Hugo Morán: «A Catalunya i Andalusia és on més es nota la crisi climàtica a Espanya»

¿Què preocupa més d’aquesta sequera en el Ministeri de Transició Ecològica? Les conseqüències que pot tenir sobre els ciutadans. No podem desvincular-la d’un camí que ja es va començar a veure a Europa l’estiu passat. La sequera suposa un dels escenaris reals del que estem vivint amb el canvi climàtic, i tothom pren consciència del que implica aquest fet en les nostres vides.

Des de la seva visió global, ¿on està sent pitjor? L’impacte no és igual a tot arreu, però no és menys cert que totes les zones tenen la seva afectació. Està plovent molt poc. Catalunya i Andalusia, sobretot, representen la part més visible de les conseqüències de la crisi climàtica en matèria hidrogràfica.

¿Com afronten la situació a Catalunya? Amb tota la seva complexitat. No és un paisatge nou. Ja fa temps que reflexionem sobre com donar resposta a escenaris exigents. Cada territori té les seves peculiaritats.

¿Què opinen de la gestió de la Generalitat? No es tracta d’estar satisfets o no amb el que s’està fent. Nosaltres intentem trobar fórmules per posar eines a disposició de cada comunitat. Després, cada zona utilitza les solucions que creu convenients. Caldrà veure quins efectes té cada acció.

El Govern aposta per la regeneració d’aigua, per exemple. És una bona opció, de fet és una de les nostres grans apostes. Espanya és el país de la Unió Europea que aporta més aigua regenerada, però en necessitem encara més. Cal aconseguir alliberar aigües de cada vegada més qualitat.

També es vol construir una nova dessalinitzadora i potabilitzadora, i ampliar les existents. A les zones litorals hi ha aquesta alternativa de la dessalinització. Quan certes masses d’aigua estan en risc, la dessalinització té un paper clau.

Catalunya demana ajuda econòmica per a aquestes infraestructures. ¿Què els responen? De moment estan desplegant les seves mesures amb la seva pròpia capacitat, però estem disposats a cooperar. Tenim una línia de diàleg oberta. La demostració és que la setmana passada vam tractar de forma especial a Catalunya a la taula del cicle urbà de l’aigua.

¿Què es va debatre en aquesta trobada? La Generalitat va sol·licitar incorporar-se a aquesta taula que reuneix operadors públics i privats per explicar les seves mesures i el seu calendari. La taula va traslladar les mesures de suport financer, que se centren precisament a millorar l’eficiència de petits municipis o en l’àmbit de la digitalització del cicle de l’aigua.

¿Els preocupa que Catalunya no tingui aprovat el pla de gestió de l’aigua? Ens preocupa i ha de preocupar Catalunya, perquè la Comissió Europea, per aquesta raó, ha activat la fase inicial del procés sancionador. No obstant, ens han traslladat que acabaran la tramitació en unes setmanes.

¿Es plantegen algun tipus de transvasament? No, els transvasaments són un concepte antic, de quan hi havia conques excedentàries. Ara totes les conques pateixen estrès hídric, per la qual cosa un transvasament no tindria sentit. Passa una cosa semblant amb la idea de construir nous embassaments.

¿Per què? Més embassaments, aquests dies, equival a més embassaments buits i significa també menys sediments i menys cabal per als rius.

¿Es plantegen fer caure preses d’embassaments? A l’agenda del ministeri no hi ha planificada la demolició de cap embassament que tingui usos de proveïment. Però sí que se segueix el programa de la Unió Europea per renaturalitzar 3.000 quilòmetres de rius, que han de recuperar la seva capacitat natural. Si els rius són més sans, també es garantirà un millor proveïment, perquè tindran més qualitat.

Llavors, ¿quines infraestructures plantegen eliminar? Les que van ser construïdes per a usos industrials o hidroelèctrics. Les empreses concessionàries són les que en molts casos tenen l’obligació d’acabar amb les preses. És a dir, que s’enderroquen quan ja no presten l’ús per al qual estaven dissenyades.

¿La gran solució és l’estalvi? L’estalvi i també l’eficiència. Això s’aconsegueix per exemple mitjançant la digitalització del cicle de l’aigua, que permet localitzar problemes com fugues i buscar solucions.

Notícies relacionades

Catalunya concentrarà la inversió en aigua regenerada al Llobregat

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Avui es reuneix la Taula de la Sequera. ¿De què es parlarà? És important que es faci perquè servirà per diagnosticar el present i fer previsions de futur. Les comunitats autònomes detallaran la situació de ramaders i agricultors, sobretot els de regadiu. A partir d’aquí es podrà decidir com planificar.

S’ha parlat molt de la situació a Doñana. ¿En certs llocs àrids de Catalunya serà viable el regadiu en el futur? Cal abordar els fulls de ruta dels diferents sectors que es relacionen amb l’ús de l’aigua. En alguns llocs d’Europa, part del transport que es feia pel riu ja es fa per carretera perquè no era viable. L’adaptació és important. I en el cas de l’agricultura passa el mateix. Cal adaptar els tipus de cultiu als recursos hídrics disponibles. Si en el futur es manté el regadiu, haurà de ser extremament eficaç i limitat a alguns llocs.