents empleats interrogats pels Mossos demostren, a més, que era paper mullat. «El personal del centre desconeixia que s’havia de sectoritzar [separar els malalts per prevenir les infeccions] la residència (ni sabia com fer-ho), ni prendre mesures per evitar els contagis i la contaminació creuada», afirma la investigació policial.

Des de l’any 2000, les residències catalanes han de comptar amb un responsable higienicosanitari, encarregat de coordinar-se amb els sanitaris, supervisar la medicació i el menú i controlar la higiene. En pandèmia, aquesta figura dissenyava els plans d’aïllament, en garantia el compliment i supervisava l’ús dels equips de protecció (epi).

A la residència Fiella aquesta responsable era Maria Rosa Nabaroa, una monja d’edat avançada amb una mínima formació sanitària, i la seva funció era «nul·la», segons els investigadors. Com a mostra, les declaracions dels treballadors, que ni sabien que aquest càrrec existia: «Allà ningú supervisava res», va declarar una auxiliar.

Perquè totes les mesures anticovid es poguessin aplicar correctament, era necessari que els treballadors les coneguessin. El pla de contingència de la residència de Tremp preveia «diferents formacions». La documentació diu que se’n van fer tres, van durar un dia i van ser impartides pel CAP. Al comprovar que els empleats no sabien posar-se els epis, una sanitària de l’hospital del Pallars es va oferir a formar-los, però la responsable higienicosanitària ho va denegar. «No recordo assistir a cap formació», van declarar a la policia alguns treballadors del geriàtric.

El cúmul de despropòsits s’evidencia amb l’ús dels epis. «La supervisió del seu ús correcte va ser inexistent», segons els Mossos, que diuen que aquests vestits especials eren «inadequats», «insuficients» i «limitats». «Només s’utilitzaven guants i mascareta quirúrgica. Només una, que es canviava cada 15 dies. Quan ja estava feta malbé de tant netejar-la amb alcohol, llavors en podíem demanar una altra a la germana Maria Rosa», va declarar als Mossos una empleada del geriàtric.

El material s’havia de reutilitzar i estava guardat amb pany i clau en un quarto, només controlat per la responsable higienicosanitària, la senyora Nabaroa. Els dos primers dies del brot, els empleats només podien fer servir una bata de roba i una mascareta quirúrgica (res de granota ni la mascareta FFP2 que dictava el protocol). Tampoc es canviaven al sortir de les habitacions infectades i continuaven portant la mateixa roba a les estances amb usuaris sans, van explicar els treballadors i inspectors de Salut a la policia catalana. Les negligències, no obstant, eren anteriors al brot. «Hi havia companys que anaven sense mascareta i ningú deia res», va declarar una empleada.

El dia que es va fer el primer cribratge al centre, el 20 de novembre del 2020, es van detectar 51 residents infectats i 6 treballadors. Va ser llavors quan s’havien de prendre mesures per frenar l’expansió del virus. Però els Mossos parlen de «dilació», «lentitud» i «retard» en moltes decisions claus. Per exemple, el trasllat dels residents infectats per aïllar-los dels altres. Salut va demanar que ho fessin el 21 de novembre, però dos dies després encara no s’havia fet. «Van trigar tres dies, va ser un caos», explica un testimoni. «La directora deia que sí a tot el que li proposàvem però mai ho portava a terme», es queixa un testimoni del Departament de Salut.

La conselleria va trigar una setmana a intervenir el geriàtric i canviar els responsables. «Era pràcticament impossible fer-ho abans», es van excusar els agents el cap de la regió sanitària. Els Mossos també assenyalen «dilació» amb la desinfecció: van trigar 10 dies per activar els Bombers, quan més del 90% dels residents ja estaven infectats. La policia catalana també constata que mai es va demanar ajuda a l’Exèrcit tot i que hi ha una caserna a cinc minuts amb cotxe.

«De personal anem sobrats», va respondre la directora de la residència a un càrrec de Salut, quan li van preguntar si tenien prou personal suplent davant el brot. El pla sanitari exigia als geriàtrics tenir una borsa de suplents en cas d’infecció. Navarri comptava amb 17 suplents, però només la meitat estaven formats. Els Mossos conclouen que el nombre de treballadors va ser «insuficient», i moltes baixes de personal (que van emmalaltir de covid) no es van poder suplir. La setmana més crítica, del 5 a l’11 de desembre, estava de baixa el 37% de la plantilla: 29 treballadors. «Hi ha dubtes que s’infringís la ràtio mínima», manté l’atestat.

La responsable higienicosanitària del centre tenia l’obligació de reportar diàriament la situació al CAP i les conselleries de Salut i Drets Socials a través d’un portal informàtic. Això no es va fer durant set mesos, des de l’abril del 2020 fins al 26 de novembre del mateix any, segons apunta la investigació policial amb testimonis i documents de les dues conselleries. Mai es va registrar la temperatura dels empleats del geriàtric, tot i que ho havien de fer diàriament, ni tampoc se’ls va assignar per zones per evitar escampar el virus. També es va esfumar el registre dels pacients ingressats, i el dels treballadors estava desactualitzat.

Una altra de les il·legalitats que ha destapat la investigació és que, per la falta de personal, els agents van trobar fins a 11 treballadors de la neteja, sense formació ni experiència, fent d’auxiliars de gerontologia; és a dir, cuidant els residents. Aquest extrem és especialment greu perquè, a més, estaven subcontractats per una empresa de neteja. La llei catalana de serveis socials estipula que els cuidadors dels geriàtrics no poden estar contractats per cap empresa externa.

Les normes sanitàries del moment establien que els familiars dels residents només podien visitar-los un cop a la setmana i només la mateixa persona. «No en tots els casos es va respectar aquesta norma, creant un greuge», diu l’atestat policial. El que es desprèn dels interrogatoris és que hi havia «familiars amics», que visitaven els residents a la seva habitació cada dia i sense limitacions. «Va ser una porta més d’accés al virus», assenyalen els agents.

Tot i que oficialment el primer contagi del brot va tenir lloc el 19 de novembre, la investigació policial ha descobert una negligència gravíssima. El 17 de novembre una empleada, que tenia febre, va ser obligada a anar a la feina amb l’argument que l’hospital li havia diagnosticat bronquitis, no covid. Uns dies després del brot, quan li van fer una prova PCR, va donar positiu de coronavirus. «És possible que aquest sigui l’inici del brot», apunta la investigació policial, que sospita que aquest cas es va amagar per evitar represàlies per incompliment de la normativa.