Les claus de la llei del regadiu a Doñana: una polèmica política i ambiental d’abast europeu

El Parc Nacional de Doñana, patrimoni de la humanitat per la Unesco, és el principal aiguamoll d’Europa i una de les reserves mediambientals destacades de la biosfera. En un moment de greu sequera, amb estralls pel canvi climàtic i quan fa anys que se sumen avisos que s’està assecant l’aqüífer que nodreix d’aigua el parc per la sobreexplotació de l’agricultura intensiva, les ‘punxades’ de pous il·legals i el turisme, la mesura que tramita el Parlament andalús de la mà del PP i Vox ha fet saltar les alarmes més enllà de les fronteres espanyoles. Els detractors de la legalització de més regadius alerten del deteriorament en la marca reputacional dels fruits vermells de Huelva i de tota la política mediambiental espanyola.

¿Què diu la proposició de llei del PP i Vox?

La proposició de llei per a la millora de l’ordenació de les zones agrícoles del Comtat de Huelva als termes municipals d’Almonte, Bonares, Lucena del Puerto, Moguer i Rociana del Condado (Huelva) legisla un canvi en la classificació de 1.600 hectàrees de sòls forestals per a «la seva consideració com a agrícoles regables amb aigua superficial». No tota la zona passarà automàticament a tenir títol de sòl agrícola. Una oficina tècnica anirà supervisant, cas a cas, unes 650 explotacions agràries i un miler d’agricultors que el 2014, per un pla de reordenació del sòl a l’entorn de Doñana de la Junta d’Andalusia, van ser catalogades com a sòl forestal.

La proposició, tramitada pel PP i Vox, no recull cap xifra però l’actual Govern d’Andalusia ha estimat que aproximadament la meitat passaran a ser de regadiu. Tot queda condicionat a l’obtenció de drets d’aigua, que dependrà que hi hagi recursos i d’obres hidràuliques pendents d’execució. La Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir, dependent del Govern de la nació, ja ha deixat clar que no hi ha aigua en meitat de la pitjor sequera en dècades i que no hi ha excedents dels transvasaments previstos. Els regants tindran sòl catalogat com a cultivable però no tindrà aigua. S’espera que la iniciativa, que es tramita per urgència, vegi la llum abans de juliol.

¿D’on ve aquest conflicte amb els agricultors del Comtat de Huelva?

L’Associació d’Agricultors del Comtat i la Plataforma en Defensa dels Regadius de Doñana articulen la pressió i les protestes. Representen, segons les seves pròpies dades, 1.500 agricultors que denuncien que tenen «un futur incert per les pressions administratives, mediambientals i comercials». El ‘boom’ del plàstic i de la maduixa a l’entorn de Doñana va arribar als 80 i va costar anys i anys posar ordre en la proliferació d’hivernacles que asfixiaven el parc natural. Era una mina d’or. El Govern andalús, llavors del PSOE, va trigar molt i va aprovar un primer decret fa just 20 anys, el Pla d’Ordenació del Territori de l’Àmbit de Doñana del 2003. Això sí, va trigar 10 anys més a treure un segon decret, el 2014, que va prendre mesures concretes i que va plasmar en un pla especial de les zones de regadiu al nord de la Corona Forestal de Doñana. Un document que ve a esmenar la proposició de llei que ara es comença a tramitar.

¿Què ha dit la comunitat científica?

El president del Consell de Participació del Parc, el biòleg Miguel Delibes, reclama consens i adverteix que la proposició de llei del PP i Vox és «molt negativa» perquè «genera tensió» i «alimenta el conflicte» en un moment que va considerar «dramàtic». El director de l’Estació Biològica de Doñana-CSIC, Eloy Revilla, va advertir que el parc nacional està en «estat crític» i que «més de la meitat de les seves llacunes han desaparegut».

L’activitat científica dona resultats desoladors i els científics estan convençuts que no s’han de donar més llicències de regadiu sinó posar ordre en la «proliferació descontrolada» d’explotacions agràries que està escurant l’aqüífer. Els científics alerten que no es poden tancar els ulls a la realitat i d’un «deteriorament generalitzat» del parc, amb la pèrdua de les llacunes, que afecten tota mena de fauna (aus, amfibis, insectes...) i mortaldat d’arbres.

¿Què farà el Govern de la nació?

El Ministeri per a la Transició Ecològica ja ha deixat clar que acudirà al Tribunal Constitucional. El diàleg bilateral entre la Junta d’Andalusia i el Govern de la nació està trencat. Hi ha hagut dues reunions entre el conseller de Sostenibilitat i Medi Ambient de la Junta d’Andalusia, Ramón Fernández-Pacheco, i el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, que es van celebrar el 28 de desembre i el 27 de febrer. El Govern central va demanar que no es registrés cap iniciativa però el PP i Vox al Parlament andalús van seguir endavant. La Junta d’Andalusia insisteix a allargar la mà al consens i acusa el Govern de no voler asseure’s.

