El canal d’Urgell demanarà la declaració de zona catastròfica si no plou

«El canal baixa amb poca aigua, i al pantà de Rialb cada vegada queda menys quantitat d’aigua», adverteix Jaume Pedrós, responsable de regadius del sindicat Unió de Pagesos. «Arribarà un dia, i cada vegada falta menys, que no podrem comptar amb el pantà. Ara mateix, l’embassament de Rialb és al 8,7%. Només hi ha 35,1 hm³ dels 403,6 hm³ de capacitat.

A Oliana, les coses no estan tan malament. Dels 101.1 hm³ de capacitat disponibles estan plens 42,5 hm³, i per tant, l’embassament és al 42%. El problema és que si s’analitza el conjunt del sistema Oliana-Rialb, les aportacions d’aigua són les més baixes dels últims 70 anys.

Amadeu Ros, president dels regants del canal d’Urgell, tampoc hi veu cap altra sortida: «L’única esperança passa per confiar que plogui. Si no, no podrem sembrar a l’estiu i perdrem molts diners, dels quals depenen centenars de famílies».

En una setmana, dimecres, dia 19, es reuneixen amb el ministre d’Agricultura, Luis Planas, i esperen que els ofereixi una solució en forma d’ajudes. Si no, l’única opció per rebre indemnitzacions importants serà que els seus regadius es declarin zona catastròfica, asseguren. Aquests camps suposen la part regable més gran de Catalunya, uns cultius que, si no plou, aviat (al maig o al juny) deixaran de ser terres regables.

Notícies relacionades

Pobles petits que pateixen per complir les restriccions: «Ens sentim assenyalats»

El 76% dels aqüífers que depenen de la Generalitat estan en mal estat

«Els arbres fruiters estan condemnats, només se’n podran salvar el blat i l’ordi», avisa Pedrós. El blat de moro, que en molts llocs directament no s’està plantant per la falta d’aigua, també és probable que no sobrevisqui. Els agricultors expliquen que ells paguen per les terres que llauren, fet que els obliga a guanyar diners en cada collita: «No són nostres. Si només tenim despeses i no venem, no podrem resistir».

Tant Ros com Pedrós hi coincideixen: no han vist mai una sequera com aquesta. «No ha passat en la vida. Hi han hagut sequeres, però com aquesta, no la recordem. És cert que queda aigua a l’embassament, però no havíem estat tant temps sense veure pluges», diu Pedrós. Intenten no perdre l’esperança i continuar treballant cada dia a l’espera que arribi la pluja, però cada vegada veuen més a prop la mort de milers de cultius i les pèrdues milionàries.