Catalunya reclama ajuda econòmica extra al Govern per a infraestructures antisequera

El missatge es repeteix una setmana i una altra perquè vagi calant: «Si a l’abril i el maig no plou, estarem abocats a més restriccions al setembre». Aquest dimarts han posat veu a aquesta advertència la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, i el president de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes. En les seves explicacions, han detallat el final de l’operació especial al pantà de Sau, com ja va avançar EL PERIÓDICO, i també han reconegut que han demanat inversions econòmiques extres al Govern central per afrontar les despeses que suposen les noves dessalinitzadores o l’ampliació de la potabilitzadora.

«Seria oportú rebre fons per finançar una part dels 900 milions d’euros que invertim en infraestructures per lluitar contra la sequera», ha afirmat Reyes. En concret, es refereix principalment a projectes que resoldrien les dificultats de proveïment a la província de Barcelona.

• La construcció d’una nova potabilitzadora al Besòs (260)

• Les obres de millora de la potabilitzadora del Besòs i del Llobregat (200 milions)

• La construcció d’una nova dessalinitzadora del Foix a Cubelles (150 milions)

• L’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes (250 milions)

• Pla de regeneració d’aigua (120 milions)

Els costos energètics d’aquests processos de sanejament i proveïment són elevats. Per aquesta raó el Govern demana ajuda, per fer front a aquesta despesa que considera «urgent». Amb totes aquestes infraestructures, asseguren des de l’ACA, els cabals del Ter i el Llobregat, sota mínims històrics, podrien augmentar en 3 m³ d’aigua per segon. Els tràmits per a les obres a les dues dessalinitzadores (Blanes i Cubelles) ja s’han accelerat.

La setmana passada es va reunir la Taula del Cicle Urbà de l’Aigua, i en la trobada hi va participar el director de l’ACA per explicar quines mesures s’estan aplicant a Catalunya: «Vaig explicar la situació que vivim per posar sobre la taula les inversions necessàries». En concret, es va preguntar per la possibilitat d’utilitzar fons Next Generation. No obstant, les mesures de suport financer proposades van orientades a la digitalització del cicle de l’aigua i a la millora de l’eficiència i no a les obres civils com les que pretén tirar endavant la Generalitat. A part d’aquesta petició econòmica, el director de l’agència ha aprofitat per repassar altres elements d’actualitat sobre la sequera:

Restriccions

Els problemes arribaran si no veiem ploure en el que queda d’abril o al maig. «Aquests dos mesos conformen la finestra d’oportunitat de cada primavera, per la qual cosa les pluges que no recollim ara difícilment arribaran», assegura Plaja. Si aquesta aigua no cau, és molt probable que vegem noves restriccions al setembre. És llavors quan s’entraria en fase d’emergència en algunes de les conques internes de Catalunya. Ara les reserves són a menys del 26% de la seva capacitat.

No més pesca a Sau

«Hem aconseguit traslladar més de 15 hm³ des del pantà de Sau fins a l’embassament de Susqueda», remarca Reyes, que fa un balanç positiu de l’operació especial a Sau, que es dona per finalitzada. L’aigua alliberada serveix per proveir un milió de persones durant tres mesos. La qualitat de l’aigua que queda al pantà ja ha començat a empitjorar i ara només se’n desembassa una petita quantitat. Els pescadors, que van ser contractats especialment per a aquesta comesa, ja han acabat la feina. En total, han capturat 2,6 tones de peixos invasors (silurs, luciperques, carpins o albeques). Preguntat per la poca quantitat de peixos capturats, el director de l’ACA respon que el que era important de l’operatiu era salvar tanta aigua com fos possible: «Sense eliminar-ne els peixos, és possible que l’aigua hagués empitjorat molt».

Esforç ciutadà

S’ha parlat molt del consum d’aigua per persona i dia. Els ajuntaments són els que s’encarreguen del compliment en aquest tipus de restriccions. En aquests moments, als municipis en fase d’excepcionalitat, aquest consum està limitat a 230 l/persona al dia. Per segon mes consecutiu, el consum mitjà a Catalunya s’ha reduït. Ara se situa en 180 litres per persona de mitjana, cinc litres menys que tres mesos enrere.

Sancions

No obstant, hi ha alguns municipis que no compleixen el límit marcat, en molts casos per circumstàncies que no depenen del consistori. ¿Rebran sancions? El PSC i Junts hi estan en contra, però Reyes les defensa: «Ha d’haver-hi un element dissuasori. Quan l’ajuntament que ha fet els deures es quedi sense aigua perquè el poble veí consumeix més del compte, demanarà explicacions». Tot i així, les multes no seran immediates. «Enviarem cartes a cada municipi que excedeixi el consum permès perquè ens expliquin què estan fent per reduir-lo», assegura el director de l’ACA. Aquest element ha provocat que no hi hagi acord polític, però el Govern ha decidit continuar amb les mesures que sí que generaven consens.

Tres ciutats rebels

Perquè les ciutats de més de 20.000 habitants puguin preparar-se davant possibles restriccions, se’ls exigeix un pla d’emergència per sequera. En aquests moments, de les 64 que el requereixen, només en queden tres sense presentar aquest document: Figueres, Cerdanyola del Vallès i Esparreguera. La resta de municipis s’han posat les piles i els han entregat. «Esperem que abans de l’estiu l’hauran presentat totes les ciutats», confia Reyes. Alguns dels plans han sigut considerats desfavorables, i per això els governs municipals hauran de refer-los i esperar a la validació final de l’ACA. Les ciutats que no tinguin el pla en vigor s’exposen a sancions.

L’ACA sense pla

També pot rebre una multa la Generalitat per no tenir el pla de gestió de l’aigua presentat (s’havia de fer el 2022). Segons va avançar ‘La Vanguardia’ i va confirmar aquest diari, la Comissió Europea va obrir un expedient al Govern central per no tenir tots els plans necessaris. Catalunya és una de les comunitats responsables. Reyes admet el retard però s’excusa: «El document es va quedar encallat 10 mesos en un calaix fins que va entrar l’actual Govern». Explica que el pla està fet i que s’aprovarà en els pròxims mesos.

Notícies relacionades

Es redobla la potabilització al Besòs: Barcelona beurà per primera vegada aigua del riu

Feina a contrarellotge: ja només queden cinc ciutats sense entregar el pla antisequera

Piscines refugi

Sobre les piscines, Reyes ha insistit que actuen com a refugi climàtic. Per aquesta raó el Govern està modificant el pla de sequera per introduir el concepte ‘ús públic o comunitari’, sense importar la titularitat de la piscina. És a dir que una piscina privada que serveixi a tot el poble perquè es pugui banyar davant la calor extrema es podrà omplir. Les piscines dels hotels també tenen un «ús públic», segons Reyes.