¿De què va advertir la Comissió Europea per carta?

La Comissió Europea va enviar una carta a l’Ambaixada Permanent d’Espanya davant la Unió Europea per mostrar la seva indignació pel nou pla de regadius per a Doñana registrat pel PP i Vox al Parlament andalús. La missiva, que anuncia sancions i deixa clar que si aquesta proposició de llei segueix endavant acudirà de nou als tribunals, està firmada per la directora general de Medi Ambient de la Comissió Europea, Florika Fink-Hooijer.

«Si prospera la tramitació d’aquesta proposta en els termes que han sigut anunciats, s’estaria produint una violació flagrant del que disposa la sentència del Tribunal de Justícia. Davant aquesta situació, la Comissió prendria en consideració l’adopció de totes les mesures necessàries, incloent-hi la interposició d’un nou recurs davant el Tribunal de Justícia en el qual se sol·licitaria que s’imposin sancions pecuniàries», recull la carta.

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va enviar una nota al president andalús per fer-li arribar la carta enviada per la Comissió «advertint durament contra la nova iniciativa que, de manera incomprensible, està auspiciant» l’Executiu autonòmic, indica. Ribera emplaça a «trobar un espai d’entesa al més aviat possible» però no hi ha hagut contactes.

¿Què tenen a veure les eleccions de maig en aquesta nova regulació del sòl?

No és la primera vegada que es legisla al Parlament andalús sobre aquest assumpte. Ja hi va haver una primera proposició de llei que es va registrar el desembre del 2021, de la qual es va votar el febrer del 2022 la presa en consideració, amb l’abstenció del PSOE, que llavors es va enfrontar al Govern de la nació. Aquesta iniciativa va decaure al dissoldre’s la Cambra per les autonòmiques del juny passat.

Ara es reprèn amb les eleccions municipals de maig i condicionat tot el procés. Huelva és una zona molt sensible en el mapa polític andalús. El PP somia guanyar l’alcaldia de la capital al PSOE i aconseguir la Diputació de Huelva. Tot el que passi als pobles del voltant de Doñana, que tenen una difícil convivència amb el parc natural, és fonamental davant les municipals del maig. Entre els municipis hi ha tres alcaldes socialistes i dos independents (Almonte i Lucena del Puerto). En tots va guanyar el PP en les passades autonòmiques de juny. En molts pobles de Huelva, en les generals, Vox, que porta la veu cantant en la iniciativa i va pressionar el PP per tornar a presentar-la, va fer el ‘sorpasso’ als populars. Les presses per la tramitació tenen a veure amb les eleccions municipals de maig. El PP i Vox es van comprometre en aquests pobles a donar solucions i Moreno ho va portar en el seu programa electoral.

¿Quines són les alternatives?

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

El Govern de la nació ha desplegat un pla de 356 milions d’euros en cinc anys (2027) per alleujar la pressió que pateix el Parc Nacional de Doñana en un moment crític, davant la delicada situació que travessa un dels principals aiguamolls d’Europa, amb la sequera assolant i l’activitat agrària i turística de la zona exercint una pressió que és ja, diuen els experts, insuportable. Entre les mesures que la ministra i vicepresidenta tercera del Govern central, Teresa Ribera, va presentar a Almonte (Huelva) figura una partida de 100 milions d’euros destinada a la compra de drets d’aigua dels regants dels terrenys limítrofs amb el parc i de finques per acabar amb l’activitat agrícola intensiva, sobretot de maduixa i altres fruits vermells. El Govern de la nació anuncia que ha tancat 220 pous il·legals i preveu tancar-ne 496 més en aquesta legislatura.

¿Hi ha excedent d’aigua amb el transvasament que s’està executant?

Hi ha una eterna reclamació al Govern per al transvasament del Tinto, Piedras i Odiel. Un transvasament que després de molts anys ja està en obres però que es destinarà a una única finalitat: recuperar el bon estat de la massa d’aigua subterrània de la Rocina, crucial per a la supervivència del parc. «Aquestes assignacions de recursos hídrics», assenyala la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir, uns 19,99 hectòmetres cúbics, «estaran limitades a la substitució de regadius amb drets ja acreditats d’aigua subterrània per superficial» i «en cap cas podran destinar-se a la creació de nous regadius». La Junta d’Andalusia nega que l’aigua d’aquest transvasament estigui ja repartida i demana que es destini a nous drets per als agricultors.