Catalunya posa límit a les repeticions de curs però no aconsegueix solucionar el fracàs escolar

Malgrat aquest panorama, que situa Catalunya molt més a prop dels estàndards europeus (tot i que es pot dir que també ha augmentat unes dècimes respecte al curs anterior, que va baixar fins al 2,2%), ¿s’estan fent bé les coses? Hi ha unanimitat que queda molt camí per recórrer: «No es tracta només de millorar les dades, sinó de millorar la situació i que això es reflecteixi en les xifres, no al revés. Cal canviar la realitat, no l’estadística», resumeix Belén Tascón, presidenta d’Affac, la federació d’associacions de famílies catalanes, que tampoc està del tot satisfeta amb les taxes (a batxillerat, per exemple, han passat del 3,5% al 5,3%). 

Tascón té clar que l’objectiu no ha de ser només erradicar l’arrelada cultura de la repetició –una meta en la qual coincideixen infinitat d’experts, el ministeri i el departament–, sinó acabar amb el fracàs escolar. Catalunya continua encapçalant els rànquings europeus d’abandonament escolar prematur (16,9%) tant en relació amb Espanya (13,9%) com amb Europa (9,7%). Per tant, no es tracta que tots els alumnes passin de curs perquè ja no es repeteix, sinó que no es perdin pel camí, el lloc comú de «no deixar que ningú es quedi enrere». «La política ha d’anar acompanyada de canvis. Si no repeteixes però no canvies res, el problema és el mateix. ¿Quina política real s’ha aplicat per evitar que hi hagi repetidors?», reflexiona la presidenta de la federació d’associacions de famílies d’alumnes. 

Polítiques cares

Polítiques caresUna de les principals conclusions d’un recent estudi de Save the Children sobre la qüestió destacava que resultaineficient, injust i –quedin-se amb aquest últim punt– caríssim per al sistema la repetició escolar. I anaven més enllà posant exemples que amb els diners invertits en repeticions es podria millorar molt el rendiment acadèmic d’aquests joves, que és del que es tracta, al cap i a la fi.

L’organització calculava que els diners que s’estalviarien de les repeticions donarien per fer classes de reforç en grups reduïts a 2.217.000 estudiants (el 47% del total de primària i ESO en centres públics i concertats). Prenent dades espanyoles del curs 2019--2020, Save the Children calcula que els costos directes de la repetició pugen fins als 1.441 milions, el que suposa un 6,2% de la despesa pública en educació primària i ESO.

En una línia similar es pronuncia Miquel Àngel Alegre, cap de Projectes de la Fundació Bofill. «La repetició és cara, però el que s’hauria d’oferir com alternativa, l’atenció a la diversitat, també ho és. La criatura a qui abans hauries fet repetir perquè escalfés la cadira ara la fas passar de curs, però la idea no és només que passi, sinó que la preparis per al nou curs: grups de suport, tutories especials... Estudiar com el discrimines positivament perquè no es tracti de fer-lo passar de curs sense més ni més», indica Alegre, tan convençut que és millor no repetir que repetir com que la situació no es resol només fent passar de curs l’alumne independentment de les seves notes si no se l’acompanya amb una atenció individualitzada. La conclusió és clara, com en tota política: perquè sigui realment efectiva ha d’anar acompanyada d’inversió.

Allargar el curs

Segons Alegre, una mesura que seria interessant aplicar és allargar el curs d’aquests alumnes. «No amb els mateixos professors, però allargar l’etapa de suport educatiu més enllà del juny, ja sigui al mateix centre o amb un altre recurs, però ajudar-los a preparar el salt de curs, en la línia de l’«estiu enriquit» que ja s’està fent en alguns municipis catalans.

El professor Andreu Navarra, membre de la Fundació Episteme, considera, en canvi, que la prohibició de les repeticions és «una retallada de drets»: «Un alumne té dret a una segona oportunitat. Els estem traient opcions aniquilant els recursos antics [la repetició] sense afegir-ne de nous [el suport promès]». «La promoció automàtica respon a interessos polítics, no pedagògics», assenyala, convençut que la repetició ha de seguir criteris pedagògics.

«Bombolla educativa»

En la mateixa línia es pronuncia el secretari general del sindicat Professors de Secundària, Xavier Massó, que apunta que, a la pràctica, la política de no repetir està servint perquè els alumnes disruptius se’n vagin al més aviat possible de l’institut.

«S’ha creat una bombolla educativa. Els alumnes van passant de curs de manera automàtica independentment del que hagin après. Aquí tenim menys repetició, sí, però això és fum. El que compten són els resultats de les proves de competències bàsiques», conclou Massó, que considera la política de no repetir és «un engany per rebaixar les estadístiques i autojustificar el propi model, tot i que les competències bàsiques demostren que és un desastre».

Aquesta idea d’«autoengany», de «si un alumne no repeteix, no fracassa, tot i que ho hagi suspès tot», recorre molts claustres catalans, sobretot a l’ESO (a batxillerat, les xifres de repetició són més elevades). Una situació, segons algunes veus, que «perjudica sobretot les classes treballadores». «S’està baixant el nivell i tancant portes de l’ascensor social. Fins a quart de l’ESO se’ls regala tot; arriben al batxillerat i fracassen. Són generacions que no estan preparades per al fracàs», diu un docent.

Qüestió de classe

Un dels grans temes sobre la taula quan es parla tant d’abandonament escolar prematur com de repeticions és la desigualtat. Els fills de famílies amb menys recursos són els que més fracassen, abandonen o repeteixen, o les tres coses. Aquí hi ha consens, les xifres no són discutibles. També n’hi ha que, per revertir la desigualtat, és imprescindible posar més recursos a les escoles d’alta o màxima complexitat, centres que concentren més nombre d’alumnes d’aquestes característiques.

Notícies relacionades

Parlen els mestres: «Les criatures estan molt ‘tocades’ i això es nota en el comportament i en les notes»

IE La Mina: l’institut on sí que van sortir millor de la pandèmia

Fonts del departament assenyalen que «en el cas que l’alumne es graduï sense haver arribat a les competències pròpies d’un determinat nivell, l’equip docent ha d’establir mesures de reforç i suport individuals en la programació del curs següent dirigides a compensar els aprenentatges als quals no ha arribat». Els docents responen que estarien encantats de fer-ho si tinguessin temps i recursos. Recursos que permetessin la codocència, ràtios més reduïdes, etcètera.

En aquesta línia, el departament defensa que el programa pla de millora d’oportunitats educatives (PMOE), que aporta «recursos addicionals als centres per millorar aquest acompanyament», aquest curs ha passat de 500 a 700 centres.