‘Influencers’ virtuals: què són i com es mouen per les xarxes (per no provocar esgarrifança)

Tenen entre 133 mil i 6,3 milions de seguidors a Instagram i darrere d’‘influencers’ virtuals com Magalu hi ha empreses com l’especialista en dispositius electrònics Magazine Luiza, mentre que l’‘start-up’ tecnològica Brud gestiona el negoci de @blawko22, @lilmiquela i @bermudaisbae. Són empreses que han sabut analitzar a la perfecció quins atributs dels ‘influencers’ humans enganxen els usuaris per traslladar-los a aquests personatges animats, com explica Antonio Ortiz, cocreador del pòdcast Monos Estocásticos.

Com humans

Una altra qüestió és si són capaços de generar la connexió necessària amb els usuaris per monetitzar la seva tasca, una cosa que segons Ortiz, és complex «per molt realistes que semblin». De fet, hi ha alguna cosa en aquests avatars que encara a molts els provoca rebuig, que coneixem com a «vall inquietant». «És aquest punt en què la imitació de l’ésser humà és molt exagerada i ens produeix esgarrifança», explica l’analista.

També pot ser que mai arribin a generar la confiança que els humans aconsegueixen. Com afirma Patricia Ruiz, coordinadora de Maldita Tecnología, a l’article ‘‘Influencers’ virtuals: què són i què pot implicar que la gent cregui que es tracta de persones reals’, «amb ells veiem publicitat de la marca». En canvi, amb els humans, confiem més en «la decisió personal» a l’hora d’anunciar productes. Senzillament, perquè l’avatar no és capaç d’«experimentar, entendre ni decidir sobre el que està veient».

#shudu

Això sí, si s’ha de jutjar per les interaccions entre usuaris i avatars, sembla que la relació que s’hi estableix és bastant natural. Lil Miquela va desaparèixer fa una setmana a Instagram i els seus seguidors l’enyoraven. En l’últim ‘post’ alguns comenten: «¡Has tornat!» o «t’he trobat a faltar». I si llegim els comentaris que deixen els usuaris en els seus perfils, poc es diferencien dels que hi ha en els perfils dels ‘influencers’ de carn i ossos. A la model Shudu la piropegen al publicar una foto posant per a la marca BMW, a Rozy li demanen que es cuidi i que dormi bé mentre ensenya el seu «viatge» a Dubai i a Noonoouri la feliciten que es posicioni a favor dels drets dels ossos panda.

Pur màrqueting

Notícies relacionades

¿Què ha passat amb el metavers? La inversió en realitat virtual flaqueja

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Tot i que generen relacions semblants a les humanes, és important tenir present que, com la resta d’estratègies de màrqueting, l’objectiu d’aquests ‘influencers’ és obtenir beneficis econòmics. Ruiz apunta que de manera «més fàcil», ja que «amb un ‘influencer’ virtual l’equip de màrqueting que hi ha darrere té el control absolut de tot, una cosa que no passa amb els reals, que es poden ficar en embolics».

@bermudaisbae

El component sorpresa també té un paper important en això de crear ‘engagement’ (compromís). El cas és que tot i que alguns estan actius des del 2016, encara ens sorprèn que siguin capaços d’exposar els seus ‘drames’ de la manera més humana possible. Com Lil Miquela, que explica a TikTok que «ser un robot és difícil perquè els teus amics creixen i tu tens la mateixa edat per sempre» o la història de com «va reconnectar» amb l’ex. És indubtable que al món dels avatars, de moment, el que s’estila és semblar tan humà com es pugui i jugar a diluir la diferència entre el món virtual i el món real.