La vaga que va fer l’educació sexual una assignatura obligatòria en un institut de Barcelona

Malgrat que encara estem molt lluny que l’educació sexual sigui una assignatura més en la totalitat de centres del sistema educatiu català, és innegable que, gràcies a l’esforç i la tenacitat de moltes persones, s’han fet passos, en alguns casos, gambades. La bretxa l’estan obrint centres com l’institut públic Maria Espinalt de Barcelona, on compten amb el departament d’Educació Afectivosexual igual que compten amb el de Ciències.

La metxa es va encendre fa cinc cursos, després d’una vaga d’estudiants que reclamaven l’obligatorietat de l’educació sexual. «Ens demanaven que una cosa tan important no podia quedar relegada a una d’optativa, que era una formació que havia d’arribar a la totalitat de l’alumnat, i tenien raó», recorda Marta Caño, directora d’aquest institut del Poblenou. Els protagonistes van ser els i les –elles van ser el motor– alumnes de tercer d’ESO, els que van sortir al pati amb el crit de «¿per què he de saber-me els poemes de Lope de Vega i no sé on tinc el clítoris?».

Un grup de professors motivats, conscients que no els faltava raó, va agafar el guant. Primer van crear un grup de treball i van començar a formar-se a través de l’oenagé Sida Studi, «entitat que té un material boníssim», prossegueix la directora de l’institut, que assenyala que l’equip tenia moltes ganes de donar resposta a la reivindicació estudiantil, però eren molt conscients que era un tema delicat i havien de fer-ho bé.

«Amb aquests materials vam anar fent a poc a poc, introduint la mirada interseccional i la diversitat; l’enfocament que fem és des de les cures, la cura de l’altre, la importància del benestar; ensenyar a l’alumnat a relacionar-se de forma saludable amb els altres», explica Caño, que afegeix que això és una cosa que repeteixen sempre a totes les famílies interessades al centre en les jornades de portes obertes.

«L’alumnat està encantat; se senten molt agraïts de disposar d’aquest espai i això arriba a les famílies», resumeix la directora.

Experiències compartides

Seguint en l’apartat de petits passos donats, encara molt localitzats, però que van obrint camí, hi ha la creació ja fa uns quants anys –en època precovid– de la xarxa d’Escoles Feministes; que es defineixen com un grup de docents, mares, pares i col·lectius que «aposten per la transformació educativa de l’escola pública des d’una mirada feminista». 

Un altre pas –en aquest cas gambada, ja que ve des de l’Administració i aquest sí que està arribant a tots els instituts de Catalunya– és la formació sobre la menstruació a tercer d’ESO, que va començar el curs passat com una prova pilot en un nombre reduït de centres, però que aquest curs arribarà a la totalitat de les escoles i instituts de Catalunya.

Notícies relacionades

Els nois, davant el feminisme: «No s’ensenya bé. Molts el vivim com un atac»

Instituts pioners en educació feminista canvien d’estratègia per evitar l’‘efecte rebot’ dels nois

Una formació realitzada per professionals en salut sexual i reproductiva dels CAPs pròxims a cada centre, i a la qual assisteixen de forma obligatòria –no és un taller optatiu– tant nois com noies, per intentar acabar amb el tabú i els mites de la regla i que, en el cas de les persones que menstruen, va acompanyat del repartiment d’un ‘kit’ menstrual, amb productes d’higiene íntima reutilitzables (una copa menstrual, unes calcetes absorbents i una compresa reutilitzable).

A més, amb la presència de les llevadores a l’aula, el programa ‘La meva regla, les meves regles’ [impulsat per la Conselleria de Feminismes], també busca generar un acostament i espais de confiança per abordar temes que van més enllà de la regla, com els mètodes anticonceptius.