La Dansa de la Mort torna a commoure Verges per Setmana Santa

Els carrers de Verges (Baix Empordà) han acollit aquest dijous a partir de la mitjanit la seva tradicional processó, que culmina amb la Dansa de la Mort, un ball de figures d’esquelets i túniques negres, celebració única en la Setmana Santa de les comarques de Girona. Es representa des de 1666, fa 357 anys, i aquest és el segon any que es fa al poble després de dos anys d’absència per la pandèmia, el 2020 i el 2021.

La Dansa de la Mort és un ball tradicional d’origen medieval que el municipi celebra per Dijous Sant i el representen 10 persones. Cinc van caracteritzades d’esquelets que ballen al so d’un tambor i cinc més porten una túnica negra i avancen continuant el ritme sense executar els passos de la dansa.

En el grup dels ballarins vestits d’esquelet hi ha dos adults i tres nens que porten dalles i encarnen papers diferents: el capdanser és l’encarregat d’obrir el ball amb la seva dalla; l’abanderat porta una bandera negra, i l’acompanyen dos esquelets més que porten plats de cendra i un altre esquelet que porta el rellotge que simbolitza l’arribada de la mort.

Viacrucis

 La processó és un viacrucis que comença a l’església a mitjanit i recorre els carrers del poble sota l’única llum de les torxes enceses i una particular il·luminació al carrer Cargols. Els llums d’oli, construïts amb closques de cargol, creen una atmosfera tenebrosa.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Pel camí s’escenifiquen moments de la Passió de Crist. Són la curació del cec, les tres caigudes, les tres maries i les dones de Jerusalem, a banda de la crucifixió i, finalment, la Dansa de la Mort.

La tradició de la dansa de la mort era comuna a Europa occidental durant l’edat mitjana, a causa de les epidèmies de la pesta negra que assolaven el continent, i indica el camí inevitable de tots els humans cap a la mort. Verges va recuperar la representació del segle XVII, concretament de 1666, per la qual cosa se celebra des de fa 357 anys, i el 2010 la Generalitat de Catalunya la va declarar el Festa Patrimonial d’Interès Nacional.