El TC valida la ‘llei Celaá’ i manté que la Constitució no fixa una proporció del castellà

El Tribunal Constitucional ha avalat de manera definitiva la constitucionalitat de la nova Llei d’Educació, coneguda com a ‘llei Celáa’, al rebutjar en la seva totalitat el recurs presentat per Vox.

La ponència, que ha rebut l’aval de sis magistrats progressistes –l’exministre Juan Carlos Campo s’ha abstingut– davant el vot contrari dels quatre integrants del bloc conservador, rebutja entre altres arguments que la norma vulneri el dret a rebre educació en castellà i recorda que l’únic que s’ha d’exigir és un «patró d’equilibri entre llengües» que es compleix en aquest cas.

Un dels magistrats que presentaran vot particular discrepant és el mateix ponent de la sentència, Ricardo Enríquez, que per a aquest Ple ha presentat un text que valida la totalitat de la llei després que el 23 de març passat la majoria més progressista rebutgés la seva proposta inicial, que posava en dubte alguns punts de la llei del Govern.

Equilibri entre llengües

Quant al dret a rebre educació en castellà, la sentència explica que la nova regulació és conforme amb l’article 3 de la Constitució, que garanteix el dret a utilitzar el castellà i la cooficialitat de les llengües autonòmiques, i també amb la responsabilitat de l’Estat de vetllar pel respecte dels drets lingüístics dels alumnes.

Considera, en particular, que de la Constitució no deriva la necessària fixació per l’Estat d’una proporció d’ús del castellà en el sistema educatiu, ja que d'acord amb la doctrina anterior del Tribunal, «un patró d’equilibri o igualtat entre llengües» i un dret efectiu a utilitzar-les, que no nega la llei recorreguda. 

Dubtes inicials superats

Respecte als dubtes del ponent, Enríquez considerava inconstitucional i contrari al pluralisme educatiu el veto que la llei imposa a la segregació per sexes en escoles que rebin diners públics tot i que fos en part, cosa que impedeix que aquesta pràctica es pugui produir en els centres concertats.

Referent a això, la sentència final desestima la prohibició de concertar l’educació diferenciada per sexes. De la Constitució deriva, recorda el text, «un model educatiu pluralista», si bé puntualitza que la norma fonamental no diu que tots els models educatius hagin de rebre ajudes», ni estableix «un dret subjectiu a la prestació pública». 

No és contrària a la igualtat

D’altra banda, el Tribunal ha examinat si la prohibició de finançar públicament l’educació diferenciada és contrària a la igualtat o a alguns dels drets educatius que consagra la mateixa Constitució, i conclou que no ho és: «La diferència de tracte que estableix l’apartat primer de la disposició addicional 25 de Llei Orgànica d’Educació entre els centres educatius que separin l’alumnat per raó del seu gènere, a efectes de poder ser finançats totalment o parcialment per fons públics, respon a una concepció ideològica del sistema educatiu que, no només no pot ser titllada d’arbitrària, sinó que, a més, està inspirada en valors constitucionals». 

No adoctrina

També assenyala que d’acord amb la Constitució l’absència de menció a la religió com a assignatura en el currículum educatiu en la llei recorreguda, i rebutja la denúncia dels de Santiago Abascal en relació amb la incorporació del que denominen ideologia de gènere com a «ideologia estatal en la qual forçosament pretén adoctrinar els alumnes». 

Notícies relacionades

Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya

Catalunya oferirà 70 places per a científics de màxim nivell dels EUA amb un pressupost de 30 milions d’euros

La transmissió de valors, segons el Constitucional ha d’efectuar-se «de manera objectiva, crítica i pluralista», sense que hi hagi res en els preceptes de la ‘llei Celaá’ que faci pensar que l’«educació per a la salut, inclosa l’afectivosexual» es pugui proporcionar en un sentit diferent. A més, l’esmentada perspectiva de gènere és esmentada en la llei com a principi pedagògic dirigit a les Administracions i centres educatius, «no als alumnes a qui el legislador no imposa, per tant, cap perspectiva o adhesió ideològica».

Un altre punt assenyalat en la ponència inicial era el referit que la llei prioritzi l’opinió de les famílies d’estudiants amb necessitats especials quan optin per centres ordinaris, al ser més inclusius, i no quan prefereixin aules específiques en funció de la discapacitat que cadascú presenti. La proposta d’Enríquez defensava tenir en compte el criteri familiar fos quin fos, una cosa que rebutja la majoria de magistrats.