«¿Saps el que m’agrada d’aquesta escola, mare? Que els nens no em peguen»: la lluita de la Mariana per tirar endavant la seva filla

«Tiro endavant per ella, per intentar que tingui el millor futur possible. L’únic que m’interessa és que estigui bé i que tingui oportunitats», afirma des d’una sala de la històrica Fundació Gavina, al barri del Raval, a Barcelona, on aquesta dona d’origen romanès fa 22 anys que viu.

La trobada es produeix la primera setmana de març i la Mariana, entre molts altres fronts, està compromesa amb les activitats de la fundació per al Dia Internacional de la Dona. És una dona generosa i agraïda i s’implica amb aquells que l’han ajudat, que no són pocs. Aquests dies està nerviosa, a més, perquè està en ple procés de portes obertes i de preinscripcions per a l’institut de la seva filla, la Brenda, que al setembre començarà primer d’ESO. 

Canvi de cicle

Canvi de cicleLa nena ho va passar molt malament fins que va arribar a l’escola on estudia ara i el fet de canviar «ara que està tan bé» és un tràngol, però el centre no ofereix estudis de secundària i és el que toca.

«La vaig treure de l’anterior escola perquè veia que la nena no estava bé i, a més, no sabia llegir. Em vaig trencar quan un dia, al tornar a casa, em va dir: ‘saps el que m’agrada de l’escola nova, ¿mare? Que no em peguen’. Fins aquell moment no m’havia dit res d’això. Jo notava que alguna cosa li passava amb els companys, però no me’n vaig assabentar fins aquell moment», relata la dona, asseguda al costat de la Mireia, la terapeuta d’Eduvic que l’acompanya a través del programa CaixaProinfància en coordinació amb el Casal dels Infants, al qual la dona també està molt vinculada.

El confinament com a punt d’inflexió

Estan juntes des del confinament, quan la Mariana es va esfondrar i va demanar ajuda. Es va haver de confinar amb el seu ex, amb qui compartia sostre malgrat no ser parella des que la nena era molt petita, però la seva situació econòmica i els preus dels lloguers feien inviable qualsevol altra opció.

«El confinament em va sobrepassar. Jo havia d’encarregar-me de fer els deures amb la nena, de fer-li de mestra, i veia que ella no anava bé. M’havia d’encarregar del menjar, de sortir a comprar. Ho havia de portar tot jo i, a sobre, tancats junts», recorda.

Un lavabo per a nou

Quan van sortir d’aquell pis –obligatòriament, al no poder pagar el lloguer uns mesos durant el confinament– va anar a parar amb la seva nena al pis d’una amiga, compartit amb set persones més. «Havíem de fer cua al lavabo al matí, però jo tenia clar que la meva nena havia d’anar neta i arreglada a l’escola; ella no havia de patir pel que estàvem passant», recorda la Mariana, que des que la seva filla era molt petita l’ha vinculat a tots els recursos que tenia a l’abast: del Casal dels Infants a la Fundació Gavina, on la petita Brenda ha fet reforç escolar –i moltes altres activitats– des d’infantil. Entitats que lluiten contra la pobresa infantil i, sobretot, contra la doblement injusta pobresa heretada.

Les activitats extraescolars i de reforç que ofereixen els centres oberts d’entitats com la Fundació Gavina i el Casal dels Infants són un escut imprescindible per intentar cosir o, com a mínim, evitar que es faci més gran la bretxa generada per la desigualtat social.

Notícies relacionades

Dona, jove, sensepapers i al carrer

'Intocable' al Raval

Tots els estudis indiquen que les extraescolars influeixen el futur dels estudiants i remarquen la importància de l’entorn familiar. «Una cosa que cada vegada veig més és que quasi influeix més el capital cultural de les famílies que el que puguis fer a l’aula. A classe potser tots fan el mateix, però quan tornen a casa alguns alumnes tindran un pare doctor en química que l’ajudarà a fer els deures mentre que d’altres estaran sols o tindran uns pares que es barallen», deia fa uns dies en una entrevista en aquest diari el professor Dani Cortijo.

Segons dades de la Fundació La Caixa, el 76% dels participants del programa CaixaProinfància milloren el rendiment escolar i el 65,6% «avancen en l’adquisició i el desenvolupament de competències: comunicació i llenguatge, logicomatemàtiques i socials». «També per a les famílies suposa una evolució: en el 78% dels casos augmenta el seguiment de les tasques, l’assistència, la implicació i la participació dels pares i mares en l’escola». Del total d’unitats familiars ateses, un 49% són monoparentals, com el cas de la Mariana.