¿Quines diferències hi ha entre la llei ‘sí és sí’ i la reforma del PSOE-PP? Set claus del retoc penal

El model anterior a la ‘llei del sí és sí’ diferenciava entre agressió sexual i abús (quan el delicte era comès sense violència o intimidació i amb penes més baixes) però després de la primera sentència contra ‘La manada’ de Pamplona el moviment feminista va reclamar la fusió dels dos conceptes i que l’existència de consentiment o no determini si hi ha delicte. És a dir, que la víctima no hagi de dir expressament ‘no’ o resistir-se a capa i espasa perquè sigui creguda. D’aquí venen els crits als carrers de «només sí és sí» que van ser portats a la llei de llibertat sexual que ara es reformarà.

La norma va suposar un canvi de paradigma, ja que considera que tot acte que atempti contra la llibertat sexual d’una altra persona sense el seu consentiment és una agressió sexual i defineix el consentiment així: «Només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en consideració a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona».

A l’unificar delictes menys greus com un abús sense penetració amb un altre de més greus, com una violació grupal, s’ha establert una nova forquilla de penes que ha provocat –sense que fos la intenció del Govern central– que desenes de jutges rebaixin les condemnes en alguns supòsits, en aplicació de la llei més favorable per al reu.  

El PSOE deixa intacta la definició de consentiment però crea un subtipus agreujat d’agressió sexual per als delictes amb violència, intimidació o anul·lació de la voluntat de la víctima, amb l’argument que aquestes circumstàncies no són «mers agreujants que envolten el delicte, sinó elements que són en la conducta mateixa» i per això mereixen més retret penal. El resultat comportarà que les penes mínimes segueixin en un any per al delicte més bàsic, com un tocament no consentit, però se n’eleven mínimes i màximes en altres supòsits. El cas més accentuat és el de l’agressió sexual amb penetració, violència i agreujants, en el qual la pena mínima que la ‘llei sí és sí’ marcava en set anys passarà a 12. La màxima en aquest supòsit seguirà en 15 anys.

Amb la reforma els socialistes es corregeixen, de passada, altres lleis, a més de la llei de llibertat sexual. Per exemple, s’havia detectat que la llei del menor produïa que alguns menors d’edat tinguessin càstigs d’internament superiors a les penes de presó d’adults i amb el canvi s’equipessin els dos supòsits. A més, durant la negociació amb Unides Podem, que no ha arribat a bon port, es va acordar introduir com a agreujant de parentiu totes les relacions familiars, inclosos els cosins.

El partit morat considera que suposa «tornar al Codi Penal de ‘La manada’» i a diferenciar els delictes sexuals en funció de si hi va haver violència o no. A la pràctica, sostenen, suposarà que les dones no hauran de provar que no van consentir sinó que se les qüestionarà sobre si es van resistir i quant es van resistir. Per contra, el PSOE afirma que farà més suportable el procediment judicial, ja que quan hi hagi violència, intimidació o anul·lació de la voluntat, automàticament s’entendrà que no hi ha consentiment, sense necessitat de provar-ho. Les diferències semblen mers tecnicismes però, segons Podem, són «de gran calat perquè tindran molta incidència en el sistema».

Els morats, igual com ERC i Bildu, consideren que la via per evitar penes més suaus és que la violència, de tot tipus, sigui considerada un agreujant, i no només la d’«extrema gravetat», com figura en la llei ‘sí és sí’. Així mateix, proposen que la intimidació i l’anul·lació de la víctima siguin també agreujants. No obstant, el PSOE considera que aquest model dispararia molt algunes penes, i per això no hi ha hagut acord i la proposta morada no tirarà endavant. Les seves esmenes han sigut rebutjades en comissió i, tret de sobresalts, no s’incorporaran durant la resta de la tramitació.

Podem a priori no és partidari del punitivisme però argumenta que ha presentat un model alternatiu al socialista per buscar l’entesa i preservar el model del consentiment.

No, el canvi legal no evitarà que es continuïn revisant les penes ja imposades, perquè l’ordenament jurídic obliga a aplicar al reu la llei més favorable, però sí que servirà per a les agressions que es comenten una vegada la reforma entre en vigor.