Pares d’acollida: «Si el nen torna amb la seva família biològica, ho assumirem i pensarem que ho hem fet bé»

Quan una parella no pot tenir fills biològics sol recórrer a les tècniques de reproducció assistida o al’adopció, però també hi ha una altra manera d’ajudar nens que no poden ser cuidats pels seus pares i que fa un bé immens tant als menors amb dificultats com a la societat. Es tracta de l’acollida, l’opció per la qual van optar el Fermín i la Laura, dos catalans de 48 i 52 anys que van acollir de manera permanent un nen quan tenia 2 anys.

A Espanya hi ha més de 16.000 nens tutelats per l’administració que viuen en centres de protecció de menors. Molts podrien viure amb famílies com la que formen la Laura i el Fermín, però es necessiten més sol·licitants. De fet, 18.455 menors més ja viuen en llars d’acollida, la majoria en el que es denomina família extensa (és a dir, oncles, avis o germans), però també en famílies «alienes», amb qui no tenen parentiu, de manera temporal, permanent o només caps de setmana i vacances.

Aquest tipus de criança solidària és la que més va convèncer aquesta parella després de diversos anys intentant tenir fills de manera natural i mitjançant reproducció assistida. «Després del fracàs, gens agradable, l’opció natural hauria sigut l’adopció, però no ens acabava d’encaixar perquè jo estava cansat de la pressió que sents cap a la paternitat i sentia que havia de frenar», explica el Fermín.

Informació i formació

Passat un temps –«teníem ganes d’ajudar»– van contactar amb la Generalitat, que, al seu torn, els va dirigir a la Fundació Ires, una entitat que ajuda persones en situació de vulnerabilitat i que col·labora amb l’ICAA (Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció) en el procés d’acollida de menors tutelats. Van rebre diverses sessions informatives i formatives i després d’aquell procés els tècnics van considerar que el Fermín i la Laura eren aptes, de manera que els van proposar acollir el Pedro (nom fictici, perquè a l’estar tutelat no es pot revelar la seva identitat) de manera permanent.

L’experiència està sent molt «positiva» perquè el Pedro, que ara té 3 anys i 5 mesos, «és feliç» i el Fermín i la Laura se senten «còmodes» perquè per a ells és important «sentir que formen part d’un treball col·lectiu». «Nosaltres som els que en tenim més responsabilitat, però som conscients que som un equip de més persones en el qual també figuren la Fundació Ires, la Generalitat i la seva família biològica. Em sento més còmode que amb l’adopció perquè és la manera d’ajudar i de tenir l’experiència de cuidar un nen petit», continua el Fermín.

Visites a la mare biològica

El Pedro es veu una vegada al mes amb la seva mare biològica i, per ara, «va content a aquestes visites». «És molt petit. Ara comença a parlar i encara no comprèn bé la situació, o potser entén més del que sembla», comenta el Fermín. A part d’aquestes visites, la parella es cuida del Pedro com si fos el seu propi fill i pren totes les decisions, com portar-lo al metge o triar l’escola. Excepte situacions més importants, com una operació quirúrgica o sortir d’Espanya –que haurien de ser autoritzades per la Generalitat–, «el dia a dia és nostre», relata.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

El Pedro ha sigut rebut amb carinyo per tota la família, veïns i amics. «El meu pare, de 88 anys, i la meva sogra, ade mb 82, ho han entès perfectament i estan encantats. Un nen és l’alegria de qualsevol família», afegeix el Fermín, que reconeix que el moment més «dur» seria si la Generalitat decidís que el millor per al Pedro fos tornar amb la seva família biològica.

Tot i així, assenyala que ho tenen «assumit». «Al prendre la decisió, les condicions estan molt clares. Al ser permanent l’acollida va per llarg, però la porta està oberta que torni amb la seva mare. Sona molt fred, però és d’adults assumir-ho –conclou–. Si arriba aquesta situació, pensarem que hem fet bé les coses i que el nen ha estat millor que si hagués viscut en una altra situació».