Una mesura a revertir
Espanya triplica la taxa europea de repetició escolar: les claus d’un fenomen enquistat
Les taxes de repetició escolar pugen a tot Espanya a nivell prepandèmia
Espanya ocupa, lamentablement des de fa anys, el primer lloc de la llista d’alumnes que repeteixen curs a l’ESO. La taxa de repetició és la més alta de la UE: se situa en el 7,6%, davant el 2,2% de mitjana europea. Fa anys que el Ministeri d’Educació vol reduir-ne la ràtio. ¿A què es deu aquesta bretxa? ¿Per què no s’aconsegueix rebaixar? ¿És homogeni el nombre de repetidors a l’escola pública i a la privada? ¿Què diu la llei educativa sobre passar de curs amb assignatures suspeses? Contestem aquestes preguntes (i alguna més).
¿Per què a Espanya es repeteix molt més que a Europa?
¿Per què a Espanya es repeteix més? «La meitat dels alumnes que repeteixen a Espanya no ho farien si visquessin a Grècia, França, Itàlia o Portugal. No ho fan per la seva pròpia incompetència, sinó per una decisió del sistema», explica l’investigador d’EsadeEcPol Lucas Gortazar, que atribueix els alts nivells de repetició al nostre país (una cosa que no ve d’ara, sinó que és històrica) a factors com «la cultura del suspens i del 4»: no aprovar alumnes que es troben en aquest llindar de competències. Per això els experts en política educativa van aplaudir la nova llei educativa (LOMLOE), que deixa la repetició com una mesura «excepcional».
Un altre factor a tenir en compte és la despesa pública en educació. Segons dades del ministeri, la inversió va arribar el 2020 als 55.265,8 milions d’euros, un 4,1% més que el 2019. Aquestes xifres suposen el 4,93% del producte interior brut (PIB). A França, per exemple, és del 5,41%.
D’altra banda, les elevadíssimes taxes estatals es registren en un país que no destaca per l’èxit escolar. La taxa d’abandonament escolar és del 13,9% (respecte al 9,7% de l’europea) i un de cada quatre alumnes acaba l’ESO amb greus dificultats per comprendre textos mínimament complexos.
Escoles públiques davant les privades.
L’últim any acadèmic (2021-2022), el 7,6% d’alumnes d’ESO van repetir curs a Espanya, segons les últimes dades del Ministeri d’Educació. Ara bé, el percentatge de repetidors és radicalment diferent si parlem d’escola pública o concertada i privada. Als centres de titularitat pública, el percentatge de repetidors ascendeix al 9,2% davant el 4,3% de les escoles concertades i privades. Aquesta diferència tan acusada també apareix en la resta de les etapes educatives.
A primària, la taxa total de repetició de l’alumnat és del 2,1%. A les escoles públiques és del 2,5% davant l’1,2% de les privades i concertades. L’estadística del ministeri també ofereix les dades de batxillerat, una etapa no obligatòria en què l’índex global de repetidors es dispara fins al 6,9%. Una vegada més, es constata la desigualtat depenent de la titularitat del centre: 8,5% en els públics i 3,2% en els privats.
¿La repetició va per barris?
La dada confirma el que els experts en política educativa fa temps que adverteixen. Repetir és una mesura injusta socialment perquè estigmatitza i castiga l’alumnat amb menys recursos: entre dos estudiants que tenen les mateixes dificultats i motivació, qui té més probabilitats (fins a tres vegades més) de repetir és el que té un nivell socioeconòmic i cultural més baix (menys suport a casa, menys motivació, menys oportunitats d’aprenentatge i reforç escolar...). A més, és una mesura caríssima: el cost anual de la repetició s’eleva a 1.441 milions d’euros.
«Existeix una clara relació entre nivell social i repetició. Els centres privats i concertats tenen menys alumnes potencialment repetidors perquè tenen menys estudiants de nivell socioeconòmic baix. Potser també hi intervenen altres factors, però caldria analitzar-ho amb deteniment. Per exemple, la cultura de l’avaluació en uns centres i en d’altres, així com pràctiques de retenció de clientela a l’escola privada. Però, insisteixo, el motiu principal que explica la diferència de repetidors entre la pública i la privada és l’esfera social i econòmica de l’alumnat», explica Xavier Bonal, professor de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona segons el qual repetir curs és una mesura «ineficaç, cara, desigual i injusta».
Més repetidors que l’any anterior.
L’índex de repetició a l’ESO (7,2%) ha augmentat considerablement en un any. El curs anterior (2020-2021, amb les escoles obertes però amb una rutina escolar encara tocada per la pandèmia) va ser de 4,2%. Crida l’atenció que a l’exercici 2019-2020 (quan els centres van tancar les portes físicament a causa del coronavirus), la repetició es va disparar fins al 8,5% malgrat que Educació va instar els claustres a realitzar decisions col·legiades perquè un alumne passés de curs si havia adquirit «prou competències», tot i que tingués matèries suspeses. El curs previ a la pandèmia (2018-2019), l’índex de repetició va ser de 8,7%, i l’anterior (2017-2018), de 9,5%. El percentatge de repetidors en batxillerat (6,9%) també ha augmentat en un any. El curs anterior (2020-2021) va ser considerablement més baix: del 3,4%.
Els més repetidors de la UE
Les dades recents del ministeri no inclouen la comparació amb altres països. Aquesta dada sí que figura en l’estadística del curs 2017-2018. En aquella ocasió, Espanya va registrar una taxa de repetidors a l’ESO del 9,5%, la més alta –amb molta diferència– de la UE. Ens segueixen Bèlgica, amb un 5,9%, i Romania, amb un 3,7%.
¿Què en diu, la llei?
El Ministeri d’Educació, ja en temps de l’exministra Isabel Celaá, es va proposar reduir la ràtio de repetidors a secundària. La nova llei educativa (LOMLOE) insta que la repetició sigui una mesura «excepcional». Per això estableix avaluacions «objectiva, global, continuada i formativa». L’equip docent, coordinat pel tutor, portarà a terme l’avaluació final de l’alumnat de manera col·legiada en una sola sessió que tindrà lloc quan finalitzi el curs escolar. Si l’alumne passa de curs i té alguna carència, el centre haurà de reforçar aquesta assignatura. Si, excepcionalment, el claustre creu que el millor per a aquest alumne és repetir curs, s’organitzarà un pla específic de reforç perquè adquireixi les competències corresponents. En realitat, això s’ha fet sempre a les escoles, però la llei ho consagra per escrit. En el cas de batxillerat, la LOMLOE permet –igual que amb l’anterior normativa– passar de curs amb dues assignatures suspeses. El títol es podrà obtenir amb un suspens sempre que la junta d’avaluació consideri que l’estudiant ha adquirit les competències necessàries.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
