El pederasta de l’hípica d’Arenys de Munt va actuar abans a Llavaneres

Per explicar l’origen de L’Espiga cal retrocedir uns quants anys abans de la seva inauguració, que va ser el 2017, i desplaçar-se uns deu quilòmetres al sud de la comarca, fins a Sant Andreu de Llavaneres, un poble on Luixi es va instal·lar entre el 2014 i el 2017. Nascut a Fogars del Monclús, amb família a Sant Celoni i un currículum esquitxat de llocs de treball no qualificats en la construcció, Luixi no tenia formació acadèmica i acabava de complir els 30 anys.

Segons totes les fonts consultades, veïns i amics personals, Luixi va tenir dues feines a Llavaneres: de cambrer al bar i d’empleat en una botiga de llaminadures. Aquella segona feina li va permetre estar envoltat de menors. Luixi presumia de ser per a ells un adult de confiança a qui acudien a demanar consell.

El precedent

Alguns pares el van detectar com una amenaça el 2015 quan van descobrir que havia organitzat una festa a casa seva per a un grup de nenes. Luixi rebaixaria en el futur aquell episodi a un simple malentès. No és cert. El cas va ser greu perquè les famílies van arribar a contactar amb els Mossos d’Esquadra i els agents van identificar Luixi, segons les fonts consultades per EL PERIÓDICO.

En aquella època, tenia una nòvia que era professora d’equitació al Royal Horse Club, l’hípica del poble, en què Luixi va rebre algunes classes i va intimar massa amb alumnes de la seva parella. Una de les set denúncies incumbeix fets del 2016 a Llavaneres. Luixi va freqüentar durant aquells anys un equip de futbol de veterans, on el recorden com un jugador accelerat, i també un equip d’handbol, on va fer amistat amb dos nois que encara feien batxillerat i resulten fonamentals en aquesta història. «Quan et parlava, et convencia», explica un d’ells.

L’Espiga

Luixi va parlar als dos joves de la seva passió pels cavalls i de la doma natural en què creia, un ensinistrament diferent de l’equitació clàssica que no respectava els cavalls, i també que algun dia muntaria el seu propi centre segons aquesta filosofia.

Els va enlluernar fins al punt que tots dos van demanar diners a les seves respectives famílies i van reformar una finca que Luixi havia trobat als afores d’Arenys de Munt.

«No va parar de treballar en aquest centre. Era la seva vida. No volia fer altra cosa que estar a L’Espiga. Ni tan sols els diumenges acceptava quedar per prendre alguna cosa», recorda un amic de Llavaneres que va seguir en contacte amb Luixi quan va marxar a Arenys de Munt i que creu que aquesta obstinació amb l’hípica va provocar la ruptura amb la seva nòvia. L’Espiga va començar a omplir-se d’alumnes que hi anaven a fer classes de doma natural i que el van idealitzar com va passar a la botiga de llaminadures. L’Ajuntament d’Arenys de Munt li va concedir un premi per emprenedor.

Els nois de Llavaneres hi havien posat els diners, però manava Luixi. «Si no es feien les coses com ell volia, ens esbroncava», recorda un d’ells. No hi havia ni rastre del tipus encantador amb què van compartir vestidor a l’equip d’handbol. Luixi era un paio colèric que cridava i que fins i tot colpejava els cavalls. «A mi m’intimidava tant que vaig aprendre a fer-ho tot com ell volia», admet.

Els dos socis es van rendir, van donar per perduts els diners de les seves famílies i van deixar l’hípica a les seves mans. Però van marxar, remarca aquesta font, ignorant el que Luixi feia amb algunes alumnes a qui promocionava com a monitores de L’Espiga.

Notícies relacionades

Empresonat un monitor d’equitació per agressió sexual a set menors a Arenys de Munt

El Congrés no eleva la prescripció de la pederàstia 10 anys més com demanen la víctimes

Abans de la pandèmia, ja sense nòvia i sense socis, Luixi va arrossegar una caravana fins a L’Espiga i es va instal·lar a viure a la finca. Com feia a la botiga de llaminadures de Llavaneres, es va envoltar de menors a qui dominava. Segons els testimonis consultats per aquest diari, Luixi va convertir a poc a poc aquella hípica en una cosa semblant a una secta. Va manipular els pares perquè li confiessin les seves filles. I va manipular les filles, perquè no diguessin que les colpejava, insultava i agredia sexualment.

Segons la Generalitat, L’Espiga disposa de llicència d’explotació ramadera des del 2013, tot i que no està al seu nom. Durant set anys, Luixi ha operat per sota del radar de les administracions: treballant en negre i traint les famílies que creien, igual com els dos joves de Llavaneres, que era especial. «No ho és. És algú que s’aprofita de les persones».