El mal estat dels rius catalans amenaça de mort els peixos autòctons

En el cas del Francolí, no obstant, la falta d’aigua no n’és l’única responsable. Almenys això és el que asseguren ecologistes que segueixen l’estat del riu dia a dia: «El gran problema és que s’utilitza més aigua del compte per a usos industrials i municipals i el cabal no té prou força per arribar al mar».

Són paraules de Víctor Álvarez, portaveu d’Ecologistes en Acció a Tarragona.

I què creieu que ha passat amb elles? Les hem gravat i les hem deixat allà? No pas!

️ Hem buscat una bossa per mirar de traslladar-les a un lloc segur.

Una d'elles encara té forces, però sembla que per l'altre d'elles no arribem a temps... pic.twitter.com/SlO7lPEsXq

— Ecologistes en Acció de Tarragona i l’Ebre (@EeacGete) 19 de març del 2023

Imatges com aquestes, provocades en molts casos per la degradació i explotació dels rius, es poden replicar en més llocs de Catalunya si l’escassetat d’aigua persisteix. «Les rieres estan seques i, tot i que no ho sembli, són espais on es concentra una quantitat sorprenent de biodiversitat», detalla Álvarez.

Al mateix riu Francolí, fa dos anys, es va trobar una bavosa de riu (espècie poc habitual) procedent d’una d’aquestes rieres adjacents, fet que amb el paisatge àrid actual és impensable.

«La reducció de poblacions de peixos autòctons és un risc existent», afirma Marc Ordeix, del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM). Detalla que als nostres rius viuen espècies habituades a resistir sequeres i a superar episodis de mortaldat: «Ho resolen a la següent primavera, ponent més ous per recuperar la població. El dubte és si aquest procés es mantindrà ara amb la situació actual».

SOSPeixos rius. Fa 42 anys que agafem mostres a la Vall d'Horta i mai l'havíem vista tant seca a la primavera. Si això segueix així molts rius mediterranis perdran la seva població de peixos aquest estiu.

— Narcis Prat Fornells (@nprat50) 4 d’abril del 2023

Primers esculls

La falta de pluges té conseqüències per exemple en diversos trams de la Tordera. «Hi ha punts en què el riu es manté per l’aportació de les depuradores, però en d’altres ja no», adverteix Sònia Sánchez, tècnica de la fundació Rivus. Els membres d’aquesta entitat han detectat anguiles al curs baix del Besòs o espinosos a la Tordera (dues espècies amenaçades): «Són peixos acostumats a alts i baixos en les reserves d’aigua, però tanta escassetat els pot complicar la vida».

Malgrat aquestes dues troballes esperançadores, la tònica general és més aviat negativa: les primeres anàlisis de la fundació Rivus mostren ja una regressió d’espècies autòctones com el barb de muntanya o la bagra. Les dominadores, a la Tordera, són espècies invasores com els varons de la Septimània. Al Besòs, la presència d’exemplars exòtics encara és més gran: barbs de l’Ebre, carpes o gambúsies són els principals habitants del riu.

A les rieres secundàries l’escenari és encara més preocupant. Un bon exemple és el que passa a la riera de Vallvidrera, on un equip d’investigació de la UB ha recollit dades per preparar el seu informe anual. La qualitat ecològica d’aquest ecosistema és deficient i el cabal molt feble. Però el pitjor és la caiguda en picat del nombre de peixos, en comparació amb anys anteriors: només hi han detectat dues espècies autòctones: el barb cua-roig i l’anguila (un sol exemplar). La situació, segons el parc natural de Collserola, és crítica.

Truites exiliades

Notícies relacionades

Es redobla la potabilització al Besòs: Barcelona beurà per primera vegada aigua del riu

La sequera amenaça les zones humides de Catalunya, claus en la lluita climàtica

Ordeix, per exemplificar el procés de pèrdua de població, evoca el clàssic llibre ecologista Primavera silenciosa (1962), de Rachel Carson. Al llibre es narra la imperceptible desaparició d’insectes i aus per culpa de pesticides i la contaminació. «Potser no observem una gran mortaldat amb munts de peixos morts, però això no significa que les espècies no entrin en un greu declivi», diu l’investigador.

Els rius del nord-est de Catalunya, abans permanents durant tot l’any, cada vegada més s’estan convertint en rius temporals, per la qual cosa la reproducció d’algunes espècies es complica. Ordeix posa el focus en les truites: «Estan patint molt. Necessiten aigües fredes i com que això ara és difícil han de remuntar riu amunt i ja no les trobem on era habitual fa anys».